Resultats de la cerca
Es mostren 2784 resultats
diagrama N-Z
Física
Representació gràfica dels distints núclids en un sistema de coordenades cartesianes rectangulars en el qual el nombre atòmic es representa a l’eix d’abscisses i el nombre de neutrons a l’eix d’ordenades.
centre de percussió
Física
En un cos travessat per un eix al voltant del qual pot girar, punt en què hom pot percudir sense que es produeixi una força de reacció en el piu de suport de l’eix.
Coincideix amb el centre d’oscillació En una tija de longitud L que gira al voltant d’un punt O , el centre de percussió és a una distància 2 L /3 del punt O
sinus d’un angle
Matemàtiques
Donats dos eixos perpendiculars x i y, i un segment de longitud unitat OP que forma un angle α amb l’eix d’abscisses x, valor de la projecció de OP sobre l’eix y
.
Aquesta projecció és el sinus de l’angle α i és denotada per sinα El sinus de l’angle α determinat entre dos segments qualssevol és el sinus de l’angle que, dibuixat sobre aquest cercle goniomètric, té la mateixa obertura que α Algunes fórmules trigonomètriques relatives al sinus d’un angle són sinα+β = sinα cosβ - cosα sinβ sin-α = -sinα sinα sinβ = cosα-β - cosα+β/2 sinα + sinβ = 2 sinα+β/2 cosα-β/2 Entre el cosinus i el sinus d’un angle hi ha la relació fonamental cos 2 α+sin 2 α=1
cosinus d’un angle
Matemàtiques
Donats dos eixos perpendiculars x
i y
, i un segment de longitud unitat OP
que forma un angle α amb l’eix d’abscisses x
, valor de la projecció de OP
sobre l’eix x
.
Aquesta projecció és el cosinus de l’angle α i és denotada per cos α El cosinus de l’angle α determinat entre dos segments qualsevol és el cosinus de l’angle que, dibuixat sobre aquest cercle goniomètric, té la mateixa obertura que α Algunes fórmules trigonomètriques relatives al cosinus d’un angle són cosα+β=cosα cosβ-sinα sinβ cos-α= cosα cosαcosβ = cosα+β+cosα-β/2 cosα + cosβ = 2 cosα + β/2cosα - β/2 Entre el cosinus i el sinus d’un angle hi ha la relació fonamental cos 2 α + sin 2 α = 1
planetari

Elements d’un planetari
© Fototeca.cat
Astronomia
Conjunt de dispositius òptics i mecànics destinats a reproduir l’aspecte del firmament i els moviments dels astres.
Un planetari és constituït per una cúpula, sobre la qual un conjuntde projectors òptics projecta una collecció de punts lluminosos que representen els distints estels i planetes del firmament Cada projector va unit a un mecanisme de rellotgeria que li proporciona el moviment adient per tal que les posicions i els moviments dels punts lluminosos reprodueixin l’aspecte del firmament en un moment donat i els seus canvis subsegüents D’aquesta manera hom reprodueix el camí que fan els planetes entre els estels, o els canvis de l’…
criteri de Coulomb
Geologia
Expressió empírica que relaciona l’esforç normal amb l’esforç de cisallament en el moment de formació d’una fractura.
El criteri de Coulomb estableix una relació lineal entre ambdues variables que s’expressa mitjançant l’equació τ = c + μσ n , on τ és l’esforç de cisallament, σ n és l’esforç normal, i c i μ són dues constants, respectivament, la cohesió i el coeficient de fricció interna del material Aquesta equació es representa en l’espai de Mohr per una recta envolvent de Mohr , que separa els camps d’esforç estables dels inestables La fractura es produeix quan l’estat d’esforç és tal que el cercle de Mohr corresponent és tangent de l’envolvent Aleshores, les coordenades del punt de tangència donen els…
Qhapaq Ñan

Vista d'un camí del Qhapaq Ñan
© Projecte Qhapaq Ñan
Història
Sistema de vies de l'imperi inca de 30.000 km que recorria la serralada dels Andes.
És una extensa xarxa de comunicacions, basada en una infraestructura preinca, que connectava els diferents centres de producció, administratius i cerimonials que fou vital per al comerç i la defensa de l'imperi Construïda a una altitud de més de 5000 m de mitjana, unia els cims més alts dels Andes amb la costa, travessant selves tropicals, valls i deserts, un territori que avui es troba inclòs dins de diversos països Argentina, Bolívia, Colòmbia, l'Equador, el Perú i Xile El Gran Camí Inca, de 5200 km aproximadament, fou l'eix principal de tota la xarxa Al segle XV aconseguí la seva màxima…
màquina segadora-agarbadora
Agronomia
Màquina agrícola que sega les messes i en forma les garbes.
És constituïda per un bastiment metàllic format per aspes i barres disposades en forma de prisma, generalment de base hexagonal, dotat d’un moviment de rotació entorn d’un eix horitzontal, transversal al sentit d’avanç de la màquina, que empeny les plantes vers les pintes, les quals les tallen per un mecanisme semblant al de les dalladores una cinta transportadora recull les plantes tallades i les disposa entre dues altres cintes transportadores paralleles i inclinades, que les passen, comprimides entre elles, al mecanisme agarbador en el moment que en surt una garba feta hi entren les tiges…
Rosa Agazzi
Educació
Pedagoga italiana.
En collaboració amb la seva germana Carolina 1870-1945, el 1892 a Mompiano Brescia intentà de convertir una antiga escola de pàrvuls, amb gran quantitat de nens i pocs mitjans econòmics, en un jardí d’infants segons les idees de Fröbel sota la direcció de Pietro Pasquali, fixà un mètode mètode Agazzi sorgit de l’observació i l’experiència diàries, presentat al Congrés Nacional de Pedagogia de Torí 1898, on també participà per primera vegada Maria Montessori El mètode fou ben acollit, però passat el congrés restà oblidat El mateix any publicà La lingua parlata Afeccionada a la música, en…
Amaltea
Astronomia
Un dels quatre satèl lits més interns de Júpiter.
Fou descobert per Edward Emerson Barnard el 9 de setembre de 1892 És a una distància mitjana de Júpiter de 181 000 km El 1979, el Voyager I passà a una distància del satèllit de mig milió de quilòmetres i realitzà una sèrie d’observacions que demostraren que es tractava d’un cos semblant en dimensions i característiques a un asteroide que la seva forma era la d’un ellipsoide irregular, l’eix més gran del qual fou avaluat en 270 km i el menor en 155 i que la seva temperatura era superior al valor esperat atenent a la seva distància al Sol, raons per les quals hom pensa que deu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina