Resultats de la cerca

En la seva primera època 25 de febrer de 1898 — 31 de novembre de 1898 fou quinzenal i representà la continuació de L’Avenç La dirigiren Jaume Massó i Torrents i Joaquim Casas i Carbó Hi collaboraren Raimon Casellas, Joan Maragall que hi publicà Oda a Espanya i fragments de la versió d' Així parlà Zarathustra , de Nietzsche, Alexandre Cortada, Jaume Brossa, Santiago Rusiñol, Alexandre de Riquer, Ramon D Perés, etc Publicà també texts de Baudelaire, Maeterlinck i D’Annunzio traduïts al català En una segona època 25 de desembre de 1899 — 24 de març de 1900, dirigida per Jaume Massó i Torrents…

Considerat l’intèrpret més destacat d’estils com el qawwali , sufí, la música pakistanesa i els ritmes del nord de l’Índia, la seva extensa producció discogràfica començà a arribar al mercat espanyol el 1990 a través del segell Real World, gestionat pel músic britànic Peter Gabriel El 1995 participà en la banda sonora de la pellícula Dead Man Walking D’entre els seus més de quaranta-cinc discs coneguts, la majoria dedicats a la recreació de músiques religioses i relacionades amb la tradició hindú, destaquen Mustt mustt 1990, Shahbaaz 1991, Devotional Songs 1992, Love Songs 1992, Tradicional…

Estudià guitarra amb Miguel Ángel Cherubito i fou deixeble de Gabriel Brncic en les disciplines d’harmonia, contrapunt, composició i instrumentació També cursà estudis de música electroacústica a la Fundació Privada Phonos Gràcies a diferents beques, ha assistit als Cursos d’estiu de Darmstadt Fundador el 1982 del conjunt Vol ad Libitum, ha rebut encàrrecs de diverses institucions, entre les quals Televisió Espanyola, el Ministeri de Cultura, el Teatre Malic de Barcelona i el Centro para la Difusión de la Música Contemporánea És membre de l’Associació Catalana de Compositors i…

Estudià al Conservatori de Mont-real amb Yvonne Hubert i Gabriel Cusson, i es perfeccionà a París, on rebé lliçons de Gustav Leonhardt i Maurice Duruflé Fou organista d’església a Mont-real del 1955 al 1967 i professor del conservatori d’aquesta ciutat del 1957 al 1974 El 1968 es traslladà a Europa i desenvolupà tasques de professor al Conservatori d’Anvers, a Stuttgart i a Estrasburg, i des del 1988 al Conservatori de Música de París i del Mozarteum de Salzburg Enregistrà un gran nombre d’obres del Barroc alemany, entre les quals destaquen les Variacions Goldberg i L’art de la…

Inicià els seus estudis a Vic amb Collell i, des del 1874, els continuà a Barcelona amb Bernat Calvó Puig, Gabriel Balart i Joan Baptista Pujol com a mestre de piano El 1878 guanyà un premi d’interpretació pianística instituït pel mateix Pujol L’any 1879, a París, ingressà al conservatori, a l’aula de Marmontel, si bé per motius familiars no pogué finalitzar els estudis i el 1881 els abandonà De nou a Barcelona destacà com a concertista de piano, i obrí una escola de música per la qual passaren alumnes destacats del panorama musical català Es casà amb la soprano Carme Bonaplata i…

El gener de 1936 els dirigents eren Gabriel Trallero Bremon president de la junta directiva, Alberto Carsi Lacasa president del directori del partit i José Oriol Solé delegat a Madrid A l’abril de 1936 Manuel Pareja Correa era el president de l’entitat i del directori, Manuel Puig d’Ametller el vicepresident primer i Joaquín Morlans el secretari El 7 de novembre de 1936 es produí, amb el nom d’Avenç Republicà d’Esquerra que adoptà oficialment el 2 de gener de 1937, un intent de fusió amb el Partit Federal Ibèric i el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra , el qual no es…

Arribà a Barcelona el 1898 després d’haver estat a Cuba Recopilà unes importants estadístiques socials per als anys 1903-14, que publicà amb el títol genèric de Las huelgas en Barcelona y sus resultados 1904-10, 1915 S'adherí a l’obrerisme de Gabriel Palau i participà en les Setmanes Socials celebrades a València 1907 i Barcelona 1910 Publicà diverses obretes doctrinals, entre les quals es destaquen Las huelgas Sus causas Sus efectos 1908 i Rasgos fisonómicos del problema social 1920 Assistí, com a conseller tècnic per Espanya, a la Conferència Internacional del Treball del 1919…

Influït per DA de Andrade En 1711-14 substituí el seu mestre Fray Gabriel Casas en la construcció del claustre de la catedral de Lugo dins l’esperit renaixentista féu encara l’església i part del convent de caputxines de la Corunya 1715 i la del convent de dominicanes de Belvis, a Santiago 1725 Ja dins un estil plenament barroc, planejà la capella de Nuestra Señora de los Ojos Grandes, a la catedral de Lugo 1726-34, i la seva obra cabdal, la façana de l’Obradoiro 1738-49 de la catedral de Santiago, on construí una torre pariona a la de les campanes, de José Peña de Toro, i deixà…

Utilizà generalment el pseudònim de Luis de Sirval Fou redactor dels diaris “La Voz de Valencia” 1916-17, “El Noticiero Universal” i “El Diluvio” de Barcelona, i, des del 1920, de “La Libertad” de Madrid Durant la Segona República organitzà una agència de collaboracions periodístiques per a la premsa d’esquerra Publicà el recull d’articles Huellas de las constituyentes 1933, amb pròleg de Gabriel Alomar Fou assassinat en una comissaria durant la repressió de la revolta d’octubre del 1934 En morir hom creà un Comité Luis de Sirval, el qual, entre altres activitats, publicà un…

Enginyer forestal de professió, ha publicat l’obra poètica Pou de tardor 1991, premi Amadeu Oller, Sóc boig premi Gabriel Ferrater, 1992, dins Plou i fa sol , 1993, Nits d’encens 1992, premi Vila de Martorell, Cor de metall 1995, Invisibles 1996, Les hores salvades 2001, premi López-Picó 2000, A la llum de les ombres 2001, premi Grandalla, Andorra 2000, Sauló 2006, premi Maria-Mercè Marçal, 120 Dracmes 2006, premi Miquel Àngel Riera 2005, Crònica des de la banyera 2007, premi Mallorca de poesia 2006, A la llum de les ombres 2007, Estevanac 2008, premi de Poesia Joan Perucho Vila…