Resultats de la cerca
Es mostren 1667 resultats
Castell de Sant Marçal o de Cerdanyola del Vallès
Art romànic
El topònim Cerdanyola apareix ja al segle X, abans de la invasió d’Almansor, el 956, i es troba documentat al llarg de tot aquest segle, els anys 975, 984, 985 i 986 Quant al castell, sembla que adquirí el nom de l’església de Sant Marçal, situada en aquest indret i documentada el 1042 Segons F Duran i Cañameras el castell hauria estat edificat ja al segle XI, que el monestir de Sant Cugat el vengué al comte de Barcelona Amb tot, el castell no és conegut fins al segle XII sota el domini dels Montcada Segons el mateix autor, el castell de Cerdanyola devia ser una fortalesa més de les que el…
Sant Bernabé d’Aguilera (Òdena)
Art romànic
Situació Vista des de llevant de la capella de Sant Bernabé, unida al mas homònim, restaurada i en bon estat de conservació ECSA - F Junyent i A Mazcuñán És una capella situada dins el recinte del mas de Sant Bernabé, al raval de l’Aguilera, estès, sota el puig del mateix nom, a la banda oriental del terme Mapa 35-15391 Situació 31TCG887082 Des d’Òdena cal prosseguir per la carretera de Manresa, d’on surt una carretera asfaltada que mena a l’Aguilera Just en arribar-hi, a mà esquerra comença un camí que descriu un revolt en el seu inici, que puja cap al mas de Sant Bernabé Tenen la clau els…
Josep Antoni Verdaguer D’Albertí i Carbonell
Història
Dret
Advocat, auditor de guerra i funcionari reial.
Cursà estudis de dret i es llicencià a la Universitat d’Osca 1797, on també es doctorà en la mateixa disciplina Després d’estudiar dos anys de dret canònic a la Universitat de Cervera, el 1800 entrà com a advocat a la Reial Audiència de Catalunya A partir de 1802 fou nomenat assessor i jutge ordinari, càrrecs que exercí en diverses poblacions, baronies i corregiments Torrelles de Foix, Santes Creus, Sant Pere de Ribes, Querol, etc Nomenat regidor reial de Vilafranca del Penedès i de la Junta Provisional del Gobierno de España e Indias, fou també corregidor de Logronyo També per…
Antoni Pichot i Soler

Antoni Pichot
© Fundació Gala-Salvador Dalí
Pintura
Pintor.
Fill de Ricard Pichot i Gironès , el 1946 la seva família s’establí a Sant Sebastià, on fou deixeble de Juan Núñez Fernández El 1964 s’installà a Cadaqués, on residí des d’aleshores Partí d’un postimpressionisme, però aviat canvià radicalment el seu estil i es dedicà a pintar composicions, allegories i éssers antropomorfs inspirats en el paisatge rocós del cap de Creus, influenciat pel surrealisme i per determinats corrents del barroc Exposà a Sant Sebastià, Bilbao, Lisboa, Madrid, París i Barcelona Des de mitjan anys seixanta una part important de la seva obra és exposada al…
consueta
Història
Llibre de consuetuds i costums, de pràctiques i cerimònies, d’una església o d’una corporació parroquial.
Originàriament coordinava els llibres litúrgics per a llur ús diari, i més tard es transformà en manual de les obligacions dels rectors i els clergues processons, confraries, aniversaris, etc Pur directori oficial, aviat hom hi intercalà la relació d’usos particulars de cada església Les consuetes no s’adaptaven a cap forma fixa ni eren tampoc prescrites pels cànons Als Països Catalans, les anteriors al concili de Trento del segle XII al XVI són escrites en llatí se'n conserven més de 30 fragments, de catedrals Urgell, Vic, Girona, Barcelona, Tarragona, monestirs Sant Cugat del Vallès, Santes…
Landelino Lavilla Alsina

Landelino Lavilla (9 de març de 1982)
Congrés dels Diputats
Història
Política
Dret administratiu
Polític i jurista.
Professor de dret administratiu a la Universidad Complutense de Madrid i lletrat del Consell d’Estat, mantingué sòlides vinculacions amb la dreta ideològica i financera —director general adjunt de Banesto, president de l’Editorial Católica— abans d’ocupar càrrecs governamentals, en els quals fou un representant destacat d’aquests sectors durant la Transició Membre del Grupo Tácito 1973, amb el qual s’integrà a Unión de Centro Democrático UCD, fou ministre de Justícia 1976-79, senador per designació reial 1977-79, diputat per Jaén 1979-82 i president del Congrés 1979-82 Quan ocupava aquest…
Castell de Saladern (Conesa)
Art romànic
El lloc de Saladern, avui despoblat, es troba a la banda nord-occidental del terme, a uns 6 km de la vila de Conesa, prop de la riera de Saladern, dita també de Conesa Aquest indret, enregistrat també en la documentació medieval amb el topònim “Aladern”, constituí a partir del segle XI una quadra, la qual incloïa un castell dins el seu terme Sobre aquest indret i la seva fortalesa s’han localitzat escasses referències documentals Hom té notícia que al segle XII hi posseïa algunes terres Guillem de Montpaó, fill de Pere Ponç de Segura Del seu castell, malgrat que se suposa que degué ésser…
Tremulles
Família d’artistes dels s. XVII i XVIII.
Antoni Tremulles I Girona — Falset, Priorat ~1630 contractà el retaule de Sant Ramon per a l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès el 1605 El seu fill Antoni Tremulles II Falset, Priorat — Vilafranca del Penedès 1678 treballà a Valls entre el 1639 i el 1670 D’aquest escultor eren germans els també escultors Josep Tremulles Vilafranca del Penedès 1603 — , que residí molts anys a Valls i tingué taller a Barcelona, d’on era ciutadà el 1647, quan contractà el retaule major de Santes Creus, i Llàtzer Tremulles I Vilafranca del Penedès 1605 — Perpinyà 1657, que s’…
Eulàlia Solé i Olivart
Música
Pianista i pedagoga.
Cursà la carrera de piano al Conservatori del Liceu amb Pere Vallribera Entre el 1960 i el 1963 estudià a París amb Christiane Sénart, professora que la influí de manera decisiva També rebé lliçons d’Alícia de Larrocha i Wilhelm Kempff En 1971-72 treballà amb Maria Tipo a Florència i es diplomà el Conservatori Luigi Cherubini d’aquesta ciutat Amb un ampli repertori clàssic, romàntic i modern, així com de la música espanyola, ha actuat a França, els Estats Units, Itàlia, Puerto Rico i Bèlgica, i als festivals de Granada, Sant Sebastià, Cadaqués, Santes Creus i Peralada, escenari…
,
Bernat Tort
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (1146-63).
Fou el principal endegador de l’arxidiòcesi tant en l’aspecte intern com extern Establí el capítol de canonges 1154 sota la modalitat augustiniana i organitzà la demarcació de la diòcesi per mitjà de dues butlles del papa Anastasi IV del 1154, en les quals es detallen les parròquies de l’arxidiòcesi i gràcies a les quals féu notables reclamacions de parròquies als bisbats de Barcelona i de Vic, que només obtingué en part Malgrat tot, la delimitació fou imprecisa, com ho revela el plet que mantingué amb el bisbe de Barcelona per la jurisdicció del lloc de Santes Creus, on s’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina