Resultats de la cerca

Cada pèl consta de nombroses cèllules epidèrmiques ceratinitzades Es desenvolupa a partir d’un lleuger engruiximent de l’epidermis, a l’estrat germinatiu, i s’enfonsa fins a implantar-se al derma per mitjà del follicle pilós Al follicle van a parar les glàndules sebàcies, productores de greix, i els vasos sanguinis encarregats de portar l’aliment També és en aquesta zona on té lloc el creixement En general els pèls formen un cert angle amb la pell, i del costat cap al qual s’inclinen hi ha un múscul erector que en permet l’erecció El pèl és sotmès a caigudes, que poden ésser…

Té el seu precedent en la noció de ορμἠ, emprada per Aristòtil per a designar aquelles accions que corresponen a un impuls natural, i pels estoics, que la conceptuaren com la capacitat d’esforçar-se o l’impuls generat en la consecució d’un objectiu En la filosofia moderna, tingué un cert relleu en alguns filòsofs d’importància Així, Hobbes l’utilitzà en un sentit mecànic, tot definint-lo com un moviment que es dóna en l’espai i en el temps, mesurable i que en l’home és determinat per la voluntat En Spinoza, constitueix l’esforç del real per a perseverar en l’ésser En els cossos…

Hom ha classificat les icterícies en prehepàtiques, flavíniques o hemolítiques quan augmenta la bilirubina del plasma a causa d’una hemòlisi exagerada, parenquimàtiques, rubíniques o intrahepàtiques motivades per una insuficiència hepatocellular i obstructives o verdíniques produïdes per una retenció de la secreció biliar Tanmateix, atès que, llevat de les hemolítiques, totes les altres icterícies presenten un cert grau de colèstasi, és preferible de dividir-les en hemolítiques i colestàtiques El quadre clínic de les icterícies hemolítiques és el següent absència de pruïja,…

El divisor més elemental és constituït per un plat que gira amb la peça i en el qual hom ha fet forats equidistants sobre diverses circumferències Fent girar el plat, per mitjà d’una maneta, un angle determinat per un cert nombre de forats, hom obté la divisió directa La divisió indirecta , més exacta, és obtinguda intercalant un cargol sens fi entre la maneta i el plat Afegint a aquest dispositiu un joc d’engranatges adequat hom obté un divisor diferencial , que permet de dividir un angle en un nombre qualsevol de parts Amb aquest mateix dispositiu hom pot efectuar una ranura…

Fou la forma política inferior a l’estat dels aimara i dels quítxues des dels temps anteriors a l’imperi dels inques L' ayllu posseïa en comú les terres de conreu, pastures, aigües, boscs, etc, immediats al poblat que li corresponia Les seves propietats es mantingueren en general sota la dominació castellana en la mesura que no en foren desposseïts després de la independència, persisteixen fins al present Practicaven l’endogàmia local, bé que no necessàriament el matrimoni entre consanguinis El cap de cada ayllu era elegit per una reunió de caps de família d’entre els vells de cada localitat…

Secretari de la federació local de sindicats de Barcelona el 1918, figurà entre els anarcosindicalistes moderats de la CNT Fou redactor de Solidaridad Obrera en 1930-31, signà el Manifest dels Trenta per l’agost del 1931 i fou un dels fundadors de l’Ateneu Sindicalista Llibertari de Barcelona juny del 1932, que presidí Expulsat el 1932 de la CNT, passà als Sindicats d’Oposició i formà part de la Federació Sindicalista Llibertària Posteriorment, resident a Sabadell i membre del Partit Sindicalista creat per Pestaña el 1934, dirigí l’Institut Pedagògic Cultura Pel setembre del 1937 fou elegit…

Sabater d’ofici, la seva intuïció de la presència de Déu en tot el portà a un cert panteisme, que reprèn algunes especulacions gnòstiques i neoplatòniques En la seva obra principal, Aurora, oder Die Morgenröte im Aufgang ‘El desvetllar de l’aurora’, defensa que Déu es revela a través de la natura i de les seves oposicions El conflicte entre esperit i matèria no arriba a trencar la unitat panteista, perquè són com dos pols que es condicionen recíprocament La matèria, dolenta en ella mateixa, és condició necessària per a tota existència Influí sobre místics com Angelus Silesius i…

Chandler Post l’anomenà Mestre d’Inca Actiu a Xàtiva el 1382 Entre les seves obres sobresurt Salvator Mundi 1395 signat i datat— església de Santa Eulària, de Palma , el retaule de la Mare de Déu de Gràcia i Sant Vicent , procedent de Sant Domènec museu de la Llotja de Palma , el Sant Jordi d’Inca Societat Arqueològica Lulliana, Sant Cristòfor Santa Creu, Mallorca, La Mare de Déu i àngels músics ermita del Puig, Pollença i d’altres El 1395 li foren pagats dos retrats —no localitzats— del rei Ricard II d’Anglaterra i d’un cert duc d’Anglaterra Dins l’estil gòtic internacional…

Advocat, periodista i crític literari, el 1935 fundà a Roma el Centro Sperimentale di Cinematografia que dirigí fins el 1943, les revistes Bianco e Nero 1937 i Rivista del Cinema Italiano 1952 Collaborà com a guionista en alguns films destacats i realitzà cinc llargmetratges basats en obres literàries i tocats d’un cert calligrafisme Via delle Cinque Lune 1942, La Bella addormentata 1942, La Locandiera 1943, Ultimo amore 1946 i Patto col diavolo 1948 Escriví Cinematografo 1935, Cinque capitoli sul film 1941, La regia 1946, Il film nella battaglia delle idee 1954, Cinema, quinto…

Professor a la Sorbona 1960-64 i a l’École Normale Superieme de París 1964-84, des del 1983 fou director de l’École des heutes Études en Sciencies Sociales Vinculat fins un cert punt a l’estructuralisme, el seu pensament tampoc no és aliè a la fenomenologia Amb un mètode “desconstruccionista” s’oposa a tot logocentrisme o racionalitat discursiva i insistí a tractar els temes filosòfics marginals com a centrals És autor de De la grammatologie 1967, La dissémination recull, 1972, L’archéologie du frivole 1973, Éperons, les styles de Nietzsche 1978, La carte postale de Socrates à…