Resultats de la cerca

Considerat com un dels fundadors de la mecànica quàntica , ha tingut una gran incidència en el desenvolupament de la física atòmica i nuclear El 1927 formulà l’anomenat principi d'incertesa i el 1932 li fou concedit el premi Nobel de física La seva obra bàsica, Die Physikalischen Prinzipien der Quantentheorie ‘Els principis físics de la teoria quàntica’, 1930, ha estat ampliada en successives edicions Escriví també valuosos assaigs sobre filosofia de la ciència

Fou ordenat de sacerdot El 1869 passà al Seminari Conciliar de Barcelona, on fou professor fins el 1919 El 1900 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual arribà a ésser president i en la qual presentà un gran nombre de comunicacions, com El exclusivismo de la ciencia 1907 Inventà un tipus de micròfon al qual fou posat el seu nom i un receptor telefònic, i féu investigacions mineralògiques

Membre d’una família de magistrats, tingué una formació jurídica Per la seva collaboració amb els Stuard, visqué a l’exili 1745-63, fet que condicionà la divulgació de la seva obra Intentà la sistematització de l’economia formulant el que ell anomenà una “ciència regular” Predecessor d’Adam Smith, el superà en originalitat en nombrosos plantejaments, encara que no ho féu en contingut Publicà An Inquiry Into the Principles of Political Economy 1767

El 1857 installà una fabrica de gas a Mataró, i cinc anys després patentà el primer gasogen d’aspiració L’anomenat gas Arbós , que es feu servir a diferents punts de Catalunya, és una barreja de gas d’aigua amb un hidrocarbur que dóna brillantor a la flama Féu treballs, alguns dels quals foren publicats, sobre temes químics, i d’altres d’interpretació de la ciència, des d’un punt de vista teològic

Vida i obra És esmentat en un dels tractats de gaia ciència del ms 129 de Ripoll com a autor d’unes cobles que començaven amb el vers De l’orde suy del noble infant En Pedro , que versemblantment fa referència a Pere de Ribagorça Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Trobador de la gaia ciència, és autor del plec poètic Cobles novament fetes contra tots los delats de Catalunya i sequaços d’Antoni Roca 1544, severes amonestacions contra els bandolers, i panegíric del lloctinent de Catalunya marquès d’Aguilar Aquest text fou reproduït per Marià Aguiló en el Cançoneret, 1873-1900 Relacionat amb Pere Serafí , amb qui sostingué retòrics debats poètics segons els models del devinalh , aquest li dedicà un sonet i uns dístics fúnebres 1565

El primer volum correspon a l’obra de JM Millàs i Vallicrosa sobre la ciència àrab medieval Se n’han publicat 53 volums fins el 1999, i inclou els diplomataris de la Catalunya carolíngia, començats per Ramon d’Abadal 1926, i també altres obres importants de la historiografia catalana del s XX la de Puig i Cadafalch sobre art romànic, la de Martínez i Ferrando sobre el conestable Pere de Portugal 1936 i la de Ferran Soldevila sobre Pere el Gran 1950, entre d’altres També s’hi han publicat estudis significatius en el seu moment, com ara el d’Emili Vigo sobre la política catalana…

En foren adeptes més destacats ORodríguez, BPEnfantin i Saint-Amand Bazard El saintsimonisme s’estengué sobretot a França, i en menor grau en alguns països europeus Pel fet que defensa la classe “més nombrosa i més pobra”, la dels industrials patrons i obrers, hom el veu sovint com un cert precursor del marxisme, bé que en realitat els seus membres foren un grup d’idealistes que portaren la utopia socialista als seus límits, forçant les idees de llur mestre llur socialisme, així anomenat utòpic, pretenia d’ésser no sols un substitutiu de l’Església, com en Saint-Simon, sinó àdhuc una religió…

Llicenciada en ciències químiques per la Universitat de Valladolid l’any 1948 i doctora en ciències per la mateixa universitat l’any 1953 L’any 1968 ingressà a l’Instituto de Información y Documentación del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, on desenvolupà una intensa tasca fins a la seva jubilació en aspectes relacionats amb la terminologia i la terminografia Creà, l’any 1977, juntament amb el professor Criado de Val, Hispanoterm Centro de Terminología Científica y Técnica en Español, que fou durant molts anys l’únic punt de referència sobre terminologia a Espanya La seva…

Estudià medicina a Barcelona 1845-52 i pintura amb Martí i Alsina, i rebé la influència del filòsof Llorens i Barba El 1857 obtingué la càtedra d’anatomia a la Universitat de Barcelona Fou un anatomista remarcable, i feu notables dibuixos de temes mèdics Personalitat polifacètica, s’interessà pels problemes econòmics i culturals del seu temps Estigué vinculat a la Renaixença, i presidí els Jocs Florals del 1872 escriví poemes en català i influí en el wagnerisme de Joaquim Marsillach i Lleonart Era un mestre d’oratòria brillant, i tingué una remarcable influència entre els seus contemporanis…