Resultats de la cerca
Es mostren 7434 resultats
twirling

Equip del Club Twirling La Vie al Campionat d’Europa de twirling del 2013
© CLUB TWIRLING LA VIE
Gimnàstica
Esport consistent a fer, amb acompanyament musical, exercicis propis de la dansa i de la gimnàstica rítmica, fent figures amb un o diversos bastons.
És una evolució de les majorets, que fan girar i moure un o diversos bastons per mitjà dels braços, les mans i els dits, alhora que executen moviments corporals que evidencien destresa, fluïdesa i velocitat Aquests exercicis es fan de la forma més harmoniosa i estètica possible, i quan es tracta d’actuacions conjuntes, cal fer-los de forma coor-dinada i sincronitzada amb la resta dels components de l’equip L’expressivitat i el moviment del cos ha de demostrar força, flexibilitat i bellesa, sempre en coordinació amb la manipulació del bastó, que és una vareta d’acer de 50 o 70 cm de longitud,…
futurisme

La musa metafísica (1917), de Carlo Carrà (Pinacoteca di Brera, Milà)
© Corel
Art
Literatura
Música
Moviment artístic, literari i musical d’avantguarda.
Fou donat a conèixer mitjançant el Manifeste du futurisme , publicat a Le Figaro 22 de febrer de 1909 i redactat pel poeta Filippo Tommaso Marinetti Els postulats d’aquest moviment eren el rebuig de la tradició i de la conservació del passat i una exaltació de les innovacions —sobretot mecàniques— presents i futures Propugnava la guerra, la velocitat i la violència El programa, projectat totalment de cara al futur i en lluita constant amb la tradició, demostrà aviat les seves limitacions d’actuació, es degradà progressivament i, a Itàlia, arribà, fins i tot, a la collaboració amb el feixisme…
fusta

Fusta .Parts d’un tronc i sistemes de serrar-lo per a l’obtenció de taulons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Matèria llenyosa de l’arbre.
La substància lígnia es caracteritza pels feixos de fibres separats entre ells per ramades medullars en sentit radial aquestes, de vegades molt aparents, reben el nom de malles i formen teixits en capes successives de període anual La part més ferma i compacta és la més propera al cor, i la més feble i blanquinosa és l’albeca, immediata a l’escorça La matèria que el tronc aporta és apta per a la construcció de bastiments i de mobiliari Hom anomena fusta tova aquella que, com la d’avet o la de balsa, tenen poc pes específic, fusta dura la que té un pes específic elevat, com la del pi resinós,…
corall

Corall vermell
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Nom donat a qualsevol cnidari marí proveït d’un esquelet calcari, que pot viure isolat o formar una colònia.
Hom l’aplica més específicament a aquelles espècies de cnidaris antozous que posseeixen un esquelet calcari arborescent, per contraposició a les madrèpores o coralls que tenen esquelet massís Són més abundants i diversos a les mars càlides, on formen generalment esculls corallins El més gran d’aquests esculls és la Gran Barrera de Queensland o Gran Barrera Australiana, d’uns 2500 km de longitud De la resta d’esculls, que oscillen entre prop dels mil i escaig i alguns centenars de quilòmetres, es poden esmentar l’Apo Reef, a la mar de Luzon Filipines…
teoria de la computació
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia problemes de decidibilitat.
Com és usual en la història de les matemàtiques, té orígens aparentment molt diferents que finalment conflueixen i permeten d’establir el que esdevé una teoria enormement potent i irrenunciable Cal remarcar-ne el problema diofàntic plantejat per David Hilbert l’any 1900, i el problema de les paraules que sorgí en el món de la topologia algèbrica Es tracta de dos problemes típics de decidibilitat és a dir, aquells en què cal disposar d’un mètode que permeti de decidir una o altra de dues opcions atesa una equació diofàntica, té solució, són equivalents dues paraules donades per endavant L’any…
deute públic
Economia
Endeutament de l’estat per la venda, al mercat, de títols representatius d’aquest deute.
L’emissió de deute públic és conseqüència del fet que cal igualar els ingressos i les despeses de l’estat i que no sempre és possible d’aconseguir-ho augmentant els imposts Quan el deute públic és a un termini, és anomenat deute flotant A l’Estat espanyol, aquest mecanisme començà a l’època de Carles III i continuà durant tot el segle XIX, i serví bàsicament per a finançar les despeses extraordinàries provocades per les guerres Entre el 1900 i el 1917 l’emissió de deute disminuí molt, i tornà a augmentar entre el 1917 i el 1925 com a conseqüència de la guerra del Marroc A partir del 1925 les…
retòrica
Retòrica
Art de l’eloqüència, de l’expressió oral i escrita, fixada d’acord amb unes regles que, introduïdes a Grècia pels sofistes, es perpetuaren i s’enriquiren en la tradició successiva.
Cal cercar-ne els orígens a Siracusa Sicília, com a resposta a l’estímul de la necessitat oratòria, incrementada per la lluita política i judicial del segle V aC Gòrgies i el seu deixeble Trasímac de Calcedònia foren els primers que, a Atenes, ensenyaren i imposaren els criteris que havien de regir la prosa artística, amb la qual cosa feren que la retòrica fos alhora la tècnica del parlar i també la tècnica de l’escriure Gòrgies elevà l’ideal del ‘parlar bé’ εῦ λέγειν a un ideal de cultura i convertí la seva prosa en quelcom molt afí a la poesia En la seva doctrina, el καιρός és a dir, la…
regió
Geografia
Dret administratiu
Extensió de territori caracteritzada per certes circumstàncies (clima, producció, topografia, administració, etc.).
En llatí, regio era un terme administratiu, que a partir d’August designava indistintament un districte urbà de Roma o una divisió d’Itàlia, la metròpoli, que així no es confonien amb les provinciae sotmeses Els científics han defugit aquest sentit, sense que s’hagin entès sobre l’extensió territorial del concepte, que oscilla entre la mida continental o oceànica que li assignen els biòlegs vuit o deu regions en tot el món, abans anomenades regnes florístics o faunístics, i la mida local de les regions geològiques, que constitueixen l’objecte de monografies exhaustives En geografia, les…
Antoni Canals
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
De jove ingressà a l’orde dominicà i estudià lògica a València 1369, Girona 1370, Mallorca 1371, Manresa 1372 i Lleida 1373, i filosofia a Barcelona, sota el mestratge de Vicent Ferrer El 1377 fou lector de lògica a l’estudi general dominicà de Barcelona, però l’any següent marxà de nou a València per cursar estudis de teologia, que continuà posteriorment a Tolosa i a París El 1387 fou nomenat professor de l’estudi del convent de Lleida, on el seu germà Pere, també dominicà, era professor de filosofia, i on assolí un gran prestigi El 1395 ocupà a València la càtedra de teologia que havia…
, ,
Ricard Lamote de Grignon i Ribas

Ricard Lamote de Grignon (a la dreta), amb R. Gerhard, A. Grau, J. Gibert i Camins, E. Toldrà, M. Blancafort i B. Samper
© Fototeca.cat
Música
Cinematografia
Compositor i director d’orquestra.
Vida Format musicalment amb el seu pare, Joan Lamote de Grignon i Bocquet , des de la infantesa continuà la seva formació al Conservatori del Liceu, on estudià violoncel amb J Raventós i B Gálvez, i piano amb JB Pellicer i Frank Marshall Des de molt jove exercí com a violoncellista a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i a l’Orquestra Simfònica de Barcelona A la Banda Municipal de Barcelona, reorganitzada pel seu pare des del 1914, hi obtingué una plaça de percussió i teclat el 1926, i el 1932 guanyà per oposició el càrrec de sotsdirector El 1931 es feu càrrec de l’Orquestra…
, ,