Resultats de la cerca

El 15 de setembre de 1449 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bertran Samasó Banyoles final del segle XIV – Càpua, Campània 1458, abat de Santa Maria de Ripoll diputat militar Francesc Desplà, òlim de Conomines, cavaller i senyor de la casa d’Alella, del palau de la Cucurella de Barcelona i de la torre de Sant Gervasi de Cassoles diputat reial Pere Dusai, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Narcís Miquel, prior de Sant Pau del Camp oïdor militar Roger de Cartellà, donzell de la vegueria de Girona i senyor de la baronia de Rocacorba oïdor reial Pere Cardona,…

Situació Vista exterior de l’edifici de Sant Marcel de Planès, amb la capçalera a primer terme E Pablo A l’entrada del poble de Planès, que es troba 1 km més amunt de Planoles, al punt quilomètric 128,200 de la carretera N-152, hi ha, aïllada, l’església de Sant Marcel, situada a la part més alta del petit nucli, i a 1 200 m d’altitud Mapa 255M781 Situació 31TDG258858 El petit edifici és perfectament visible S’hi accedeix des de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, pel costat esquerre, en direcció a ponent MAB Història L’existència del lloc de Planès és documentada des de l’any 919, quan l’…

Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1992, on obtingué també el doctorat Fou investigador postdoctoral i investigador associat a l’Escola de Medicina de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore 1997-2001, on feu estudis sobre la metilació de l’ADN en el càncer en humans que el portaren a descobrir la relació entre la hipermetilació dels gens supressors dels tumors i l’aparició de càncers Aprofundí aquesta recerca al capdavant del Laboratori d’Epigenètica del Càncer del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas CNIO a Madrid i, del 2008 al 2018, al Programa d’…

L’edifici L’església i la rectoria o antic monestir es troben sobre un característic penyal, que emergeix com un illot a la capçalera del pantà de la Baells, que ha negat el poble i una important colònia obrera de les mines de Fígols que s’havia format al seu voltant L’església és la part més important que es conserva de tot el conjunt monacal Correspon a una construcció del segle XII i consta d’una sola nau rectangular de mides reduïdes, coronada per un absis semicircular, amb dues absidioles laterals molt poc marcades a l’exterior La nau és coberta per una volta de canó apuntada L’absis,…

Comprèn tota la vall baixa del Verdoble, des del pas de la Vaca, límit amb el Perapertusès Occitània, fins a les gorges del Verdoble poc abans de l’aiguabarreig d’aquest riu amb l’Aglí i un sector del vessant de l’esquerra de la conca baixa del riu de Maurí, al peu del grau de Maurí, al límit amb la Fenolleda, on hi ha els importants masos de les Fredes i de la Devesa El sector oriental comprèn una bona part de la serra de Talteüll 518 m alt, important massa calcària que constitueix una de les branques més meridionals de les Corberes, continuada, vers el N, després de la vall de Vingrau Els…

Pertangué fins avançada l’edat moderna al territori de Tortosa Té l’origen en la donació que feu Pere I 1208 del castell i de la comarca de Benifassà a Guillem de Cervera, més tard monjo de Poblet El 1233 Jaume I confirmà la donació i encomanà als monjos de Poblet la fundació d’un monestir filial Dos anys més tard s’hi traslladaren des de Poblet dotze monjos i l’abat nomenat, i començaren les obres el 1250 pogueren ja installar-se a les noves construccions Jaume I feu donació a l’abadia dels delmes de Vallibona i d’Herbers, de terres i cellers a Tortosa, i de franquícies a les possessions…

Hom distingia la Gàllia Cisalpina, entre els Alps i els Apenins, presa als etruscs pels gals i sotmesa al domini romà des del segle III aC, de la Gàllia Transalpina, que ocupava el territori entre l’Atlàntic, el Rin, els Alps, la Mediterrània i els Pirineus i era habitada per diverses branques de pobles cèltics, amb barreja d’ibers i lígurs al sud Vers la fi del segle II aC els romans n'ocuparen la part sud, que rebé els noms de Provincia i de Gàllia Narbonesa durant l’Imperi i fou definitivament estructurada el 120 aC El 58 aC Cèsar començà la conquesta de la Gàllia independent anomenà el…

Més que l’objecte de l’intercanvi —que pot ésser béns físics, serveis, força de treball, diners, etc—, el que caracteritza l’existència d’un mercat és el procés o la forma de l’intercanvi D’altra banda, el mercat no va associat necessàriament a una localització física, sinó que, en funció de la mercaderia, depèn dels mitjans de comunicació i dels transports El mercat apareix com el mecanisme fonamental de l’intercanvi quan la divisió del treball i l’especialització entre productes independents s’estén En la mesura en què el mode de producció capitalista es caracteritza pel màxim…

Els residus radioactius poden presentar-se en forma sòlida, líquida, o gasosa i, per tal d’evitar l’ambigüitat que representa classificar-los en residus de baixa, mitjana o alta activitat Car això no ha estat fet de la mateixa manera en tots els països, l’Agència Internacional d’Energia Atòmica AIEA els ha classificats en categories en funció de l’activitat o de la dosi de radiació que emeten Segons la normativa de l’AIEA només els de categoria 1 que són els d’una activitat A ≤10 -6 Ci/m 3 per als líquids, A ≤10 -10 Ci/m 3 per als gasos i una dosi de radiació mesurada a la…

Generalment el terme és aplicat al sindicat obrer , format pel proletariat industrial, però també pot referir-se a d’altres grups, com ara el sindicat camperol , que agrupa els treballadors del camp el sindicat agrícola , que agrupa sobretot els grans propietaris rurals cambra d'agricultura el sindicat patronal , o agrupació d’empresaris per a la defensa de llurs interessos patronal i el sindicat d’estudiants , que agrupa fonamentalment estudiants universitaris o d’estudis superiors i que generalment sol afegir a les seves finalitats bàsiques de tipus reivindicatiu, en qüestions…