Resultats de la cerca
Es mostren 1832 resultats
Casa forta de la Torre dels Moros (Riudecols)
Art romànic
Situació Restes d’aquest casal medieval situat al cim d’un turó al vessant oriental de la muntanya del Bres ECSA - J Bolòs Casa forta situada al cim d’un turó, al vessant oriental de la muntanya del Bres, davant del pla del Mas d’en Duran, solcat per la riera de Riudecols Mapa 33-18472 Situació 31TCF314582 A l’entrada de Riudecols, venint de Reus, a mà esquerra, surt una pista que segueix la llera del riu Uns centenars de metres més enllà abandonarem el riu, anirem cap a la dreta, passarem pel costat d’una granja i seguirem per entremig d’uns camps d’oliveres i d’avellaners fins a arribar a…
Castell de Montgalhard
Situació Un dels pocs murs que resten d’aquesta antiga fortificació, del qual s’han arrencat els carreus de les dues cares exteriors ECSA - A Roura Les restes del castell de Montgalhard són situades al cim del turó on s’escampen, pel vessant que mira a l’est, les cases del poble de Montgalhard Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 54′40″ N - Long 2° 37′30″ E Per a arribar a Montgalhard partint del poble de Maisons s’ha d’agafar la carretera D-123 en direcció sud, i havent fet un recorregut d’uns 3 km, cal desviar-se a mà esquerra per la carretera D-410, que porta directament a Montgalhard JBM-MLIR…
escriptura cuneïforme
Escriptura i paleografia
Antiga escriptura emprada, primer, a Mesopotàmia com a vehicle del sumeri i de l’accadi i, després, a altres països de l’Orient Pròxim i Mitjà antics.
El terme deriva de la veu llatina cuneus ‘tascó’, a causa de la forma de tascó dels seus signes, gravats amb un càlam en les tauletes d’argila tauleta cuneïforme cuites al foc l’ús de la pedra i del metall com a materials d’escriptura fou molt més restringit, sobretot en el cas del segon Els claus o tascons poden tenir diverses mides i posicions, i la direcció de llur punta indica com han d’ésser llegits els signes, generalment d’esquerra a dreta, però també de dalt a baix Considerada al principi com l’escriptura original dels mesopotàmics, no és sinó una esquematització del sistema gràfic…
La Renaixença
Portada d’un volum de La Renaixença
© Fototeca.cat
Periodisme
Publicació quinzenal —i a partir del 1881 diària— que aparegué a Barcelona l’1 de febrer de 1871 per iniciativa de Pere Aldavert, ajudat per Àngel Guimerà i Francesc Matheu, que fou el seu primer director.
Creada com a revista de literatura, ciències i arts, i malgrat les seves declaracions expresses d’apoliticisme, ja des del 1873 inserí articles marcadament polítics, sovint coincidents només en una comuna preocupació del fet català, que li valgueren una suspensió de mig any el 1878 Llavors fou substituïda, successivament, per un únic número de la Revista Catalana de Literatura, Ciències i Arts , per un volum, de més de 300 pàgines, de Lo Renaixement i per cinc números d’una nova publicació d’aquest mateix títol Tanmateix, sota la direcció d’Àngel Guimerà, continuà essent una publicació…
Robert Saladrigas i Riera
Robert Saladrigas i Riera
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor i periodista.
Estudià peritatge mercantil i econòmiques Després d’una breu incursió en el món editorial, s’inicià en el periodisme a Solidaridad Nacional i El Noticiero Universal Posteriorment escriví regularment, entre altres publicacions, a Destino , Tele-estel , ABC , Cavall Fort , Tele-exprés i, sobretot, a La Vanguardia , on collaborà durant molts anys amb articles fins a la seva mort i, del 1981 al 1993, com a director de la secció literària Inicià la trajectòria com a narrador en el gènere juvenil amb Entre juliol i setembre 1967, premi Joaquim Ruyra 1966, la seva obra més difosa, a la qual…
,
Santa Maria de Castellmeià (Torrefeta)
Art romànic
Situació Edifici romànic tardà situat prop del castell que li dona el nom ECSA-E Pablo L’església de Santa Maria, també coneguda com la Mare de Déu de la Llet, forma part del conjunt de construccions disperses del llogaret de Castellmeià, dit antigament Meià, que s’emplaça a migdia del poble del Llor Mapa 34-14 361 Situació 31TCG590219 Per arribar-hi des de Tarroja de Segarra s’ha de seguir la carretera L-324 que duu a Sant Ramon, i a 2 km agafarem a mà dreta una pista que en uns 500 m mena al temple de Santa Maria XSB Història El lloc fou conquerit al segle XI pels comtes d’…
Cavalls cap a la fosca
Literatura catalana
Novel·la de Baltasar Porcel publicada l’any 1975.
Amb aquesta obra es consolida el mite d’Andratx com a món tancat Novella de filiació proustiana, la narració es planteja en dos temps, un de present al llarg d’una tarda de tardor que fa possible la lectura del llibre de Joaquim Santaló Contribució a les relacions de l’Orde de la Mercè , que s’acaba a les vuit del vespre, mitja hora abans que el narrador hagi de comparèixer a la cita amb una noia, Zaira, d’esplèndida joventut Durant aquestes hores, la lectura del llibre activa la imaginació i el somni del narrador, que, a través d’una sèrie de fugues, evoca de manera fragmentada i discontínua…
L’alegria que passa
Literatura catalana
Obra de teatre de Santiago Rusiñol publicada el 1898.
Inscrita en la línia simbolista de Rusiñol, recrea un dels seus temes recurrents el divorci irreversible i programàtic entre l’individu a la recerca de l’ideal i la societat materialista que el margina Tot i això, l’efectiva combinació en l’obra d’elements de la modernitat simbolista amb elements de connexió amb la tradició dramàtica catalana —com el costumisme, l’humor o el pintoresquisme— permeté que l’obra s’erigís en un model de regeneració per a l’escena catalana Amb música d’Enric Morera, L’alegria que passa és una obra lírica amb voluntat de contribuir a la construcció d’un teatre…
Pluges i xafogor
Un clima hiperhumit Distribució dels tipus climàtics de selva plujosa tropical, segons la relació entre els àmbits de variació de temperatura anual i diari, els límits tèrmics i les temperatures mitjanes del mes més fred L’esquema ha estat adequat als tipus de selva plujosa que es tracten en aquesta obra Jordi Corbera, a partir de fonts diverses El clima de l’espai geogràfic que ocupen les selves plujoses intertropicals es caracteritza, en primer lloc, per unes temperatures altes i relativament constants i per unes pluges també considerables i distribuïdes força regularment al llarg de tot l’…
Sant Cristòfol dels Horts (Albanyà)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església a l’indret de la capçalera F Tur Sant Cristòfol dels Horts és l’església d’un poble de masies disperses, actualment abandonat, situat a l’extrem septentrional del terme municipal d’Albanyà, damunt un planell amb uns vessants pronunciats que hi ha al cantó de ponent i que davallen fins a una fondalada per la qual passa el riu Major L’església és al costat occidental del puig del castell de Grillera, vora el límit amb la comarca del Vallespir des d’aquí hom pot veure el poble vallespirà de Costoja Mapa 219M781 Situació 31TDG738901 Actualment per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina