Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
Rita Barberà i Nolla

Rita Barberà i Nolla
© Comissió Europea
Política
Política.
Filla de Josep Barberà Armelles 1915-1993, destacat periodista molt vinculat al règim franquista a València Llicenciada en economia i periodisme, fou diputada al Parlament valencià del 1984 al 1991 pel PP El 1991 fou elegida alcaldessa de València Reelegida el 1995, el 1999, el 2003, el 2007 i el 2011, fou presidenta també de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies FEMP fins el 2003, quan cedí la presidència al socialista Francisco Vázquez, i n’ocupà el càrrec de vicepresidenta Els seus vint-i-quatre anys de mandat estigueren marcats per una personalitat estrident, identificada amb…
Joan Pujol
Literatura catalana
Poeta.
Prevere i beneficiat de Santa Maria de Mataró 1571, el 1585 apareix relacionat amb el capítol de Vic i el 1586 era rector de Sant Genís de Plegamans Mantingué relació amb el cercle cultural de Jeroni de Pinós, amb J L Vileta i el músic P Alberg L’obra en vers es conserva en dos testimonis una edició impresa a Barcelona el 1573, La singular i admirable victòria que per la gràcia de NSD obtingué el sereníssim senyor don Juan d’Àustria de la potentíssima armada turquesca , i un manuscrit conservat a París conté gairebé tots els textos de l’edició a més de molts altres, alguns datats amb…
,
Giovanni Battista Martini
Historiografia
Música
Compositor, teòric i historiador de la música.
Vida El 1722 ingressà en l’orde franciscà i, després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17000 volums La seva…
neu

Carrers de Moià (Bages) amb neu
© CIC-Moià
Meteorologia
Petits cristalls de glaç provinents de la congelació de l’aigua dels núvols i que cauen sobre la terra formant volves o borrallons.
Quan la temperatura d’un núvol baixa per dessota dels 0°C, les petites gotes d’aigua que el constitueixen poden congelar-se, és a dir, transformar-se en petits cristalls de glaç Ara bé, encara que la temperatura del núvol baixi fins a -40°C, la congelació no es produirà si les gotetes no contenen els anomenats nuclis de cristallització, que són partícules de pols de dimensions microscòpiques que actuen com a enceballs en el procés de congelació Un cop formats, els cristalls de glaç, que tenen sovint unes formes hexagonals molt espectaculars, es reuneixen en grups, que són les volves de neu…
Ferrera

Armes dels Ferrera
Llinatge patrici de ciutadans honrats i després nobles de Barcelona que apareix també, almenys fins a la fi del segle XVI, amb la forma Ferreres.
L’estirp coneguda és Pere de Ferrera mort en 1393-1400, ciutadà de Barcelona, casat amb Francesca El seu fill Felip de Ferrera mort en 1443-44, també ciutadà parent de l’abat de Santes Creus Guillem de Ferrera, fou un dels fundadors de l’Escola Lulliana del carrer del Carme de Barcelona, posseí una magnífica biblioteca i comprà llibres per a Pere III, Joan I i Martí I, fou conseller de Barcelona 1407 i 1423 i es casà vers el 1399 amb Serena Sacosta neta de Pere Sacosta, batlle general de Catalunya El seu fill Felip de Ferrera i Sacosta mort el 1472 a Montpeller fou mercader i…
Cançoner Vega-Aguiló
Literatura catalana
Manuscrits 7 i 8 de la Biblioteca de Catalunya, que antigament havien format un sol volum, siglats Ha i Hb per Jaume Massó i Torrents, i VeAg per la tradició filològica occitana.
Més antic que els altres cançoners catalans conservats, que daten del final del segle XV o del principi del XVI, aquest còdex, copiat entre els anys 1420 i 1430 en un entorn probablement cancelleresc o notarial proper a la cort barcelonina dels primers Trastàmara, constitueix el recull més important i extens de la poesia catalana anterior a Ausiàs Marc El primer tom, a més, conté una trentena d’obres de trobadors dels segles XII i XIII i una quinzena llarga de peces líriques anònimes, en occità i d’estil trobadoresc, totes de gran interès filològic i lingüístic D’altra banda, al segon tom, s’…
,
bomba nuclear
Militar
Bomba carregada de materials susceptibles d’alliberar d’una manera incontrolada l’energia de fissió (bomba A o atòmica) o de fusió (bomba H, d’hidrogen o termonuclear) de determinats nuclis atòmics.
El principi de funcionament de la bomba A és semblant al d’un reactor nuclear , en el qual la massa del combustible és àmpliament superior a la massa crítica inicialment, el combustible és fragmentat, i cada un dels trossos, suficientment allunyat dels altres, de manera que no sigui atesa la talla crítica l’explosió es produeix en apropar els fragments entre ells bruscament A fi d’augmentar el rendiment i l’eficàcia d’una bomba A cal emprar combustibles pràcticament purs els utilitzats fins ara han estat l’urani 235 i el plutoni 239 El primer és difícil i car d’obtenir, perquè no és…
bescanviador iònic
Química
Substància insoluble en aigua, que conté ions làbils capaços d’esser bescanviats per uns altres ions de càrrega del mateix signe presents en una solució aquosa amb què aquella entra en contacte, sense que tingui lloc cap canvi físic major en la seva estructura.
Segons que els ions làbils siguin positius o negatius, els bescanviadors són catiònics o aniònics, respectivament Hom coneix de mitjan segle XIX ençà les propietats bescanviadores de determinades argiles des del començament del segle XX hom empra les zeolites i els silicats complexos, naturals o artificials, com a bescanviadors iònics per a corregir la duresa de les aigües Vers el 1940 foren introduïts els bescanviadors iònics inorgànics sintètics, de composicions diverses, constituïts per resines polimèriques, de primer del tipus fenolformaldehídiques, després del tipus del poliestirè, i d’…
George Gordon Noel Byron

George Gordon Noel Byron, de Richard Westall
Literatura anglesa
Poeta romàntic anglès, sisè baró Byron.
Orfe d’un oficial a tres anys, fou educat a Aberdeen per la seva mare, noble escocesa, amb qui tingué relacions difícils El 1798 heretà del seu oncle el títol de lord Estudià a Harrow i a Cambridge, on es guarí d’un defecte físic que li afectava un peu portà una vida disbauxada, i publicà Hours of Idleness ‘Hores d’oci’, 1807, recull poètic que fou atacat per Henry Peter Brougham, el qual ell satiritzà en English Bards and Scotch Reviewers ‘Poetes anglesos i crítics escocesos’, 1809 Del 1809 al 1812 viatjà per la península Ibèrica, Grècia i Turquia havent-ne tornat, compongué els dos primers…
William Blake
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura anglesa
Poeta, pintor i gravador anglès.
El seu primer llibre de poesia, Poetical Sketches 1783, mostrà la influència de Shakespeare, de Chatterton i dels romanços populars La majoria dels seus poemes daten d’abans del 1804, i tota l’obra madura fou concebuda com una combinació íntima de text i d’illustracions Les poesies líriques són agrupades en dos volums, Songs of Innocence 1789 i Songs of Experience 1794 La simplicitat d’aquestes poesies és enganyadora llur espontaneïtat aparent encobreix una filosofia complexa i molt personal, influïda pel platonisme i per la teologia d’Emanuel Swedenborg La seva tendència…