Situació
Vista des de llevant de la capella de Sant Bernabé, unida al mas homònim, restaurada i en bon estat de conservació.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
És una capella situada dins el recinte del mas de Sant Bernabé, al raval de l’Aguilera, estès, sota el puig del mateix nom, a la banda oriental del terme.
Mapa: 35-15(391). Situació: 31TCG887082.
Des d’Òdena cal prosseguir per la carretera de Manresa, d’on surt una carretera asfaltada que mena a l’Aguilera. Just en arribar-hi, a mà esquerra comença un camí que descriu un revolt en el seu inici, que puja cap al mas de Sant Bernabé. Tenen la clau els masovers del mas. (FJM-AMB)
Història
Malauradament, no es coneixen notícies històriques d’època romànica sobre aquesta capella. Això no obstant, les característiques arquitectòniques de l’edifici apunten a la hipòtesi que es bastí cap al final del segle XII i al principi del segle XIII. Potser és una referència al lloc d’Aguilera la notícia segons la qual l’any 967 Eldegar i la seva muller Oria vengueren diversos béns al castell d’Òdena, entre els quals hi havia una vinya situada a Aguilera. L’any 1230 es documenta el mas de “la Guilera”, quan Guillem de Montoliu cedí al monestir de Santes Creus els seus drets sobre l’esmentat mas. També hi ha altres referències sobre cessions de drets d’aquest mas a Santes Creus, però no es poden datar amb exactitud. L’any 1337 consta que era donada d’aquesta capella una dona anomenada Maria.
La capella de Sant Bernabé, dins l’àmbit del mas homònim, fou restaurada pel seu propietari el 1954. (CPO)
Església
És un edifici d’estructura simple compost d’una única nau que és ampliada a llevant per un absis semicircular, al centre del qual s’obre una finestra de doble esqueixada, rematada amb un arc de mig punt adovellat. L’absis s’obre a la nau per mitjà d’una àmplia arcada de mig punt que arrenca d’uns ressalts que, conjuntament amb l’arcada, marquen la degradació entre tots dos cossos d’edifici.
La nau és coberta amb una volta de mig punt que, com la resta de paraments (tant interns com externs) que conformen la nau, és enguixada. L’absis, en canvi, lliure de qualsevol additament, és cobert amb una volta de pedra d’un quart d’esfera, amb arrencada en una cornisa que circueix tot l’hemicicle absidal.
L’accés a l’interior de l’edifici es realitza a través d’una porta moderna oberta a la façana de ponent, que n’ha inutilitzat una altra de més antiga, situada al capdavall del mur nord. El campanar, format per una espadanya clarament moderna, corona el mur de ponent.
L’aparell de l’edifici, només visible a l’absis i al començament de la nau, ha estat fet amb carreus de mides força voluminoses, ben escantonats i molt ben polits, disposats en perfectes filades horitzontals i distribuïts a trencajunt.
Es tracta d’un edifici obrat probablement cap al final del segle XII, o potser fins i tot dins del segle següent, que mostra una reestructuració evident que afecta el cos de la nau. Aquesta construcció fou restaurada i presenta un bon estat de conservació. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Fort, 1972, pàgs. 133-135
- Buron, 1980, pàg. 86
- Mestre, 1991c, núm.24, pàgs. 17-18