Resultats de la cerca
Es mostren 3082 resultats
nervi trigemin
Anatomia animal
Nervi cranial que s’origina en dos nuclis: el motor, situat en el cap de les banyes anteriors, i el sensitiu, en el cap de les banyes posteriors.
Neix de la cara inferior de la protuberància anular, en el punt que continua amb els peduncles cerebellosos mitjans, per mitjà de les dues arrels, la més grossa o sensitiva i la prima o motora Ambdues es dirigeixen cap a la part interna del penyal i penetren a la cavitat de Meckel L’arrel grossa forma el plexe triangular i finalment acaba a la vora superior del gangli de Gasser l’arrel prima passa per sota del gangli, sense entrar-hi en connexió, i acaba anastomitzant-se amb el nervi maxillar inferior El nervi trigemin acaba formant tres branques, l’oftàlmica, la maxillar superior i la…
Riviera
Regió
Nom donat al litoral italià del golf de Gènova des de la frontera amb l’Estat francès fins a La Spezia i que correspon a la costa de la Ligúria.
La característica dominant, principalment al sector oriental, és d’ésser una costa alta i rocallosa pel fet que les muntanyes dels Alps Marítims i els Apenins cauen sobre la mar formant-hi promontoris Hom la divideix en Riviera de Llevant i Riviera de Ponent la primera des de Gènova fins a La Spezia, i la segona a l’W de Gènova fins a Ventimiglia La bellesa del paisatge i la suavitat del clima n'han fet un dels llocs d’atracció turística i de descans més importants S'hi destaquen com a centres Bordighera, San Remo, Imperia, Santa Margherita, Rapallo i Portofino, entre altres
alcohol gras
Química
Designació genèrica (per analogia amb els àcids grassos) dels alcohols alifàtics primaris, de pes molecular elevat (en C 8
o més), de cadena no ramificada i de nombre parell d’àtoms de carboni.
Molts d’ells existeixen a la natura formant els èsters anomenats cèrids a partir dels quals poden ésser obtinguts per hidròlisi Altres es preparen per reducció dels àcids grassos o, sintèticament, pel procediment ‘oxo’ Els alcohols grassos més corrents són, entre els saturats, el làuric , el mirístic , el cetílic , l' esteàric , el cerílic i el mirícic entre els insaturats, l' oleic i el linoleic Llurs aplicacions principals són com a solvents, com a ingredients de productes farmacèutics i per a la fabricació de detergents i d’antiestàtics Alguns autors inclouen també entre els…
estroncianita
Mineralogia i petrografia
Carbonat d’estronci, SrCO3
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls prismàtics sovint pseudohexagonals també es presenta en masses columnars, fibroses o granulars, i són freqüents les macles Té una duresa 3,5 i una densitat 3,785 De color gris groguenc o verdós, presenta l’esclat del vidre i és translúcida Gairebé sempre conté una mica de calci, que substitueix l’estronci Mineral típic de jaciments hidrotermals de baixa temperatura i gairebé sempre associat a la baritina, la celestina i la calcita formant venes en les roques calcàries N'hi ha jaciments importants a Münster Alemanya,…
Maurice Greene
Atletisme
Atleta nord-americà.
Especialista en els 100 m llisos, en el Mundial d’Atenes del 1997 aconseguí la medalla d’or en aquesta modalitat El 1999, a Sevilla, fou el primer atleta a guanyar les medalles d’or dels 100 m i dels 200 m en un mateix mundial Aquell mateix any, baté el rècord mundial de distància a Atenes amb un temps de 979 segons, el mateix que havia aconseguit deu anys abans Ben Johnson a Seül de manera fraudulenta Guanyà dues medalles d’or als Jocs Olímpics de Sydney del 2000 en les proves dels 100 m i formant part de l’equip dels Estats Units dels 4x100 m
John Wood
Arquitectura
Arquitecte anglès.
El 1727 s’establí a Bath, on construí una gran part de les seves obres, la majoria de les quals segueixen les directrius de l’ordre palladià, en voga en aquell moment La residència Prior Park 1743 i les borses de Bristol 1740-43 i Liverpool 1748-55, com també la capella del castell de Capesthorne, són les seves obres més remarcables però sobresurt el pla urbanístic de Bath, amb els edificis formant cercles, com el Royal Circus, que acabà de construir el seu fill, al qual es deu el Royal Crescent, que segueix els esquemes del pare i que fou força imitat posteriorment
Bernat Callís i Marquet
Arquitectura
Política
Mestre d’obres i polític.
Fill de Marià Callís i Collell , el 1928 aixecà l’edifici de la Caixa del carrer de Verdaguer de Vic Al novembre del 1913 es presentà a les eleccions municipals formant part de la candidatura catalanista, però no fou escollit El 1923, però, sota la dictadura de Primo de Rivera, fou regidor de la ciutat de Vic, càrrec que no revalidà a les eleccions del 1931 També fou president de la Congregació dels Lluïsos 1913 i de la de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonzaga, així com secretari de la Joventut Catòlica local, i participà en la fundació del Cos de Bombers de Vic
serrànids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, la majoria de mida grossa, de cos robust, més o menys allargat i una mica comprimit.
Al dors tenen dues aletes o una de sola, l’anterior de les quals o la primera porció de l’única posseeix radis espinosos l’anal és curta, amb tres radis espinosos, i la caudal és multiforme Carnívors voraços, ponen ous flotants, i bastants espècies són hermafrodites Habiten a les mars tropicals o temperades, sobre fons rocallosos, formant moles importants, però també hi ha certes espècies d’aigües salabroses i dolces Família d’elevat nombre d’espècies, és molt ben representada a les costes dels Països Catalans, principalment per la vaca serrana Serranus scriba , el serrà…
cacatua
cacatua
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de l’ordre dels psitaciformes, semblants als papagais, que pertanyen principalment al gènere cacatua
.
Es caracteritzen pel fet de tenir el cap adornat d’un plomall erèctil de colors vistosos, així com és vistós tot el seu plomatge, amb predomini del blanc i el negre El bec és gros i fort, comprimit lateralment S'alimenten de llavors, bulbs i brots Nien en forats que fan amb el bec en troncs d’arbres Propis d’Austràlia i les illes d’Oceania, viuen sovint reunits per parelles o formant petits grups Són bons voladors, i s’enfilen pels troncs amb l’ajuda del bec S'acostumen fàcilment a viure en captivitat i poden aprendre a fer exercicis i repetir paraules
aristolòquia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les aristoloquiàcies, de fulles alternes i cordiformes, tiges estriades, arrels sovint tuberoses i flors tubuloses.
Són riques en alcaloides i en essències, i desprenen una olor forta Havien estat emprades per a facilitar el part i contra moltes afeccions llur activitat, però, és encara poc coneguda L' aristolòquia llarga A longa té les fulles curtament peciolades i un rizoma allargat i cilindroide Es fa en terres profundes i humides, principalment al bosc de ribera L' aristolòquia rodona A rotunda té les fulles sèssils i l’arrel inflada, formant un tubercle arrodonit, ric en un alcaloide tòxic, l’aristoloquina En la farmacopea antiga era reputada com l’espècie més activa del gènere Es fa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina