Resultats de la cerca

Els primers esments d’aquesta església es troben en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic datables entre la segona meitat del segle XI i el 1154 Entre els anys 1146 i 1154 el bisbe de Vic la lliurà a l’arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort Poc després la parròquia de Sant Martí de Maldà apareix vinculada a la parròquia de Santa Maria de Maldà i a través d’aquesta a la canònica de Sant Vicenç de Cardona Consta que l’any 1183 Guerau de Maldà tenia cura de la parròquia de Maldà i les esglésies de Sant Martí de Maldà, Belianes, Castellsalvà, l’Espluga Calba, Maldanell i…

Una branca familiar dels Claramunt, iniciada en la persona de Guillem Bernat de Claramunt, en un moment indeterminat s’installà en una part del terme, on construïren una torre amb un terme territorial, el qual fou l’inici de l’actual municipi de la Torre de Claramunt El primer membre d’aquesta branca familiar fou Guillem Bernat de Claramunt, fill de Bernat Amat de Claramunt, que es troba actiu entre els anys 1060 i 1067 pel que fa al castell de Claramunt, només es coneix la donació que feu juntament amb el seu pare, l’any 1067, al monestir de Sant Cugat del Vallès d’un mas situat al castell…

Esclat d’un important moviment vaguístic a diferents poblacions catalanes Barcelona, Sabadell, Terrassa, Mataró, Cornellà, el Prat, Sallent, Súria, Cardona, punt de partida de conflictes laborals posteriors

Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs 13 focs el 1563, annexat el 1534 a la rectoria de Benisseclí Pertangué a la senyoria dels Cardona, marquesos de Guadalest

Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs 54 focs el 1602, annexat el 1534 a la rectoria de Benisseclí Fou de la senyoria dels Cardona, marquesos de Guadalest

Passà als seus successors, els Cardona, ducs de Somma i Sessa cognominats Fernández de Córdoba, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Casanova, comtes de Cabra

Martiri del sant, al retaule de Sant Blai de l’església de Sant Miquel de Cardona, obra de Pere Vall El rector de Sant Miquel de Cardona contractà aquest retaule el 1408 al mestre Pere Vall, fill de Cardona La seva pintura es caracteritza per l’aspecte didàctic i simple de les escenes, descrites de forma purament narrativa i desproveïdes de tot dramatisme Les composicions acostumen a tenir com a fons les muralles i les torres d’una ciutat Aquesta taula es conserva en un collecció privada EP Pere Vall, de personalitat prolífica, tot i que no gaire innovadora, segurament va ser un pintor…

Des del s XII pertangué als Cervera, i passà, vers el 1356, als vescomtes de Vilamur, més tard als Anglesola, barons de Bellpuig, i finalment 1381 als comtes de Cardona

Dirigit i editat per Joan Josep Cardona i Ivars, compta amb la collaboració de reconeguts escriptors i illustradors del País Valencià Des del 2001 presenta una edició en format butxaca, ‘El Brillantet’

L’actual castell palau gòtico-renaixentista de Sant Mori no és anterior al segle XV El lloc de Sant Mori és esmentat, com a límit del territori monàstic, en l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Miquel de Fluvià, l’any 1066 El castell de Sant Mori és documentat l’any 1149, en el testament sacramental de Guerau de Rupià, fet amb motiu de “ pergere ad Ispaniam” , en què deixà alous al seu fill Guillem L’any 1286 el cavaller Bernat d’Aiguaviva llegà al seu nebot Dalmau de Creixell el castell de Sant Mori i la vila de Vilaür Guillem de Creixell, fill de Dalmau, fou succeït per…