Resultats de la cerca
Es mostren 2495 resultats
numeradora
Disseny i arts gràfiques
Instrument que hom emprava per a numerar els plecs, els impresos, etc, en les antigues màquines d’imprimir, no proveïdes de numerador.
En la numeradora, el número compost pot ésser incrementat mecànicament en una unitat a cada accionament o a cada nombre fixat d’accionaments La numeradora té un petit tampó interior que mulla automàticament el número compost Actualment és emprada en oficina
reixeta
Química
Tela metàl·lica quadrada, al centre de la qual hi ha sovint una placa circular d’amiant.
És emprada, sostinguda per un trespeus o un cèrcol, com a suport de recipients que hom ha d’escalfar perquè actuï a la manera d’un bany d’aire i eviti que la flama del bec toqui directament el recipient
melopea
Música
Paraula derivada del mot llatí melopoeia, i aquest, del grec melopoiía (de mélos, ’membre, articulació; música’ i poiéo, ’fer') que s’utilitzava per a designar la composició melòdica (posar música a un text poètic) per oposició a ritmopea, que designava la composició rítmica.
Per extensió, s’utilitza per a referir-se a la declamació musical emprada pels antics grecs i també com a sinònim de melodia , per bé que sovint s’empra per a expressar que una melodia és poc inspirada i monòtona
giga
Dansa i ball
Dansa popular antiga de ritme viu, binari o ternari (3/8, 6/8, 6/4 o 2/2, 4/4), possiblement originària d’Escòcia i d’Irlanda.
Al segle XVI fou emprada en obres instrumentals durant l’època barroca formà part de la suite i, més tard, com a temps final, de la sonata i àdhuc de la simfonia Al segle XVIII n'anà decaient l’ús
farigola
Farigola
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, de 10 a 30 cm d’alçària, molt aromàtica, de fulles linears petites i de flors de blanquinoses a purpúries, en inflorescències capituliformes.
Creix en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental És una planta remeiera per excellència, amb propietats antisèptiques, antiespasmòdiques, tòniques, etc, i forneix una essència rica en timol També és molt emprada en molts plats de la cuina mediterrània
antrona
Química
Cristalls que es fonen a 155°C, insolubles en aigua, solubles en els solvents orgànics.
És preparada reduint l’antraquinona amb estany i àcid clorhídric En solució alcohòlica s’equilibra amb l'antranol, menys estable És emprada com a reactiu dels hidrats de carboni i per a la determinació ràpida del sucre en els fluids corporals
bourrée
Música
Fou emprada sovint per Lulli, Rameau, Händel i Bach Les bourrées van generalment aparellades la segona ocupa un lloc semblant al del trio de minuet tradicional, i el conjunt acaba amb el da capo de la primera bourrée , sense repeticions
bleomicina
Farmàcia
Nom genèric dels antibiòtics anticancerosos aïllats de cultius de Streptomyces verticillus
, el component principal dels quals és la bleomicina A 2
.
Presenta una gran afinitat per les cèllules tumorals És emprada en medicina per a detectar les neoplàsies i per al tractament dels carcinomes de pell i els limfomes de la malaltia de Hodgkin Comporten el risc de pneumonitis i fibrosi pulmonar
benzoïna

Benzoïna
©
Química
Cristalls groguencs amb una lleugera olor de càmfora que es fonen a 137°C.
És obtinguda per condensació benzoínica de dues molècules de benzaldehid amb cianur potàssic com a catalitzador Té el punt de fusió a 137ºC i el d’ebullició a 344ºC És emprada en síntesi orgànica i en perfumeria, cosmètica i farmàcia
amitriptilina

Amitripilina
©
Química
Substància estructural derivada del dibenzocicloheptadiè.
És obtinguda per deshidratació del producte resul tant de la reacció de Grignard de la dibenzosuberona Fusiona a 196ºC És emprada en medicina com a antidepressiu, en els estats de depressió endògena i en la fase depressiva de la psicosi maniacodepressiva
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina