Resultats de la cerca

La introducció de l’arquitectura gòtica a Catalunya no es produeix sobtadament, amb un trencament brusc de la tradició romànica, sinó que es desenvolupa mitjançant un llarg procés de recerques que comença al final del segle XII i comprèn la major part del segle XIII Aquest procés inclou tota una sèrie d’experimentacions i d’innovacions que volem posar de manifest i valorar com a experiències cabdals dins del camí que condueix cap a la plenitud de l’arquitectura gòtica catalana Valoració del protogòtic La caracterització, la valoració i l’anàlisi crítica de l’arquitectura catalana del segle…

L’arquitectura gòtica catalana, racional i austera, exhibeix uns trets diferencials respecte del gòtic del centre i el nord d’Europa que es concreten en la simplicitat d’estructures i la senzillesa de formes, cosa que no va facilitar gens ni mica la presència d’escultura monumental o decorativa a les catedrals catalanes i en altres construccions religioses i cíviques En general, els murs i els elements estructurals, com ara pilars, columnes, arcs, impostes o voltes, mostren preferentment una nuesa ornamental al llarg de tot el període gòtic, fins i tot en l’etapa de més proliferació…

Situació Vista general del monestir, format per un conjunt d’edificacions que van del segle XIII al XVIII ECSA-JIRodríguez A poca distància al sud-oest del poble de Seròs hi ha l’antic monestir de Vinganya, format per l’església, el claustre i les edificacions residencials i d’explotació agropecuària Actualment és la seu del Centre d’Arqueologia de Vinganya de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs Mapa 31-16 415 Situació 31TBF821922 S’hi accedeix per la carretera LP-7041 que va de Seròs a la Granja d’Escarp, transcorreguts 2 km JXS-JRG Història Tot i que no es pot afirmar, sembla…

Història Una vista del nucli antic de la vila de Besalú, amb la plaça de la Llibertat, on potser ja antigament tenia lloc un mercat que avui encara es fa A la part alta i a mà esquerra, l’església del monestir de Sant Pere llueix la seva capçalera J Todó-TAVISA Al segle IX el lloc de Besalú donava nom a una demarcació àmplia, un territori “ territorio Bisuldunense ” o pagus “pago Bisuldunense ”, els precedents de la qual cal cercar en una època molt reculada En aquest moment, al segle IX, hi havia un lligam estret entre aquest país besaluenc i la ciutat de Girona això no obstant, cal pensar…

Vista aèria d’aquesta gran cartoixa, a Tiana, l’única que resta amb vida a Catalunya Destaquen les celles dels monjos a redós de dos grans claustres ECSA - JTodó Montalegre, a Tiana Maresme, és una de les cases de l’orde cartoixà d’època gòtica més ben conservades entre les de l’antic territori de la Corona d’Aragó La simplicitat constructiva que exigia l’orde i la necessitat de dotar l’edifici d’uns espais comunitaris que estiguessin amb harmonia amb els espais privats de la vida eremítica dels monjos fa d’aquest conjunt un dels més interessants de Catalunya A banda d’això, l’edifici és…

Característic escut de l’abat Bartomeu Copons 1316-48, present arreu del monestir de Poblet on va intervenir F Bedmar Ens centrem tot seguit en l’estudi de l’arquitectura monàstica i canonical als segles XIV i XV, específicament la no mendicant, que completa l’àmplia visió panoràmica de l’arquitectura religiosa del moment de plenitud del gòtic català, iniciada en el volum anterior amb l’estudi de les catedrals i continuada en aquest a través dels capítols relatius a les grans esglésies de tres naus que no són catedrals i a les esglésies parroquials i seculars d’una sola nau S’ha de dir, d’…

L’esclat de l’arquitectura gòtica catalana Santa Maria del Mar presenta molts dels trets que constitueixen l’originalitat de l’arquitectura gòtica catalana capelles laterals entre contraforts, pilars simples, absència de transsepte i naus d’alçades molt semblants AB - GSerra N’hi ha prou de comparar els índexs d’edificis amb estudi monogràfic o que són tractats singularment inclosos al final de tots dos volums per a adonar-se, amb un simple cop d’ull, del gran auge constructiu del moment de plenitud de l’arquitectura gòtica catalana Aquest auge es concentra, principalment, al llarg del regnat…

El 22 de juliol de l’any 1650, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pau del Rosso Segles XVI – XVII, degà i canonge de la seu de Barcelona diputat militar Joan Pau de Lloselles i de Prats, donzell diputat reial Bernat Ferrer i Viladomar, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Jacint Sansa, canonge d’Urgell oïdor militar Lluís de Valencià, donzell oïdor reial Vicenç Ferriol, ciutadà honrat de Barcelona Tal com era costum, el dia 1 d’agost prengueren possessió dels seus càrrecs els nous diputats i oïdors, que el dia següentvisitaren el virrei…

Situació i presentació El municipi de les Llosses és el més extens de la comarca del Ripollès, amb 114,02 km 2 , a partir de l’agregació de Palmerola, que va ser aprovada pel decret 57/91 el procés d’agregació s’inicià arran de la consulta municipal del 1989 prèvia a la nova organització comarcal, i culminà amb l’aprovació, el 17 de novembre de 1990 La nova extensió municipal limita al N amb la Pobla de Lillet, Sant Jaume de Frontanyà, Gombrèn i Campdevànol a l’E amb Ripoll, Santa Maria de Besora i Montesquiu al S amb Sora, Alpens i Borredà i al NW amb Castell de l’Areny El terme s’estén des…

Situació i presentació Limita amb Olot W i S, Santa Pau S i SE, Sant Jaume de Llierca E, Montagut E i NE, Castellfollit de la Roca E i al N amb la Vall de Bianya i el seu enclavament de la Canya El terme és travessat pel Fluvià, al qual desguassa sota la població la riera de Bianya, que entra dins el terme des de la confluència amb el Ridaura, riu, aquest darrer, que marca un sector del límit occidental del terme Tot el terme és força accidentat, i de poblament molt desigual el sector situat al N de la riera de Bianya i del Fluvià, menys d’un terç del terme, és format pels contraforts…