Resultats de la cerca
Es mostren 1948 resultats
Alain Jacquet
Pintura
Pintor francès.
Estudià arquitectura, però es dedicà a la pintura, que aprengué de manera autodidacte Als anys seixanta formà part del grup d’artistes vinculats al neofigurativisme Influït per l’ art pop dels EUA, feu la seva primera exposició el 1961 El 1962 causà impacte la sèrie de pintures que anomenà genèricament camouflages , en les quals l’augment i la superposició d’imatges obtingudes mitjançant procediments fotogràfics dificulten el reconeixement dels objectes representats Seguí una pauta semblant per a crear la seva obra més celebrada, el Déjeuner sur l’herbe 1964, a partir de l’obra homònima d’…
Giuseppe Tornatore
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Començà de molt jove com a director teatral i rodant curtmetratges Posteriorment treballà per a la RAI en reportatges i documentals El 1982 guanyà un premi al Festival de Cinema de Salern amb el documental Le minoranze etniche in Sicilia Debutà com a director el 1986 amb Il camorrista al qual seguí l’èxit internacional Nuovo cinema paradiso 1988, que entre altres premis li valgué un Gran Premi del Jurat del Festival de Canes el 1989 i l’Oscar a la millor pellícula estrangera el 1990 Posteriorment ha estrenat Stanno tutti bene 1990, La Domenica specialmente 1991, Una pura formalità 1994, L’…
Carles Reig i Morell
Literatura catalana
Teatre
Poeta, dramaturg, novel·lista i traductor.
Després d’haver fet llargues estades a Anglaterra, Bèlgica i França, s’establí definitivament als Estats Units, on morí Utilitzà els pseudònims de Pelagi Monjola i Remei Jonqueras d’Oriola Com a dramaturg cal destacar les obres Resclum si més no 1970, premi Josep Ferrer de Reus, La ingènua la violen aclaparadorament i silenciosa 1973, premi Joan Santamaria, S’assaja amb noses 1975, premi Ciutat de Granollers 1974, Travessa deserts 1977 i Lotus continu 1981 Com a novellista publicà les novelles Contraataquen 1977, premi Josep Pla 1976, Meuques 1979, Contagia’l 1981, Llimac rural 1981 i…
,
Juan de Beaumont y Curten
Història
Primer vescomte d’Arberoa, baró de Beorlegui i prior de Navarra de l’orde de Sant Joan de Jerusalem.
Fill de Carlos de Beaumont i Lizarazu, fou un dels caps del partit beaumontès favorable a Carles de Viana en les lluites contra el seu pare Joan II de Catalunya-Aragó Governador, canceller 1445 i capità general de Carles a Navarra el 1457, compartí amb ell la captivitat 1461 més tard fou lloctinent d’Enric IV de Castella, mentre aquest era rei de Catalunya 1462-63, durant la guerra civil catalana La seva defecció de les files de Pere de Portugal 1464 i l’adhesió a Joan II a Vilafranca del Penedès, foren un cop ben fort per a la causa del Principat Però no prengué part en la guerra i tornà a…
Irmgard Seefried
Música
Soprano alemanya naturalitzada austríaca.
Estudià música i cant amb el seu pare, i a onze anys interpretà el paper de Gretel Hänsel und Gretel Amplià la seva formació al Conservatori d’Augsburg, i el 1939 fou contractada per H von Karajan per a l’Òpera d’Aquisgrà Després de debutar el 1943 a l’Òpera de Viena com a Eva Els mestres cantaires de Nuremberg sota la direcció de K Böhm, fou contractada per la companyia del teatre austríac, amb la qual es presentà al Covent Garden de Londres el 1947 Especialitzada en els personatges d’òperes alemanyes de WA Mozart i R Strauss, que interpretà arreu d’Europa, seguí parallelament una…
Georg Forster
Música
Editor i compositor alemany.
Durant la seva joventut fou cantor en el cor de la cort del príncep elector Lluís V, a Heidelberg Home d’interessos variats, en aquesta mateixa ciutat cursà els estudis de llengües antigues a la universitat i, parallelament, seguí estudiant música El 1531 es desplaçà a Ingolstadt i inicià la carrera de medicina, estudis que prosseguí a Wittenberg entre el 1534 i el 1539 A partir del 1539 exercí de metge a Amberg i començà la seva tasca d’editor amb la publicació de Frische teutsche Liedlein , la seva obra més notable, que ha servit de referència per a conèixer la música vocal alemanya del…
José Luis López García
Música
Director coral navarrès.
Vida Entre el 1947 i el 1971 fou director de l’escolania, organista i director de les Escoles Professionals Sant Josep de València, ciutat on estudià música i on el 1967 fou nomenat professor del conservatori El 1974 fou nomenat catedràtic del Conjunt Coral i Instrumental a Múrcia Ha estat fundador i director de diverses entitats corals, com l’Orfeó Infantil de Torrent València o la Coral Polifònica d’Alcàsser També ha dirigit diverses bandes i orquestres arreu de l’Estat espanyol i de diversos països europeus Ha publicat, entre altres obres, el llibre Conjunto coral 1977, a més d’algunes…
Amics dels Clàssics
Música
Orquestra de cambra fundada a Barcelona el 1936.
El 1935, els violinistes Conrad Cardús i Joaquim Ragon, el viola Òscar Almer i el violoncellista Joan Palet s’uniren per formar un quartet de corda, que, amb la incorporació de nous instruments, constituí aquesta orquestra de cambra Els membres són majoritàriament músics no professionals o estudiants de música L’objectiu prioritari de la formació és donar suport als músics novells amb l’estrena d’obres de compositors poc coneguts i la promoció de joves intèrprets L’associació ha procurat fer arribar la música a un públic majoritari, per la qual cosa, des del 1955, realitza concerts matinals…
Club d’Arquers Terrassa

Instal·lacions del Club d’Arquers Terrassa
Club d’Arquers Terrassa
Esports de tir
Club de tir amb arc de Terrassa.
Fundat a Sabadell el 1950 com a Club d’Arquers Sabadell, fou un dels primers clubs d’aquesta pràctica esportiva de Catalunya Participà en el primer Campionat d’Espanya i en la primera setmana catalana 1950 Durant els anys cinquanta es mantingué molt actiu en competicions d’àmbit català i estatal Els anys setanta, es traslladà a Terrassa i prengué el nom de Club d’Arquers de Sabadell-Terrassa Durant aquesta època guanyà diversos campionats d’Espanya de tir de camp en categoria individual i per equips, i participà en un Campionat d’Europa Posteriorment els membres del club fundaren el Club d’…
John Peckham
Cristianisme
Teòleg anglès.
Educat al monestir de Lewes, ingressà als franciscans ~1250 i estudià a Oxford i a París, on fou deixeble de sant Bonaventura Novè provincial dels franciscans d’Anglaterra 1275, lluità per l’observança més estricta de la regla observant Nicolau III el nomenà lector sacri palatii a Roma 1277 i arquebisbe de Canterbury 1279, on inicià una vasta acció contra els abusos eclesiàstics en els nomenaments episcopals i en l’acumulació de riqueses sínodes de Lambeth, 1281, i Londres, 1282 Ha deixat una obra científica i teològica immensa De sphaera, Theoria planetarum, Speculum animae i, sobretot,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina