Resultats de la cerca
Es mostren 3046 resultats
dret germànic
Història del dret
Dret dels pobles germànics.
Com a manifestació pròpia de l’època que precedeix el dret alemany, el dret germànic correspon al d’una de les diverses estirps germàniques Stammesrechte , i hom pot situar-lo en l’anomenada època de les “leges" , a la qual pertanyen la Lex Salica , la Lex Ripuaria , la Lex Alemannorum , etc La forma habitual de dictar aquest dret era oral, i en tenien cura els jutges, escollits per votació majoritària d’entre el poble No hi mancaren freqüents discussions i rivalitats entre els jutges i les decisions judicials dels diversos pobles germànics, que a vegades conduïen a la guerra entre ells La…
epigrama
Literatura
Composició poètica breu, de to satíric i contingut moral, social o polític.
La seva forma habitual és el dístic, però pot adoptar altres metres En la lírica grega inicialment era una inscripció poètica sepulcral posteriorment esdevingué una composició poètica de temàtica i to diversos Callímac en fou el conreador més important Els epigrames llatins ja adoptaren un caire satíric es destaquen els de Varró i Marcial Durant el Renaixement, aquest gènere fou molt apreciat i és considerat l’antecedent de la sàtira conceptista barroca Posteriorment, el conrearen Góngora, Quevedo, Voltaire, Goethe, Alfieri i Verlaine, entre altres Als Països Catalans, utilitzat…
Stefano Palatchi
Música
Baix.
Estudià amb Maya Maiska, Gino Bechi i Ettore Campogaliani a Itàlia El 1986 debutà al Gran Teatre del Liceu i, des de llavors, ha estat una veu habitual en aquest escenari, on ha cantat desenes d’òperes, entre les quals, Rigoletto , Aida , Il Trovatore , La Bohème , Macbet , La forza del destino , etc El 1989 també participà en l’estrena de l’òpera Cristóbal Colón , de Lleonard Balada, al costat de Montserrat Caballé i Josep Carreras el 1999, en el muntatge de Turandot que reinaugurà el teatre després de l’incendi, i el 2004, en l’estrena absoluta de l’òpera Gaudí , de Joan…
Pere Farrés i Arderiu
Literatura
Historiador de la literatura i crític literari.
Es llicencià en filologia hispànica 1977 i es doctorà en filologia catalana 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona Fou professor de batxillerat i des del 1995 de la Universitat de Barcelona Dedicat principalment a la poesia i al teatre vuitcentistes i a la literatura de postguerra, cal destacar-ne estudis com La tragèdia en el procés de “renaixença” del teatre culte del segle XIX 2000 i edicions i estudis de l’obra de Jacint Verdaguer L’Atlàntida , 2002 Fonts historiogràfiques de “Colom” de Jacint Verdaguer , 1995 La construcció de “L’Atlàntida” , 2001, Víctor Balaguer Tragèdies , 2001…
,
Josep Maria Baget i Herms

Josep Maria Baget i Herms
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Ciències de la Informació, s’especialitzà en televisió Des del 1980 fou professor titular de l’assignatura de Teoria i Anàlisi de la Televisió de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1996 passà a ser professor de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra Collaborà en la creació de nombroses publicacions, entre les quals “Imagen y sonido”, “Serra d’Or”, “Canigó”, “Oriflama”, “Gaceta ilustrada”, “Diario 16” i “El Correo Catalán”, i des del 1978 fou collaborador habitual de “La…
Gerard Horta i Calleja
Literatura
Poeta, antropòleg, escriptor i traductor.
Collaborador habitual dels mitjans de comunicació Com a poeta, ha publicat Queda't a Macau i aprèn-ne 1991, L’erecció de l’instint espiritual o l’amor dels trobadors 1995, Nit a Chiapas 2000 i Balada de l’holandès errant 2005 Vitalista i revolucionària, la seva obra entronca amb la poesia popular i les avantguardes històriques Pel que fa a l’assaig, és autor d’una introducció a l’espiritisme català del segle XIX, De la mística a les barricades Introducció a l’esperitisme català del XIX dins el context ocultista europeu 2001, premi Carles Rahola 2000, i la seva continuació Cos i…
,
Gabriel Galmés i Truyols
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona 1984, exercí com a professor en instituts i a la Universitat de les Illes Balears Fou collaborador habitual del Diario de Mallorca i, durant un quant temps, al suplement cultural de l’ Avui , i també collaborà a El Pais i al Diari de Barcelona El 1986 publicà un recull de narracions titulat Parfait amour a partir d’una obra anterior, Scala averni 1985, amb el qual es donà a conèixer dins el món literari Posteriorment escriví les novelles El rei de la casa 1988, La vida perdurable 1992 i la sàtira de la política…
,
Diada de Sant Fèlix

El 3 de 10 amb folre i manilles descarregat pels Castellers de Vilafranca durant la Diada de Sant Fèlix 2013
© Castellers de Vilafranca / Toni Solé
Folklore
Diada castellera que s’organitza cada 30 d’agost a Vilafranca del Penedès, en el context de la festa major, i que tradicionalment reuneix les millors colles d’aquest àmbit de la cultura popular.
Tot i no ésser una actuació competitiva, a la pràctica és la diada anual en la qual les grans colles aixequen els seus millors castells Si bé les colles de Valls havien estat durant molts anys les grans protagonistes de Sant Fèlix, al costat dels Nens del Vendrell, actualment les colles vallenques comparteixen plaça amb els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa, les dues formacions rivals dels Xiquets de Valls Aquesta diada es desenvolupa a la plaça de la Vila, que és popularment coneguda des de fa alguns anys com la “plaça més castellera” Tal com és habitual en la…
Levante-El Mercantil Valenciano
Periodisme
Diari publicat a València des del 15 d’abril de 1939.
Imprès als tallers del clausurat El Mercantil Valenciano , tingué un breu precedent en Avance 30 de març – 15 d’abril de 1939 i fou l’òrgan, primerament, de FET y de las JONS i, després, de la cadena periodística del Movimiento En foren directors, entre d’altres, Sabino Alonso-Fueyo, Adolfo Cámara i José Molina Plata Entre els seus collaboradors i redactors cal citar Carles Sentís, Gonçal Puerto, Diego Sevilla, Lluís Font de Mora, Vicent Diego Salvà, Joan Fuster i Francesc de Paula Burguera Acabat el franquisme, el 1977 se’n feren càrrec els Medios de Comunicación Social del Estado Situat, a…
canvi marítim
Transports
Dret marítim
Contracte aleatori pel qual el capità o patró d’un vaixell manllevava una quantitat per a despeses de reparació, negociació de mercaderies, etc, amb la condició que, si el viatge arribava a bona fi, a més de tornar el principal, pagaria un premi determinat al prestador.
Aquest, per la seva banda, assumia el risc dels béns sobre els quals hom havia contractat el canvi —buc, càrrec, nolis guanyats, o tot plegat—, de manera que, en cas de destrucció d’aquestes garanties, perdia el capital donat i el premi convingut Aquest contracte, regulat ja en el Llibre del Consolat de Mar i documentat des del 1230, complia alhora funcions d’assegurança i de crèdit per a la navegació Podia ésser ell mateix objecte d’assegurança i fou reglamentat conjuntament amb aquesta a les ordinacions de Barcelona del 1435, el 1458 i el 1484 Fou habitual als Països Catalans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina