Resultats de la cerca
Es mostren 2670 resultats
Johannes Rau

Johannes Rau
© Oficina del President Johannes Rau
Política
Polític alemany.
Fill d’un pastor evangèlic, des dels anys cinquanta exercí com a editor, llibreter i periodista, sobretot en temes religiosos i culturals El 1952 fundà el Partit de la Unió Popular Alemanya, després de la dissolució del qual 1957 ingressà a l’SPD i en presidí la secció juvenil 1958-62 En 1958-99 fou diputat al parlament del Rin del Nord-Westfàlia, formà part de la direcció regional del partit 1973-98 i tingué càrrecs en l’administració i el govern d’aquest land , que presidí del 1978 al 1998 Tingué un paper clau com a mitjancer en la reconversió industrial del Ruhr els anys vuitanta i formà…
Henry Fielding
Henry Fielding
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Educat a Eton, residí a Londres des del 1724 començà d’escriure el 1728, i compongué més de vint peces satíriques, entre les quals destaca The Life and Death of Tom Thumb the Great ‘La vida i la mort de Polzet el Gran’, 1730, contra Robert Walpole L’establiment de la censura prèvia per al teatre 1737 l’impulsà a abandonar-lo i a acabar la carrera de lleis Edità The Champion 1739-41, contra Walpole, i el 1741, la seva primera novella, Shamela , paròdia de Pamela , de Richardson, que criticà novament a Joseph Andrews 1742 El 1743 publicà un volum de miscellània amb poemes i assaigs Journey…
Ramón María Narváez Campos
Història
Militar
Militar i polític andalús, duc de València.
Durant el Trienni Liberal combaté els reialistes a Catalunya, però la seva brillant carrera militar es confirmà durant la primera guerra Carlina La dinàmica de les lluites polítiques el portà cada cop més a intervenir a favor dels moderats El 1837 prestà suport al govern del comte d’Ofalia, i el 1838 hagué d’exiliar-se, després d’haver organitzat una junta revolucionària a Sevilla Des d’aquell moment fou el màxim opositor d’Espartero, i amb motiu de la liquidació de la regència d’aquest, Narváez es convertí en l’home clau de la Dècada Moderada El 1843 fou uns quants mesos capità…
Viktor Georgijevič Kulikov
Història
Militar
Militar rus.
Incorporat a l’Exèrcit Roig 1939, es formà a l’escola militar de Groznyj Durant la Segona Guerra Mundial comandà unitats cuirassades en diversos fronts a l’URSS, i per les seves accions en combat rebé nombroses condecoracions En acabar la guerra, ascendí en la jerarquia militar fou successivament cap del districte militar de Kíev 1967, cap militar de l’exèrcit soviètic a la República Democràtica Alemanya 1969 i, finalment, cap de l’estat major de l’URSS 1971 Comandant militar del Pacte de Varsòvia, des d’aquest càrrec fou el principal exponent dels sectors de la cúpula soviètica…
David Beckham

