Resultats de la cerca
Es mostren 1329 resultats
cas Palau
Dret
Trama de corrupció a Catalunya centrada en el Palau de la Música Catalana i l'Orfeó Català.
Fou coneguda arran de l’escorcoll sorpresa dels Mossos d’Esquadra al Palau de la Música el juliol del 2009, a partir d’un avís anònim que alertava sobre un important desviament de fons de l’entitat, bé que el 2002 la Sindicatura de Comptes ja havia advertia d’irregularitats comptables La investigació posà al descobert el finançament illegal de Convergència Democràtica de Catalunya a través de donacions a l’entitat de diferents empreses, entre les quals destacava Ferrovial, a canvi de concessions d’obra pública Després de diverses estimacions, la quantitat espoliada es xifrà en 23 milions d’…
El Parlament de Catalunya destitueix el director de l’Oficina Antifrau
Fent ús de les seves atribucions, el Parlament de Catalunya destitueix, amb els vots en contra del PP 11 i la resta a favor 121, el director de l’Oficina Antifrau OAC El motiu són les filtracions d’un enregistrament clandestí al diari Público , en les quals l’aleshores director d’Antifrau, Daniel de Alfonso, manté una conversa amb el ministre de l’Interior espanyol, Jordi Fernández Díaz, per intentar incriminar polítics independentistes La cambra considera que el director fa un ús polític del seu càrrec El 28 de juliol el Parlament de Catalunya elegeix nou director de l’OAC, amb…
Joan Masot i Rodamilans
Història
Militar
Polític.
Ingressà a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga 1916, després d’haver residit set anys a l’Argentina Amic de Daniel Cardona i de MCarrrasco i Formiguera, s’afilià a Estat Català —decebut pel fracàs de l’Assemblea de Parlamentaris— i s’establí a París, de rellotger 1922 Fidel a Francesc Macià, el 1924 s’incorporà al moviment d’Estat Català Prestà una activa ajuda als exiliats de la guerra civil El 1945 fundà el casal de Catalunya de París, del qual fou també president Amb Lluís Esteve publicà el butlletí Estat Català 1955-59 El 1956 fou nomenat secretari delegat a l’exterior d’…
Audrey Tautou
Cinematografia
Actriu cinematogràfica francesa.
Estudià art dramàtic a l’escola Cours Florent, una institució teatral on han estudiat actors com Isabelle Huppert, Daniel Auteuil i Guillaume Canet Després d’interpretar petits papers en cinema i televisió, la seva primera gran oportunitat fou Vénus beauté 1999, film amb el qual guanyà el César a la millor actriu revelació Accedí a l’estrellat amb el film d’èxit Le fabuleux destin d’Amélie Poulain 2001, pel qual rebé el premi Sant Jordi a la millor actriu estrangera Després ha intervingut en pellícules com À la folie pas du tout 2002, L’auberge spagnole 2002, Dirty Pretty Things…
Bernoulli
Matemàtiques
Família de científics, originària d’Anvers, descendent de Jakob Bernoulli, emigrat a Frankfurt a causa de la persecució religiosa del duc d’Alba, i establerta a Basilea a partir del 1622.
Els Bernoulli més importants foren els germans Jakob Bernoulli i Johann Bernoulli i el seu nebot Nikolaus Bernoulli Basilea 1687-1759, professor de matemàtiques a Pàdua i a Basilea, que estudià les sèries infinites i les funcions diferencials els fills de Johann, Daniel Bernoulli , Johann II Bernoulli Basilea 1710-90, professor de matemàtiques de la Universitat de Basilea, que treballà en òptica, termologia i magnetisme, i Nikolaus II Bernoulli Basilea 1695-Peterburg 1726, professor de jurisprudència a Berna i de matemàtiques a Peterburg, i els fills de Johann II, Jakob II…
Raimbaut d’Aurenga
Música
Trobador provençal.
D’origen noble, heretà de la seva mare el comtat d’Aurenja En els seus versos afirma que no escrivia ni per guanyar diners ni per obtenir l’acceptació del públic, sinó perquè el seu art fos apreciat pels entesos Diu la seva Vida que estigué enamorat de la comtessa d’Urgell En un debat que sostingué amb Giraut de Bornelh, que se suposa que tingué lloc l’any 1170, defensà el trobar clus poesia de caràcter hermètic enfront del trobar lèu poesia de caràcter senzill Les seves prop de quaranta poesies conservades corroboren aquesta posició, i ha de ser considerat, en aquest sentit, el precedent més…
Douglas Stuart Moore
Música
Compositor, organista i pedagog nord-americà.
Estudià a la Universitat de Yale amb H Parker, i a París amb V d’Indy i N Boulanger Ensenyà a la facultat de música de la Universitat de Columbia des del 1926, i el 1940 en fou nomenat cap d’estudis, càrrec des del qual exercí una gran influència sobre la vida musical professional del país La història i les llegendes dels Estats Units foren els seus temes preferits per a la composició Fou l’exponent principal de la folk opera , gènere del qual són exemples destacats The Devil and Daniel Webster 1939 i The Ballad of Baby Doe 1958 Compongué també música per al teatre, bandes…
Jacques Vandeville
Música
Oboista francès.
Feu estudis de comptabilitat i, a partir del 1949, començà a estudiar l’oboè de forma autodidàctica Les seves interpretacions meresqueren el suport de diversos jurats de concursos internacionals el 1954 obtingué un segon premi al Concurs de Munic, l’any 1957, la medalla d’argent del Concurs de Moscou, i el 1959, el primer premi dels concursos de Praga, Viena i Ginebra Formà part de la Nouvel Orchestre Philharmonique de Radio France durant més de vint anys Sovint tocà també música de cambra al costat del llaütista Daniel Fournier, i enregistrà obres del Barroc francès amb el…
Etienne Péclard
Música
Violoncel·lista francès.
Fou alumne del Conservatori de Besançon i posteriorment es perfeccionà al Conservatori de París amb André Navarra, Joseph Calvet i Jean Hubeau Del 1977 al 1990 fou violoncel solista de l’Orquestra Filharmònica de Ràdio França, i posteriorment també de l’Orquestra de París, dirigida per Daniel Barenboim El 1990 fou contractat com a violoncel solista de l’Orquestra Nacional de Bordeus És professor del conservatori d’aquesta ciutat A més de les seves actuacions com a solista, és un intèrpret habitual de música de cambra al costat de Roland Daugareil i Tasso Adamopoulos, amb els…
Dello Delli
Dello Delli Baptisme de Crist , peça del retaule de la catedral vella (Salamanca)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor italià conegut també amb el nom de Dello di Niccolò Delli
.
Fill de Niccolò Delli i germà del pintor conegut a Castella com a Nicolás Florentino , el qual, fins a la recent investigació d’A Condorelli, hi era identificat Gómez Moreno o bé era considerat fill seu Fiocco Actiu a Siena, abandonà aquesta ciutat el 1425, juntament amb el seu pare i el seu germà petit, Sansone Delli, el 1427 era a Venècia i, després d’una curta estada a Florència, es traslladà a la península Ibèrica 1433, on, al servei de la cort de Castella, efectuà el retaule major —però no el fresc que el corona— de la catedral vella de Salamanca Es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina