Resultats de la cerca
Es mostren 1928 resultats
segon
Física
Unitat de temps en el sistema internacional (SI).
El 1967 la XIII Conferència General de Pesos i Mesures CGPM el definí com la durada de 9 192 631 770 períodes de la radiació corresponent a la transició entre els dos nivells hiperfins de l’estat fonamental de l’àtom de cesi-133 El seu símbol és s A partir de la tradició, tan antiga, de dividir el dia en 24 hores, cadascuna d’elles dividida posteriorment en 60 minuts i cadascun d’aquests en 60 segons, el segon fou definit com 1/86400 del dia solar mitjà Davant la dificultat de precisar la definició de dia solar mitjà, el 1956 el Comitè Internacional de Pesos i Mesures CIPM, a…
armistici
Dret internacional
En sentit estricte, suspensió provisional i convencional de les hostilitats mitjançant un acord entre els bel·ligerants, sense que suposi, però, l’acabament de la guerra.
L’armistici es diferencia de la suspensió d’armes i de la capitulació L’armistici, tant el general com el local, és convingut pels caps militars, bé que l’armistici general cal que sigui ratificat pels governs respectius El conveni d’armistici en sol estipular la durada, l’establiment d’una línia de demarcació i d’una zona neutralitzada, la prohibició de rebre reforços, la llibertat de moviment dels belligerants a la rereguarda de llurs línies, el proveïment de les places assetjades, la repatriació unilateral dels presoners i la prohibició de les comunicacions entre les…
Concurs de Castells de Tarragona
Folklore
Competició castellera que, cada dos anys, reuneix a la plaça de toros de Tarragona les millors colles del moment.
Aquest certamen és organitzat pel Patronat Municipal de Castells de Tarragona i se celebra des del 1932, si bé el caràcter biennal no quedà fixat fins a l’any 1980 Normalment té lloc el primer diumenge d’octubre Les colles de Valls han estat les principals triomfadores del concurs, si bé els anys 2002 i 2004 guanyaren els Castellers de Vilafranca Una de les característiques d’aquest concurs és la seva llarga durada —més de vuit hores el 2004—, fet que ha anat en perjudici de l’interès del nombrós públic que hi assisteix Les polèmiques sobre el sistema de puntuació dels castells…
Sant Salvador d’Isot (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Casa comanda de l’orde de l’Hospital o de Sant Joan de Jerusalem, situada prop de Bellfort, ara totalment desapareguda Existia l’any 1190, quan va rebre de Sança de Rubió el delme de les propietats que aquesta tenia a Collfred i a Vilves El 1221 Elisenda de Sallent donà a la casa d’Isot el castell de Carreu Coll de Nargó, Alt Urgell Entre el 1202 i el 1213 consta que al costat del preceptor o comanador i els clergues que en tenien cura hi havia una comunitat femenina de vídues o donades, que va acabar estructurada com a comunitat d’hospitaleres, dirigida per una comanadora, que entre el 1261…
Poul Julius Ouscher Schierbeck
Música
Compositor i organista danès.
Estudià música amb C Nielsen i Th Laub El 1916 fou contractat com a organista a l’església de Skovshoved, un suburbi de Copenhaguen Després de la Primera Guerra Mundial li arribà la fama i els seus lieder i cantates començaren a ésser molt apreciats a Dinamarca El seu llenguatge no es pot considerar estrictament nacionalista, però és deutor de Nielsen El 1922 el mateix Nielsen li estrenà una simfonia, que fou molt ben rebuda La seva òpera Fête galante 1923-30 fou molt ben acollida pel públic, però la crítica desaprovà la seva excessiva durada i, després de sis representacions,…
Kaikhosru Shapurji Sorabji
Música
Compositor i pianista anglès.
Fill de pare parsi i mare mig siciliana i mig espanyola, des de petit mostrà un viu interès per la música Els seus compositors preferits foren G Mahler, C Debussy, A Skr’abin, S Rakhmaninov i A Schönberg Com a pianista, a més d’interpretar peces d’altres compositors, estrenà algunes de les seves obres, com feu a Londres i París el 1921 i a Viena el 1922 Fou refractari a donar a conèixer les seves composicions, i cap a mitjan dècada del 1930 es retirà dels escenaris Notable com a crític musical, promogué les obres de compositors com G Mahler i K Szymanowski en una època en què no estaven de…
Buddy Holly
Música
Nom amb què és conegut el guitarrista i cantant nord-americà Charles Hardin Holley, creador de molts clàssics del rock and roll.
Vida Influït per Hank Williams, s’inicià en el country , però després d’assistir a una actuació d’Elvis Presley decidí dedicar-se al rock , gènere en què aconseguí un gran èxit, tot i la curta durada de la seva carrera, estroncada per un accident d’avió La popularitat li arribà el 1957 amb el grup The Crickets, amb el qual creà una fórmula que marcà el rock des d’aleshores baix, bateria i dues guitarres Enregistrà temes que esdevingueren clàssics, com That’ll Be the Day , Peggy Sue i Early in the Morning , basats en la senzillesa i les melodies agradables Holly destacà no tan…
Donna Strickland

Donna Strickland
© Abdullah Rahnama
Física
Física canadenca.
Es graduà per la Universitat McMaster de Hamilton Ontario el 1981 Posteriorment començà, sota la direcció de Gérard Mourou , la tesi doctoral a la Universitat de Rochester Nova York En aquests treballs dissenyà, amb Mourou, una tècnica per a l’obtenció d’impulsos làser de màxima intensitat i durada ultracurta, coneguda per la sigla CPA de l’anglès chirped pulse amplification , que ha donat lloc a importants aplicacions en física nuclear, física de partícules i cirurgia ocular Per aquesta aportació, rebé el premi Nobel de física el 2018 la tercera dona guardonada amb aquest premi…
La Festa del Blat
Cinematografia
Pel·lícula del 1914; ficció de 87 min., dirigida per Josep de Togores i Muntades [dir. art.], Joan Solà i Mestres [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Cóndor Films Barcelona ARGUMENT El drama homònim 1896 d’Àngel Guimerà GUIÓ Jde Togores FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Mercedes Ramos, Lola Arquimbau, Emili Armengol i la intervenció d’una comparseria de dues mil persones ESTRENA Barcelona, 02071914 Sinopsi Jaume, un jove operari, fuig a la muntanya per no ésser detingut El dia de la celebració de la Festa del Blat, els promesos Oriola, una rica hereva, i Vicentó recullen Jaume extenuat al mig del camí Aquest entra a treballar a la masia de l’oncle de la noia Vicentó,…
metal·lòfon

Metal·lòfon
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so determinat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques Consisteix en un conjunt de barres o plaques metàlliques afinades i ordenades en una o més fileres, sovint collocades horitzontalment, en suspensió sobre una estructura i en una posició semblant als teclats El so és produït en posar en vibració aquestes làmines metàlliques percudint-les amb una o més baquetes de materials diversos, les característiques i el nombre de les quals permeten alterar notablement la durada i el timbre dels sons generats i fer-lo servir com a instrument melòdic o bé harmònic Les plaques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina