Resultats de la cerca
Es mostren 1860 resultats
Nicolau de Pròixida i de Centelles
Història
Cavaller de l’orde de Montesa.
Fill quart de Nicolau de Pròixida i Carròs Comanador d’Atzeneta i Perputxent Comtat Elegit mestre per la comunitat 1409 i havent pres possessió del càrrec, se li oposà Ramon Alemany de Cervelló, nomenat per Benet XIII, el qual s’havia reservat l’elecció Nicolau acudí a l’antipapa Alexandre V i fou confirmat per aquest Per tal d’evitar la lluita, el rei nomenà àrbitre el cartoixà Bonifaci Ferrer i aquest declarà vacant el càrrec en litigi Recuperà la comanda i en fou després claver 1412
Narcís Masó i Valentí
Educació
Pedagog.
Germà de Rafael Masó i Valentí De formació autodidàctica, inicià la seva activitat educativa a l’Escola Vallparadís de Terrassa Collaborà estretament amb Alexandre Galí a l’Escola Montessori i a la Mútua Escolar Blanquerna Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, de tornada a Catalunya prengué part en la fundació dels Minyons de Muntanya i el 1935 fundà l’Escola S’Agaró El 1936 fou empresonat i, un cop alliberat, exercí a Granollers Durant el franquisme collaborà a Girona amb Acció Catòlica
Tecla de Borja i Borja
Literatura catalana
Poetessa.
Germana del papa Alexandre VI Vers el 1448 es casà amb Vidal de Vilanova, senyor de Pego i de Murla El 1452 comprà als hereus de Joan de Vilanova la senyoria d’Atzeneta Segons Jaume Massó i Torrents, posseïa una rara intelligència, tocava la lira, poetitzava i coneixia les llengües clàssiques Mantingué una disputa poètica amb Ausiàs Marc, Hoydes vostres rahons belles , sobre la vista i l’oïda en les fortunes d’amor Bibliografia Massó i Torrents, J 1936 “Poetesses i dames intellectuals” Estudis Universitaris Catalans , 21
,
Romanov
Família que donà nom a una dinastia que regnà a Rússia des del 1613 fins a la Revolució del 1917.
El genearca conegut és Andrej Ivanovič Kobyla o Kambila , un boiar moscovita del regnat del gran príncep Ivan I de Moscòvia mort el 1341 El seu fill F’odor Andrejevič fou anomenat Koška ‘el Gat’ i els seus descendents es cognomenaren Koškin i es dividiren en diverses línies Un net de F’odor, Zakharija , fou avi d’un Roman Jurevič mort el 1543, els descendents del qual es cognomenaren Romanov La filla de Roman, Anastàsia Romanov morta el 1560, fou la primera muller del tsar Ivan IV de Rússia i germana de Nikita Romanov mort el 1585, que fou el president del consell de regència del tsar Teodor…
Talleyrand
Família feudal occitana eixida de la casa comtal de Perigord i iniciada per Elies de Perigord dit Taleran (mort el 1205), fill del comte Elies V.
El seu fill Boson de Taleran rebé el seu oncle, el comte Arquimbald II de Perigord, la senyoria de Grinhòls Grignols i fou pare d' Elies de Taleran mort el 1322, que adquirí per matrimoni 1270 la senyoria de Chalais Els seus descendents, també per enllaços matrimonials, adquiriren el vescomtat de Fronsac i empraren des del s XVI el títol de prínceps de Chalais que des del 1714 tingué annexada la grandesa d’Espanya El 1613 Daniel de Taleran fou creat comte de Grinhòls i obtingué per matrimoni el marquesat d’Eissidelh Rxcideuil Aquest patrimoni, el dividí entre els seus fills…
frigi | frígia
Història
Individu d’un poble de l’Àsia Menor procedent de Tràcia que s’establí a Frígia el segon mil·lenni aC, després de passar els Dardanels a causa de la pressió dòria.
L’empenta de tots aquests invasors per terra i mar posà fi a l’imperi hitita i proporcionà espai vital als frigis, que a llurs dominis occidentals constituïren un regne amb capital a Gòrdion, vora el riu Sangários Segons la tradició grega, els seus reis prenien alternativament el nom de Gòrdios o de Mides, i hom els relaciona amb mites grecs sobre l’agricultura nus gordià per a lligar el jou i la riquesa Mides, que envià ofrenes a Delfos al segle VIII aC Aquest país fou el llaç d’unió entre la cultura oriental i els savis jonis, la qual unió donà peu als orígens de la ciència grega També donà…
Cnidos
Ciutat
Antiga ciutat de Cària (Àsia Menor), a l’extrem de la península del Quersonès Cnídic.
Fundada pels doris, creà colònies a les illes eòliques i tingué una factoria a Naucratis Egipte Passà a dependre dels perses 540 aC, i durant el sV aC fou aliada d’Atenes Formà part de l’imperi d’Alexandre i de diversos regnes hellènics, fins que es convertí en ciutat lliure dins la província romana d’Àsia 129 aC Segons que sembla per les restes conservades, la ciutat era de planta ortogonal Prop de Cnidos, l’atenès Conó destruí l’esquadra manada per l’espartà Pisandre 394 aC
Alessandria
Ciutat
Ciutat del Piemont, Itàlia, capital de la província d’Alessandria, vora el Tanaro.
Centre comercial, mercat agrícola cereals, vinya i nucli industrial mobles, maquinària, vidre, fertilitzants, destillació d’alcohols Nus de comunicacions ferrocarril i carretera amb línies a Gènova, Milà i Torí Té notables monuments dels s XVIII-XIX Pinacoteca Ha estat un punt estratègic en la història militar del nord d’Itàlia Construïda en 1164-67, adoptà el nom actual en honor del papa Alexandre III, cap de la Lliga Llombarda Fou assetjada i destruïda per l’emperador Frederic Barba-roja el 1174 Sota la dominació francesa 1796-1814 fou capital del departament de Marengo
pomera

Pomera amb pomes
Zoya Akulova (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 12 m d’alçària, de fulles ovades, serrades i tomentoses al revers, de flors blanques i rosades, aplegades en umbel·les, i de fruits (les pomes) en pom, grossos i de coloracions diverses.
És originari de l’Europa oriental i de l’Àsia occidental, però és conreat des de temps molt antic És un dels conreus més importants del món, estès a totes les regions temperades, i especialment a Europa i a l’Amèrica del Nord Comprèn més de 100 culti-vars golden, reineta, empordanesa, nana, mingueta, emperador Alexandre , etc Vol terrenys permeables i un clima humit la propagació és feta normalment per empelt La fusta, densa i dura, és aprofitada sobretot com a llenya i per a fer-ne mànecs d’eines
Juan José Herrera Alonso
Handbol
Àrbitre d’handbol.
Practicà l’handbol abans de ser àrbitre els anys seixanta Debutà a la primera divisió espanyola el 1969 i tres anys després arribà a internacional Arbitrà en un Campionat del Món universitari i dos tornejos preolímpics La major part de la seva trajectòria la feu al costat d’Alexandre Codinach Es retirà el 1980, però continuà collaborant amb la Federació Catalana d’Handbol FCH com a president del comitè d’àrbitres i delegat de les seleccions de base Rebé la medalla d’argent de la FCH i de la federació espanyola
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina