Resultats de la cerca

El 707, quan encara no havia estat nomenat per al càrrec, capitanejà el primer assalt a les Balears, de retorn d’unes ràtzies per Sicília i per Sardenya Se n'endugué un gran botí i, entre d’altres, capturà els governadors bizantins de Mallorca i de Menorca Fou destituït i assassinat per ordre del califa Sulaymān

Casat amb Ermengarda, filla del comte Borell II Durant els cinc anys de captivitat a Còrdova del seu germà Udalard I 985-91 exercí interinament la funció vescomtal El 1011 pledejà, en va, amb el monestir de Sant Cugat, la possessió d’Albinyana i Moja pel testament del seu germà Adalbert

Professà al conservatori d’Hamburg, on conegué Mahler, al de Viena i en el període de 1919-31 al de Praga Deixà cinc simfonies i òperes, entre les quals Eva 1899 i Srdce ‘El cor’, 1923, quatre misses i música incidental i de cambra

Estudià dret a València, Saragossa i Madrid L’any 1877 es casà amb la filla i hereva del marquès de Mondéjar i comte de Sallent i s’establí a Madrid Fou diputat a les corts des del 1879 al 1923, excepte el 1893, i primer secretari del congrés 1884-90 Durant el govern Martínez de Campos, de qui fou admirador, el ministre de la governació Francisco Silvela el nomenà director general d’administració local 1890-92, però se separà d’aquest quan es distancià del partit conservador, seguint el consell, d’entre altres, del seu germà Nicolau Cotoner i Allendesalazar mort el 1897, marquès de la Sénia i…

El 176-177 fou proclamat imperator i augustus i fou associat al govern de l’imperi El seu govern assenyalà la fi del “període idíllic” iniciat en temps de Nerva i anuncià la crisi del segle III Còmmode prescindí del senat i dels collaboradors del seu pare i cercà el sosteniment de l’exèrcit i de la plebs Acabà, amb una pau poc avantatjosa, les campanyes contra els quads i els marcomans iniciades pel seu antecessor ofegà les conspiracions aristocràtiques i procurà, sense èxit, de resoldre la crisi econòmica a través d’una dràstica devaluació monetària i imposant una sobretaxa als principals…

De talent precoç, el 1831 fou deixeble d’Ingres, i a disset anys ja fou admès al Salon El 1840, a Roma, retratà Lacordaire Louvre Viatjà per Algèria 1846, i des d’aleshores conreà sovint la temàtica oriental, típicament romàntica Toilette d’Esther , 1841, Louvre Genets àrabs , 1851, Musée des Beaux-Arts, Lió Hom el considera un terme mitjà entre el seu mestre, amb el qual tanmateix no congeniava Tepidarium , 1853, Louvre, i Delacroix illustracions d' Othello , 1844 Especialment atret per la figura femenina Les dues germanes de l’artista, 1943, Louvre, n'ha deixat nus d’una delicada…

Vençut en una revolta provocada per la seva política antiaristocràtica, fou exiliat després d’ésser-li mutilat el nas Tornà amb l’ajut dels búlgars 705, i, lliurat a una dura venjança, que causà una nova rebellió, fou decapitat

Destinat a la carrera eclesiàstica, a nou anys fou tonsurat per Climent V, i el 1311 passà a Avinyó, a la cort papal Nomenat arquebisbe de Toledo per Joan XXII 1319, esdevingué, conseqüentment, canceller major de Castella Restà implicat en les enemistats polítiques entorn del consell de regència d’Alfons XI de Castella Major d’edat, el rei i els seus privats l’obligaren a deixar el regne i a retirar-se a Catalunya-Aragó 1326, i es refugià a Escaladei Fou recompensat poc temps més tard amb el patriarcat d’Alexandria 1328 i l’administració de la seu de Tarragona 1328 En un saltiri seu conservat…

Abat de Sant Joan de les Abadesses, fou creat pel seu pare primer bisbe de Besalú 1017-20 bisbat de Besalú i fou dotat amb les rendes de Besalú i dels monestirs de Sant Joan de les Abadesses i de Sant Pere de Camprodon En morir el seu pare 1020, es retirà a Sant Joan de les Abadesses, fins que fou nomenat bisbe de Carcassona 1031-54, càrrec que tingué cumulativament amb les dues abadies de Sant Joan i Camprodon

Fou secretari del governador Abū Sa'id ‘Utmān ibn ‘Abd al-Mu'min de Granada Féu tres viatges a Orient 1183-85, 1189-91 i 1217, la descripció al-Riḥla al-Kinani del primer dels quals és un amè anecdotari i alhora un valuós tractat de geografia i història, font important per a la història de les croades i especialment per a la penetració musulmana a Sicília Visità Sardenya, Sicília, Ceuta, la Meca, Medina, Al-Kūfa, Bagdad, Alep, Damasc i Sant Joan d’Acre