Resultats de la cerca

Portada de“Las Provincias” en el seu centenari, amb el retrat dels seus fundadors, València, 1966 BV / MG Els dos diaris més rellevants a les seves regions en el decurs de la segona meitat del segle XIX foren el “Diario de Barcelona” 1792 i “Las Provincias” 1866 Tot i ser diferents en diversos aspectes que n’afectaven el contingut i la presentació, poden ser considerats els títols més representatius de la burgesia catalana i valenciana respectivament El primer va néixer al segle XVIII d’un privilegi reial de Carles IV, i el segon, de la transformació de “La Opinión” 1860 en quedar-se-la el…

“L’Avens”, Barcelona, 15-1-1882 BC Bona part de la literatura catalana del segle XIX es va publicar en edicions privades o de difusió limitada, per la xifra de les tirades que se’n feien i per les dificultats de distribució La majoria de la poesia romàntica catalana es feia conèixer en revistes i volums de miscellànies habitualment, no s’aplegava en llibre fins a la mort de l’autor o es recollia en publicacions de transcendència minsa Això s’esdevenia entre els patriarques de la Renaixença, fins i tot amb alguns dels que van escriure una obra relativament extensa, com Marià Aguiló La situació…

L’energia és un element que va indissolublement unit a l’activitat humana Sense ella, el treball de l’home difícilment hauria produït més béns que els estrictament indispensables per a la subsistència de l’espècie Per això, l’home sempre ha cercat l’energia suficient que li permetés de rendibilitzar al màxim el seu treball Els animals, el vent i l’aigua han estat tradicionalment les fonts d’energia utilitzades i han proporcionat l’energia fonamental de les economies preindustrials Aquest tipus d’energies foren suficients mentre el treball era bàsicament manual Però mostraren clarament les…

La constitució Anunci Banca Española , 1975 El seu primer nom va ser Banc de Coordinació Industrial, i va ser constituït el 1974, sota la presidència d’Higini Torras, empresari paperer El banc fou autoritzat el 7 de novembre de 1974 amb el nom de Banc de Coordinació Industrial i amb l’anagrama Gehler Aquestes lletres corresponien a les tres primeres lletres de les províncies que pretenia potenciar el banc, en la seva versió castellana Girona, Osca i Lleida El promotor era Higini Torras i Majem Nascut el 1934, pertanyia a una família amb una llarga tradició industrial paperera a…

Vida Es dedicà bàsicament a la composició d’òperes, encara que també té una important producció de música sacra Dins la història de l’òpera italiana, ocupà un lloc predominant durant el període que va des de l’últim G Rossini fins a les òperes de joventut de G Verdi Al final de la primera meitat del segle XIX era considerat el compositor italià de més prestigi, però les seves obres no s’han mantingut en el repertori operístic habitual dels teatres La família Mercadante es traslladà a Nàpols el 1806 i dos anys després, gràcies a les bones condicions que demostrà per a la música, el jove…

Vida Fou el més jove d’una de les més antigues famílies patrícies de la Romanya L’elevat estatus social familiar contribuí favorablement al fet que Corelli gaudís d’una acurada formació musical Inicià els estudis a Faenza i Lugo i més tard es traslladà a Bolonya, on estudià violí amb destacats mestres El 1670 fou admès, a l’edat de disset anys, a l’Accademia Filarmonica Allí entrà en contacte amb l’escola bolonyesa de compositors, formada per figures de la talla de M Cazzati, GA Perti, GP Colonna, GB Vitali i G Torelli Durant aquesta època exercí d’organista a la basílica de Sant Petroni…

Vida Era fill del pintor Jacobo del Casentino, membre de l’escola de Giotto i cofundador del gremi florentí de pintors Segons el Liber de civitatis Florentiae famosis civibus , de Giovanni Villani, era d’origen humil i perdé la vista en la seva infantesa a conseqüència de la verola Aquest fet el predisposà a desenvolupar el seu talent musical, i es convertí molt aviat en un hàbil intèrpret d’instruments, en especial d’orgue També sobresortí com a orguener, cantor i poeta, i participà activament en els debats polítics i filosòfics del seu temps Sobre la seva vida, són…

Vida Des de petit tingué molt poca salut l’asma, una vista feble i dolors persistents a les articulacions l’acompanyaren durant tota la vida Fill d’un pianista, el 1893 entrà al Royal College of Music, on estudià composició amb ChV Stanford, que el qualificà de molt treballador però no gaire brillant En aquest centre conegué el compositor R Vaughan Williams, amb el qual establí una sòlida amistat i intercanvià crítiques i idees Un altre company d’estudis, Fritz Hart, li feu conèixer l’obra de R Wagner, i n’esdevingué un fervent admirador En aquesta època també tingué l’oportunitat d’estudiar…

Vida Juntament amb el llibretista WS Gilbert creà el repertori més reeixit d’operetes angleses Sullivan mostrà des de la infantesa una destacada capacitat per a la música El 1854 entrà com a cantant a la Royal Chapel, i al cap de tres anys ingressà en la Royal Academy of Music de Londres Després, gràcies a una beca, marxà a Alemanya, on estudià 1858-61 amb M Hauptmann i J Rietz, I Moscheles i F David En un principi semblava que seguiria la mateixa trajectòria d’altres compositors anglesos, pel seu interès en la música incidental d’obres de Shakespeare -un costum molt arrelat a Anglaterra-,…

Vida No s’ha trobat cap document que acrediti la data de naixement de Charpentier Tampoc no es conserven documents sobre la seva formació musical, però amb molta probabilitat es traslladà a Roma entre el 1662 i el 1667 per a estudiar composició amb Giacomo Carissimi al Collegio Germanico Es desconeix amb exactitud quin fou el primer càrrec que exercí, però sembla que fou contractat com a maître de musique per la duquessa de Guisa, càrrec que degué conservar fins el 1688, any de la mort de la duquessa Durant aquests anys compongué la cantata Orphée descendant aux enfers i, com a mínim, set…