Resultats de la cerca
Es mostren 715 resultats
bomba
bateria de bombes centrífugues en una central de subministrament d’aigua potable
© Fototeca.cat
Física
Aparell destinat a provocar el moviment d’un fluid al llarg d’un conducte, en un sentit determinat, mitjançant una aportació d’energia mecànica, que és transformada en un augment d’altura de càrrega.
El terme bomba és aplicat quan el fluid és un líquid net o carregat, una pasta o una massa granulosa, i, en el cas dels gasos, quan és practicat el buit en un recipient en la resta de casos en què el fluid és un gas, hom parla de compressors compressor Les aplicacions de les bombes són molt diverses, per tal com ho són les finalitats del transport de fluids En molts casos interessa el fluid per ell mateix, sigui per a portar-lo en un indret determinat elevació d’aigua potable per a distribució urbana o per a ús domèstic, regatge de peu o per aspersió, etc, sigui per a treure-l’en dessecament…
Namíbia

Estat
Estat del sud-oest d’Àfrica, limitat amb l’oceà Atlàntic a l’W, amb Angola i Zàmbia al N, amb Botswana a l’E i amb la República de Sud-àfrica a l’E i el S; la capital és Windhoek.
La geografia física Travessat pel tròpic, el país és situat quasi completament a la zona àrida Entre uns 50 a 160 km cap a l’interior, una llarga cinglera cau parallelament a la plana litoral del Namib des de les terres altes de l’interior inclinades suaument vers la depressió del Kalahari De N a S, hom distingeix tres zones fisiogràfiques la zona desèrtica del Namib, que comprèn un 15% de la superfície total del país, l’altiplà central i el marge occidental de la depressió del Kalahari L’altiplà central és situat entre els 1000 i els 2000 m d’altitud, té grans planes ondulades i algunes…
cant gregorià
Música
Repertori de cants litúrgics utilitzats per l’Església cristiana d’Occident des de l’Edat Mitjana.
Les seves melodies, exclusivament vocals, són escrites a una sola veu sobre textos llatins Pren el seu nom de Gregori I, papa entre els anys 590 i 604, a qui la tradició iniciada per Joan el Diaca segle IX n’atribuí la composició Tot i que aquesta atribució és poc fiable, la iconografia cristiana acostuma a representar Gregori I recollint les melodies directament de l’Esperit Sant, que, en forma de colom, les hi dicta a l’orella Aquesta llegenda gaudí d’un gran predicament durant l’època medieval Si bé el paper de Gregori en la composició del repertori musical és dubtós, sí que és cert que…
El castell de Montsoriu
Art gòtic
El castell de Montsoriu corona un turó de 640 m que fa de partió dels termes d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu la Selva El castell, assentat damunt d’una antiga ocupació ibèrica, ja devia existir al segle X, si tenim present la referència al topònim Montsoriu que es fa en l’acta de consagració de l’església d’Arbúcies de l’any 923, on apareix com a delimitació d’uns masos cedits a la parròquia, i com constata l’estudi arquitectònic i arqueològic En una donació de terres de Giscafred al monestir de Sant Cugat del Vallès de l’any 1002 s’esmenta el “locum que dicunt Monte Suriz, vel in eius…
La vila de Sabadell
Art gòtic
Segell que utilitzava el procurador de la Ciutat de Barcelona a Sabadell 1468 AHS La vila de Sabadell és situada al centre de la comarca del Vallès Occidental, en una suau plana a la riba dreta del Ripoll La població s’originà durant el segle XI dins el terme del castell d’Arraona a partir de tres elements articuladors el mercat, l’església de Sant Salvador i una antiga cruïlla de camins, centrada per l’eix est-oest de l’antiga Via Augusta i el camí nord-sud de Barcelona a Manresa Les primeres mencions del mercat daten dels anys 1050 i 1064, en què apareix citat en relació amb l’església “…
Els ciprinodontiformes: fartet, samaruc i gambúsia
Constitueixen un grup nombrós d’espècies pròpies de climes temperats i tropicals que colonitzen des dels ambients hiperhalins fins a les aigües dolces, i són capaços de tolerar un àmbit força ampli de temperatures La majoria són de mida petita no solen sobrepassar els 15 cm i de règim omnívor o microdepredador Tenen una sèrie de modificacions a l’esquelet branquial que els permet diferenciar-los dels ateriniformes i dels beloniformes que, fins fa poc, constituïen un mateix ordre els ateriniformes Tenen radis segmentats i aletes abdominals la dorsal, que és única, està emplaçada al centre del…
Tagamanent
Antiga parròquia i santuari de Tagamanent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, als vessants occidentals del Montseny, estès des del pla de la Calma fins a l’esquerra del Congost (límit occidental del terme), al qual aflueix la riera de l’Avencó (formada per les de Picamena i de la Llobina).
