Resultats de la cerca

Neix a les muntanyes d’Altai, i, després de travessar el Kazakhstan, passa per Semipalatinsk i Pavlodar Entra a Sibèria, on passa per Omsk i Tobol’sk Aigües avall de Khanty-Mansijsk conflueix amb l’Ob’ Els afluents principals són l’Išim i el Tobal, per l’esquerra Al seu curs pel Kazakhstan hi ha grans centrals hidroelèctriques

Compresa la península de Malaca, perllongació unida per l’istme de Kra al S de la massa continental, envolten la Indoxina el golf de Bengala, a l’W, l’estret de Malaca i el golf de Tailàndia, al S, i la mar de la Xina Meridional al SE L’extensió total és de 2270964 km 2 , distribuïts entre Myanmar 678033 km 2 , Tailàndia 513115 i el territori de la Indoxina oriental integrat per Laos 236800, Cambodja 181035, el Vietnam 331653 i, a la península de Malaca, Malàisia 329747 i Singapur 581 La geografia Un tret característic del relleu de la Indoxina és l’existència d’un feix de muntanyes…

Coneguts des del segle XV, prengueren el nom del príncep Uzbek que fou elegit gran kan 1312 de les tribus mongòliques Seguidors del xamanisme i de la yasa mongola, sembla que foren islamitzats pacíficament a mitjan segle XIV Políticament reeixiren en la formació de dos kanats el de Bukhara segle XVI i el de Khiva segle XVIII, fins que ambdós foren anorreats per l’expansió russa a l’Àsia central conquesta de Bukhara el 1868 i de Khiva el 1872

Llengua pròpia dels sogdians, esdevingué lingua franca de tots els pobles de l’Àsia central des de la mar Càspia fins a Mongòlia Escrita en caràcters d’origen arameu, els primers documents daten del s IV la major part dels texts, que són dels s VIII-IX, constitueixen una rica collecció de texts búdics i maniqueus Eliminat pel persa, no fou descobert fins al s XIX, i en subsisteix un vestigi en el yagnābī parlat a l’est de Samarcanda

Presenta dues subespècies el grasset de muntanya Asspinoletta , que té les parts superiors de color bru i les inferiors d’un rosa groguenc, pàllid i lleugerament ratllat, i llista superciliar blanca i el grasset d’aigua o de costa  Aspetrosus , que és de tons més verdosos El bec és negre, i les potes són molt fosques Habita a les zones muntanyoses de l’Àsia occidental i de l’Europa meridional, i a les costes escandinaves i de les illes Britàniques

La grua vulgar Ggrus té el plomatge gris clar, la gola i la cara negres, el pili vermell i una franja blanca des dels ulls fins a la meitat del coll Habita al nord d’Europa i hiverna a l’Àfrica septentrional i al sud de la península Ibèrica És ocasional als Països Catalans La grua del paradís Aparadisea habita a l’Àfrica meridional, i la grua damisella Avirgo és originària de l’Àsia oriental i de l’Àfrica nord-occidental

Fill primogènit d’Andrònic II, fou associat al tron el 1295 Combaté sense èxit al capdavant de l’exèrcit bizantí contra els otomans, que s’havien establert ja definitivament a l’Àsia Menor Es mostrà sempre hostil a la companyia catalana dels almogàvers que, cridats pel seu pare, havien acudit a Constantinoble Fou el principal culpable de l’assassinat del capitost català Roger de Flor a Andrianòpolis 1306 i de les cruels circumstàncies que per als grecs provocà aquesta traïdoria

Els balkars uns 61 000 individus el 1979 són pastors muntanyencs de religió musulmana sunnites El nombre de balkars era de 42 666 el 1939 Acusats de collaborar amb els alemanys durant la Segona Guerra Mundial, el 1944 foren parcialment deportats a l’Àsia central, una part de llur territori fou cedit a Geòrgia i el seu nom desapparegué de la república El 1957 la república dels Kabardins recobrà el nom primitiu i fou permès als balkars de tornar de l’exili

Els romans, comandats per Escipió l’Asiàtic i per Cneu Domici Ahenobarb, amb un impetuós atac del flanc dret havien deixat l’esquerre sense l’ajut de la cavalleria aconseguiren de rompre la línia defensiva dels selèucides, gràcies a l’ajut de llur aliat Èumenes II de Pèrgam i també a la superioritat de llurs legionaris sobre les falanges d’Antíoc Aquest, retirat a Apamea, ultra haver tingut un gran nombre de víctimes, perdé el domini de l’Àsia Menor

Recorregué una gran part de la regió mediterrània, especialment el País Valencià, Andalusia, Sardenya, Grècia, l’Àsia Menor i Pèrsia, i colleccionà un gran herbari, actualment conservat al Conservatoire Botanique de Ginebra El seu voluminós Voyage botanique dans le Midi de l’Espagne 1839-45 és encara avui una de les obres bàsiques per al coneixement de les plantes d’Andalusia La seva obra cabdal és la Flora Orientalis 1867-88, fruit dels seus viatges per Grècia i el Pròxim Orient