David Beckham
© UNICEF
Futbol
Futbolista anglès.
Professional des del 1992, jugà successivament als equips Manchester United 1992-2003, Real Madrid 2003-07, Los Angeles Galaxy 2007-12 i Paris Saint-Germain 2012-13 Entre el 1996 i el 2009 fou 115 cops titular de la selecció anglesa i 59 capità Migcampista ofensiu, amb el Manchester United guanyà sis cops la Premier League 1996, 1997, 1999, 2000, 2001, 2003, una Lliga de Campions 1999 i una Copa Intercontinental 1999 Amb el Real Madrid aconseguí un campionat de Lliga 2007 i una Supercopa d’Espanya 2003 amb Los Angeles Galaxy dues Lligues MLS 2011, 2012 i amb el Paris Saint-Germain una Lliga…
Carles Puyol i Saforcada
Futbol
Futbolista.
Defensa, fou seleccionat per al planter del Futbol Club Barcelona el 1996, i el 1999 debutà al primer equip del club, amb el qual guanyà el Campionat de Lliga En el seu palmarès figuren sis Lligues i Supercopes d’Espanya 2005, 2006, 2009, 2010, 2011, 2013, dues Copes del Rei 2009, 2012, tres Lligues de Campions 2006, 2009, 2011, dues Supercopes d’Europa 2009, 2011 i dos Mundials de clubs 2009, 2011 En les temporades entre els anys 2008 al 2012, com a capità funció que exercí des del 2005 fou una peça clau de l’equip dirigit per Josep Guardiola , que més títols de primer nivell aconseguí en la…
,
Vicent Fe i Castell
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Periodista i autor dramàtic.
Estudià farmàcia i medicina a la Universitat de València Vinculat al valencianisme i al republicanisme, collaborà a l’entitat València Nova 1906 i a les revistes El Cuento del Dumenche 1908 i El Cuento Valencià 1910 Fou propietari i redactor en cap d’ El Mercantil Valenciano , per la qual cosa exercí també de periodista Escriví diverses obres de teatre popular en català i en castellà que tingueren un gran èxit, com el sainet Les criades de laplaceta 1900, i la revista Portfolio de Valencia 1898, en collaboració amb el també popular Maximilià Thous Desterrat el 1929 per la dictadura de Primo…
,
Jacint Bofarull i Foraster
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic i decorador de murals.
Es dedicà a la caricatura i altres dibuixos, a més de treballar en el camp de la illustració i l’animació al cinema Es dedicà també a la pintura i en féu algunes exposicions Dins del seu camp, començà a treballar com a dibuixant humorístic en diverses revistes esportives El Borinot 1924, La Barrila Deportiva , amb el pseudònim de ‘Gripau’, i Xut 1925 Continuà a El Mundo Deportivo 1929, i també publicà a diaris i revistes de l’època com El Diluvio 1933 i L’Esquella de la Torratxa , durant la guerra civil Sindicalist ben actiu, fou un dels fundadors del Sindicat de Dibuixants Professionals de l…
La Roca d’Aguilar (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Es tracta d’una fortificació ben documentada i que no té una localització precisa Aquesta fortalesa devia ser una de les més importants de les valls que davallen del Cantó cap al Segre, que van acabar adoptant el seu nom El 1159 fou donat per Ermengol VII al bisbe d’Urgell, igualment com el d’Agudes El 1203 aquesta fortalesa fou objecte d’un pacte entre Ermengol VIII i Arnau de Castellbò, mitjançant el qual aquest es comprometia a no casar la seva filla amb Roger Bernat de Foix, posant la Roca d’Aguilar i el castell de Castellbò com a garantia Malgrat els pactes, el matrimoni es…
deshidratació

Deshidratació d’una cèl·lula per plasmòlisi: 1, cèl·lula dins l’aigua; 2, cèl·lula en una solució 1/2 molar de KNO3 amb un començament de plasmòlisi; 3, cèl·lula en una solució 1/2 molar de KNO3 amb plasmòlisi completa per llarga actuació de la solució; a, membrana cel·lular; b, nucli; c, citoplasma; d, vacuola
© fototeca.cat
Patologia humana
Disminució de la quantitat d’aigua de l’organisme com a resultat d’un desequilibri entre l’aportació i les pèrdues d’aigua o d’aigua i de sals conjuntament.
Segons l’etiopatogènesi, la topografia i la simptomatologia, hom distingeix la deshidratació extracellular i la deshidratació intracellular La deshidratació extracellular pot ésser produïda per la pèrdua d’aigua sense depleció de sals deshidratació hipertònica o per la pèrdua de sals i aigua deshidratació isotònica Les causes de la deshidratació hipertònica són aquelles que condicionen una disminució d’aigua solament, com poden ésser la disminució de l’aportació trastorns de la deglució, alteració del sentit de la set, o manca d’aigua en els nàufrags o bé pèrdues excessives pels ronyons…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
