Resultats de la cerca
Es mostren 16512 resultats
Literatura dels orígens
La fi de la unitat lingüística romana La gran expansió política de Roma, primer pel Laci i per tot Itàlia i posteriorment per les regions d’Europa, d’Àfrica i d’Àsia que van constituir l’Imperi, va comportar la difusió i el predomini de la llengua oficial, el llatí Aquesta difusió no fou ni immediata ni uniforme La llengua dels conqueridors va entrar en contacte amb parlars i dialectes molt diferents entre ells, els uns propers al llatí per afinitat lingüística, els altres molt allunyats Pel que fa a les poblacions conquerides i progressivament integrades a l’Imperi, les relacions que van…
Condemna a Francesc Homs pel 9-N
El Tribunal Suprem condemna l’exconseller de la Presidència i diputat del PDeCAT al Congrés Francesc Homs a un any i un mes d’inhabilitació i a una multa de 30000 euros per un delicte de desobediència per l’actuació en el 9-N Els càrrecs de la condemna i les penes són similars als que ha imposat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a l’expresident Artur Mas, l’exconsellera Joana Ortega i la consellera Irene Rigau A causa de la condició d’Homs de diputat al Congrés, el tribunal va trametre un suplicatori a la cambra, que al novembre del 2016 va aprovar…
Acaba el judici del "cas Gürtel"
Després de 125 sessions, l’Audiència Nacional deixa vist per a sentència el judici del "cas Gürtel", el cas de finançament illegal del PP durant el període 1999-2005, que va començar el 4 d’octubre de 2016 El judici ha portat 37 investigats al banc dels acusats, entre els quals cal esmentar l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, una desena d’alts càrrecs del PP, i el presumpte cap de la trama, Francisco Correa, d’on prové el nom donat a la trama Gürtel vol dir ‘corretja’ en alemany, per a qui la Fiscalia demana la pena màxima cent vint-i-cinc anys i un mes de presó Es calcula que…
Acaba el judici als dotze líders independentistes
El jutge Manuel Marchena deixa vist per a sentència el judici contra els dotze líders independentistes designat amb el nom de causa especial 20907/2017 Des del 12 de febrer i durant quatre mesos s’han celebrat 52 sessions en les quals, a més dels acusats, les defenses i les acusacions, han intervingut 426 testimonis El judici ha girat entorn de dos fets l’escorcoll a la Conselleria d’Economia del 20 de setembre de 2017 i la manifestació que va congregar, d’una banda, i el referèndum de l’1 d’octubre, amb les consideracions sobre l’actuació de la policia espanyola, els mossos i…
Dídac Ribas i Mujal
Medicina
Metge.
Es llicencià el 1947 a la Universitat de Barcelona, un any després es va collegiar i el 1950 es va doctorar en Medicina i Cirurgia a Madrid Amplià estudis a Kiel amb Wolfgang Bargmann Fou catedràtic d’Histologia i Anatomia Patològica de les universitats de Santiago de Compostella 1960, Sevilla 1964, on exercí també de vicedegà 1967-70, i Barcelona 1971, de la Facultat de Medecina de la qual fou vicerector fins el 1973 D’acord amb els avenços de la disciplina, dividí en tres la seva càtedra anatomia patològica 1980, biologia cellular, i histologia Autor de més de…
Faust Baratta i Rossi
Monument Al geni català, amb escultures de Faust Baratta i Rossi, en conmemoració de la conducció d’aigües a Barcelona per la iniciativa del marquès de Campo Sagrado
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor italià, establert a Barcelona.
Es formà a l’Acadèmia de Carrara amb Ferdinando Pelliccia Establert a Barcelona, és autor d’una part de les escultures de la font Al geni català, erigit segons projecte de l’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó , al Pla de Palau 1852-56 Entre les seves obres conservades també hi ha diversos panteons als cementiris del Poble Nou i del Masnou Va intervenir així mateix en la decoració del Saló de Cent de Barcelona 1854 A Madrid, realitzà elements decoratius per al teatre de la Zarzuela juntament amb Pagninucci Va participar a l’Exposició Nacional de Belles Arts…
Castell de Vilamitjana (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Tot i que hi ha notícies de Vilamitjana des de l’any 999, la primera referència al seu castell ja és del segle XI Segons un document del 1029 esmentat per Miret i Sans, Guillem, senyor de Castellbò, va reconèixer a favor de Duran, abat de Santa Cecília d’Elins, certs drets sobre el castell de Vilamitjana, a la solana de la vall de Castellbò, molt a prop del priorat de Santa Maria de Costoja Aquesta fortalesa fou una de les que va refer el vescomte Arnau vers el 1190 Com a part integrant del vescomtat de Castellbò, Vilamitjana es trobava inclosa dins el quarter de…
Sant Joan Fumat (Anserall)
Art romànic
El lloc de Sancti lohannis , esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, degué ser el centre de la vall de Sant Joan, possessió de la família Caboet, en feu de l’església d’Urgell i després dels seus hereus, els vescomtes de Castellbò Al final del segle XV, la vall de Sant Joan era una de les batllies del quarter de Ciutat d’aquest vescomtat En la visita pastoral del 1758, Sant Joan Fumat era sufragània d’Asnurri, amb cementiri propi L’església actual és d’una sola nau, amb un campanar de torre de planta quadrada i pis superior vuitavat adossat al mur de tramuntana La nau acaba amb…
Català Sport Club
Futbol
Club de futbol de Barcelona.
Fundat el 1899 amb el nom de Català Foot-ball Club, per iniciativa de Jaume Vila i Capdevila, el qual en fou el primer president Començà a jugar als terrenys de l’antic Velòdrom de la Bonanova Fou el primer gran rival del Futbol Club Barcelona, amb el qual va mantenir una llarga disputa sobre el deganat del futbol català Participà en la fundació de l’Associació de Clubs de Foot-ball 1902 El 1903 integrà els membres del Club Universitari de Foot-ball i canvià de nom a Català Sport Club Disputà el Campionat de Catalunya de primera categoria fins la temporada 1914-15, en què baixà a…
Ignasi Fleta
Música
Constructor d’instruments de corda aragonès.
Va aprendre l’ofici d’ebenisteria al taller familiar de Huesa del Común i després es traslladà a Barcelona, on començà a treballar amb el seu germà gran, el lutier Francisco Manuel Fleta, amb qui restà catorze anys i del qual va aprendre l’art de construir instruments La seva inquietud per perfeccionar-se el dugué a París, al taller de Philippe Le Duc, i, quan tornà a Barcelona 1927, s’establí al carrer dels Àngels, on construí violins, violes i violoncels, a més d’un conjunt d’instruments barrocs, com ara fídels i violes de gamba, que durant els anys quaranta li…