Situació i presentació Limita amb els termes de Montseny E, Cànoves i Samalús SE, el Figaró i Montmany S, i els municipis osonencs de Sant Martí de Centelles W, Aiguafreda N i el Brull N El terme s’estén des dels vessants occidentals del Montseny fins al Congost, que sobrepassa una mica en el seu límit SW, on s’enfila vers els cingles de Castellar És el tercer municipi en extensió del Vallès Oriental i també un dels menys poblats Ocupa el sector central del Congost, el més engorjat, a la riba del qual s’emplaça la major part del seu poblament, però el seu territori té com a eix l’afuat…
la Torre de Claramunt
Vista parcial del poble de la Torre de Claramunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, a la conca d’Òdena, a la vall baixa de la riera de Carme, a l’indret de la seva confluència amb el riu de Gost.
Situació i presentació El terme municipal de la Torre de Claramunt, de 15,01 km 2 , limita al S amb el municipi de Mediona, Alt Penedès, a l’W i al NW amb el de Carme, al N amb el de la Pobla de Claramunt i a l’E amb els de Capellades, Cabrera d’Anoia i, puntualment, amb Vallbona d’Anoia És situat als vessants SW de la riera de Carme, que forma en part el límit NW i que rep aquí el riu de Gost, que recull les aigües de la serra d’Espoia 513 m i del coll de Mata 511 m El sector oriental és travessat de N a S per l’Anoia, entre la Pobla de Claramunt i Capellades, vorejant la serra de Miramar…
Palau-sator

Aspecte del carrer Major a Palau-sator (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà estès a la plana al·luvial empordanesa, a la dreta del Daró, prop de la costa.
Situació i presentació Limita al N amb Fontanilles, a l’E amb Pals, al S amb Torrent i a l’W amb Vulpellac i Ullastret Comprèn, a més del poble de Palau-sator, cap de municipi, altres pobles i llocs que, almenys des del l632, formaren una batllia reial Sant Feliu de Boada, Fontclara, Pantaleu i Sant Julià de Boada Travessa el terme d’W a E la carretera local que uneix la Bisbal d’Empordà amb la carretera local de Pals a Torroella de Montgrí Hi ha altres carreteres que uneixen els diversos nuclis de població La població i l’economia El fogatjament de vers el 1370 dóna…
Abrera
El Llobregat, al seu pas per Abrera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, a les terres planes de la Depressió Prelitoral Catalana, a banda i banda del Llobregat.
Situació i presentació A tramuntana confronta, pel roc de la Mona, amb Olesa de Montserrat, a l’esquerra del Llobregat, mentre que a la dreta del riu fa de partió amb el terme d’Esparreguera la riera anomenada primer de Masquefa i després de Magarola Per un petit sector a ponent el municipi confronta amb els Hostalets de Pierola de l’Anoia A migdia, el termenal amb Sant Esteve Sesrovires i Martorell coincideix en gran part amb el torrent de Can Noguera El límit de llevant, que confronta amb municipis del Vallès Occidental, coincideix amb la riera del Morral en el sector que aquesta fa de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina