Resultats de la cerca

Fundat per iniciativa d’Enric Alzamora i Guillem Sampol, era imprès a la casa Amengual i Muntaner, que aviat en fou propietària Els seus directors, successivament Joan Lluís Oliver, el seu fill Miquel dels Sants Oliver 1897-1905, Jeroni Amengual i Gaspar Reynés i Amengual li donaren un to moderat A més de tractar els temes balears, sobresortí per la secció literària, bilingüe, on collaboraren bona part dels escriptors insulars

Es distingí en papers de característic La bona gent , de Santiago Rusiñol, Don Gonçalo o l’orgull del gec , d’Albert Llanas, etc i també com a director escènic Actuà a l’Amèrica Llatina, però sobretot té interès especial la seva anada a París el 1925, on representà en català Participà en la represa del teatre en català al Romea de Barcelona el 1946 Era germà del també actor Enric Borràs

Estudià amb João Älvares Frouvo L’any 1685 ocupà el càrrec de mestre de capella a Santa Maria Magdalena, de Lisboa, i més tard a Nosa Senhora da Conceição Bona part de la seva activitat professional se centrà en l’ensenyament en diverses institucions religioses de Lisboa Publicà els tractats Arte minima, que com semibreve prolaçam tratta en tempo breve, os modos de maxima & longa sciencia da musica Lisboa, 1685

Propi de l’alt Egipte, és conegut essencialment per les necròpolis De la seva cultura material hom coneix les destrals de sílex, les puntes de fletxa, els punyals de bona talla de sílex i ceràmiques roges amb la part alta negra com les badarianes i d’altres amb escenes pintades Socialment sembla que cada poblat era un clan totèmic, i alguns són predecessors dels posteriors nomoí de l’Egipte clàssic

Recorregué Palestina, Egipte, Itàlia i, sobretot, Grècia, la descripció de la qual féu en els deu llibres escrits entre el 160 i el 177 dC anomenats Ελλάδος Περιήγησις ‘Descripció de Grècia’, obra escrita en una prosa aticitzant i un estil que recorre a la variatio , imitant Heròdot Bé que les fonts que utilitza són insegures, és una bona font per a l’arqueologia i la història de les religions

En canviar de nom, se'n féu càrrec Albertí Editor 1954-62, des del número vuit fins al seixanta-vuit Fou una bona —i de vegades primera— tribuna per a narradors de la postguerra JMEspinàs, Mde Pedrolo, MACapmany, BPorcel, ETorres, JCarbó, FCucurull, JAmat-Piniella, JFolch i Camarasa i també d’èpoques anteriors ABertrana, RTasis, JMPoblet, PCalders Publicà sengles antologies de contistes balears i valencians i alguna versió francesa, portuguesa i basca

Deixeble de JJRousseau i seguidor de la ideologia naturista, escriví les Rêveries sur la nature primitive de l’homme 1799 Tanmateix, la seva obra cabdal, Obermann 1804, presenta, amb elements autobiogràfics, una anàlisi implacable del “jo” i una bona dosi de pessimisme i amargor, agreujat tot per la seva manca de salut Altres obres seves són De l’amour 1805, Libres méditations d’un solitaire inconnu 1819, Isabelle 1833, etc

Fou un dels signants de la petició de constituir un gremi d’escultors independent del de fusters 1679, en el qual ell esdevingué prohom Entre el 1683 i el 1692 féu el retaule de Sant Marc a la catedral de Barcelona i el 1691, la creu del pati de l’Hospital de la Santa Creu, també a Barcelona ambdues obres, barroques, són una bona mostra de columna salomònica

Es doctorà en dret a la Universitat de Mallorca 1771 Autor dels estatuts del collegi d’advocats de Palma 1779 i membre fundador de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País 1778, que li degué, en bona part, l’esperit renovador Escriví diverses memòries sobre temes econòmics, algunes de les quals foren publicades per la societat També fou membre 1808 de la Junta Suprema de Govern de Mallorca

Situat a l’extrem oriental del Ripollès, l’antic terme municipal ocupava una bona part de la capçalera del riu de Beget amb el seu afluent, la riera de Salarsa A migdia, pertanyia al terme una bona part de la serra i el puig de Bestracà 1044 m Hi ha boscs d’alzines i roures i, a les obagues, faigs són importants les zones de prats i pastures, especialment a Rocabruna i al coll de Malrem El poble 47 h 1981 541 m alt és situat en un fondal, a la vora del riu del seu nom, a la confluència amb la riera provinent de Can França La caseria, amb teulats de fort pendent i balconada de fusta, es…