Resultats de la cerca
Es mostren 1848 resultats
Elisabet d’Aragó
Història
Reina de Romans, duquessa d’Àustria i Estíria, tercera filla de Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols.
Fou disposat el seu casament amb Frederic III, rei de Romans i duc d’Àustria i Estíria, fill de l’emperador Albert I, el qual s’efectuà per poders a Barcelona 1313, i personalment 1315 a Ravensburg, on fou coronada Feu construir a Viena l’església dedicada a sant Lluís oncle matern seu Morí cega
Edmond Demolins
Educació
Historiografia
Sociologia
Sociòleg, historiador i pedagog francès.
Fou deixeble de Frédéric Le Play Seguint els criteris dels iniciadors de l’escola nova a Anglaterra, organitzà l’École des Roches 1899 a Verneuil-sur-Avre La seva pedagogia fomenta l’esperit de collaboració i l’autogovern, l’observació i la investigació personal Escriví L’éducation nouvelle 1898 i la Classification sociale 1905
Josep d’Arbaud
Literatura
Nom amb el qual és conegut el poeta i novel·lista provençal Josep Darbaud.
Retirat a la Camarga, en cantà i descriví el paisatge en reculls poètics com Lou Lausié d’Arle 1913, que Frederic Mistral considerà una obra mestra, Li Cant Palustre 1919, etc També escriví novella — Bestio dou Vacarés 1924 fou la seva obra en prosa més reeixida— i contes La Caraco 1926, Sauvagino 1929, etc
Salamina
Illa
Illa grega de la mar Egea, situada al golf Sarònic, davant el port del Pireu, al nomós de l’Àtica.
Té conreus de vinyes i oliveres La població, que viu de la pesca, de l’elaboració de l’oli i del vi, i del turisme, es concentra a la costa occidental, on s’obre la badia de Salamina, presidida per la ciutat homònima, capital de l’illa Independent a l’època homèrica, passà a ésser possessió de Mègara, primer, i d’Atenes al segle VI aC És famosa, sobretot, pel record de la batalla batalla de Salamina que, a la fi del setembre del 480 aC, els grecs hi sostingueren contra els perses, els quals, bé que superiors en nombre d’efectius humans i de material bèllic, foren destrossats pels grecs,…
Centre Català
Entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya i per aconseguir la unió de tots els catalans.
La idea inicial havia estat formulada per Valentí Almirall al Primer Congrés Catalanista 1880, i l’acte inaugural tingué lloc al Teatre Romea de Barcelona el 17 de juny de 1882 En fou elegit president Frederic Soler, i secretari, Valentí Almirall, que en fou l’ànima i el dirigent principal El seu lema fou “Catalunya i avant" En la seva primera etapa fou apolític, en un intent d’atreure's els components de “La Renaixença”, i en els seus estatuts prohibí la discussió sobre temes polítics i religiosos Valentí Almirall procurà l’abandonament d’aquesta actitud política inicial i aconseguí que el…
taborita
Història
Seguidor de l’ala radical hussita, organitzada per Jan Zižka a la plaça forta de Tabor (Bohèmia) el 1420.
Sota el guiatge del seu successor Procopi el Rapat 1424 els taborites assetjaren Nuremberg i obligaren Frederic de Hohenzollern a firmar el tractat de Beheimstein 1429-30 Foren derrotats a Lipant, prop de Cesky Brod 1434, per la coalició de moderats i imperialistes, bé que la guerra no s’acabà fins el 1436 Alguns passaren a la clandestinitat
Joseph M. von Radowitz
Història
Militar
Política
Militar i polític prussià.
Conseller de Frederic Guillem IV i de la seva política, ocupà un escó de dretes en el parlament de Frankfurt 1848 i la cartera d’afers estrangers setembre del 1850, la qual dimití novembre del 1850, no havent pogut imposar la seva política respecte a Àustria, política que fou seguida després amb l’anomenada retirada d’Olmütz
Marià V d’Arborea
Història del dret
Jutge d’Arborea (1387-1407).
Fill d’Elionor d’Arborea i de Brancaleó Dòria Era un infant quan succeí el seu germà Frederic I, el 1387, i la regència fou exercida per la seva mare fins que morí, el 1404 Amb el seu pare, Brancaleó, continuà coratjosament la lluita contra la dominació catalana en temps del rei Martí, fins que aquest morí, el 1407
Walter von Molo
Literatura
Escriptor austríac.
Escriví novelles biogràfiques i històriques de concepció monumental i d’un dramatisme exagerat Les més conegudes són Der Schiller-Roman ‘La novella de Schiller’, 1912-16, Der Roman eines Volkes ‘La novella d’un poble’, 1924, on presenta la Prússia de Frederic II, i Ein Deutscher ohne Deutschland ‘Un alemany sense Alemanya’, 1931, sobre Friedrich List
Canut VI de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1182-1202).
Continuà amb èxit l’expansió territorial iniciada pel seu pare Valdemar I el Gran Vencé els eslaus de la Germània superior i, com a rei del vendes, s’emparà de Pomerània, Slesvig-Holstein, Hamburg i Lübeck S'oposà 1183 a l’emperador Frederic I Barba-roja, al qual negà l’homenatge feudal dels territoris de l’Imperi ocupats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina