Resultats de la cerca
Es mostren 1128 resultats
Casa forta dels Montpaó (Conesa)
Art romànic
L’antiga casa forta dels Montpaó —castlans del castell de Conesa—, amb nombroses reformes al llarg dels segles, és coneguda avui dia com Cal Gallard —família propietària del casal en l’actualitat—, i és situada a la vila de Conesa al costat de l’església parroquial de Santa Maria popularment hom l’anomena “el Castell” Les primeres referències d’aquest casal daten de l’any 1179, quan Berenguer de Montpaó, un dels castlans de la fortalesa de Conesa, i la seva muller Laureta, propietaris del casal, feren donació d’uns masos a l’orde del Temple Al llarg del segle XIII, els Montpaó continuaren amb…
Sant Jaume de Peà (Navès)
Art romànic
Situació Vista del mur exterior de l’absis mig esfondrat L Prat Gairebé al cantó de tramuntana del terme municipal de Navès, situada en un replà entre la serralada de Busa i el riu Cardener, hi ha aquesta petita església en un dels paratges més silenciosos de la comarca Mapa 292M781 Situació 31TCG827585 De bon antuvi cal dir que l’accés, sigui per on sigui, és difícil Hom hi pot arribar o bé pel camí que se segueix des de la parròquia de Besora, passant per Marsinyac, en 6 km, o bé pel que arrenca del molí del Pont, a la carretera de Solsona a Berga, tocant al riu Cardener Cal seguir per un…
Sant Esteve de Lluç (Santa Llocaia)
Art romànic
Lluç és un llogaret situat al nord-est de Santa Llocaia, prop del límit amb Er i Sallagosa, al sud del coll de Lluç L’església del lloc havia tingut consideració de parròquia fins a la Revolució Francesa Fou una dependència del monestir de Ripoll L’any 888, el comte Guifré el Pelós, havent edificat el cenobi de Santa Maria de Ripoll, li donà com a dotació, entre altres béns, la villa de Lluç i els seus termes i adjacències Guifré l’havia comprat a un tal Sesenand, que la tenia gràcies a un precepte reial Un precepte del rei carolingi Lotari del 982, donat a precs de Sunifred,…
José de San Martín

José de San Martín
© Fototeca.cat
Història
Militar i polític sud-americà.
Fill d’un oficial espanyol, estudià a Buenos Aires i a Espanya Combaté al nord d’Àfrica 1791, a Portugal 1802 i contra les tropes napoleòniques 1808-11 Tinent coronel, fou influït a Cadis per les idees liberals i independentistes americanes Havent tornat a Buenos Aires 1812, el 1813 substituí Manuel Belgrano en el comandament de l’exèrcit al N del país Governador de Cuyo 1814, acollí els patriotes xilens vençuts a Rancagua i pressionà el Congrés de Tucumán a fi que declarés la independència Juan Martín de Pueyrredón, dictador suprem de Buenos Aires, li féu costat i el 1817 rebé…
Nicolás Salmerón y Alonso

Nicolas Salmeron y Alonso
© Fototeca.cat
Història
Polític republicà.
Deixeble de Sanz del Río, fou catedràtic de filosofia a Oviedo i a Madrid Membre dirigent del Partit Democràtic, fou diputat 1871 i un dels defensors de la Primera Internacional a les Corts Ministre de Gràcia i Justícia en el govern republicà de Figueras 1873, fou president del congrés Elegit president del poder executiu 18 de juliol de 1873, formà un govern de tendència dretana que provocà l’extensió de la Insurrecció Cantonalista , la repressió de la qual encarregà als generals Pavía i Martínez de Campos Dimití el 6 de setembre de 1873 en negar-se a firmar algunes penes de mort En produir-…
Anna Maria de Saavedra i Macià
Literatura catalana
Educació
Escriptora i professora.
Vida i obra Filla de Román de Saavedra Entre els anys 1919 i 1921 començà a publicar a Penedès poemes de regust finisecular i desig classicista de perfecció formal Des de llavors, la seva poesia evolucionà adquirint trets propis del postsimbolisme La seva consolidació poètica data del 1924 el 4 d’abril El Dia de Terrassa li publicà un conjunt de nou poemes amb una breu presentació elogiosa, que reproduí La Veu de Catalunya Són poemes de to popularitzant, però fan una reflexió sobre l’home i la mateixa poesia S’acosten molt a la dicció i les formes que havia adoptat Marià Manent Així, el…
,
Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma
Història
Comte de Cocentaina, conseller del rei Alfons el Magnànim i governador de València.
Fill del cavaller Joan Roís de Corella i de Sentllir Els seus dots militars, demostrats en les nombroses guerres d’Alfons el Magnànim, li permeteren de fer una carrera brillant i d’enlairar el seu llinatge Es distingí en el setge de Calvi 1420, en la batalla de Nàpols 1423 i en el saqueig de Marsella 1423 de la primera expedició d’aquell rei a Itàlia, en la guerra contra Castella 1430, en l’expedició a l’Àfrica 1432 i en la subsegüent conquesta del regne de Nàpols, especialment en la presa de la capital el 1442 Nomenat governador general de València el 1429 amb caràcter vitalici i amb dret a…
Pont d’en Xandre (Bula d’Amunt)
Art romànic
Situació Pont sobre el riu Bulès, un dels pocs exemples d’aquest tipus de construccions romàniques que han pervingut fins a l’actualitat ECSA - A Roura Pont situat al nord del poble de Bula d’Amunt, damunt el Bulès, al costat del molí d’en Xandre Resta actualment molt tapat per les plantes A més, tota la part oriental del pont actual, una ampliació, ha estat feta modernament Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 35’ 16’ 2” N - Long 2° 37’ 14, 4” E Des de Bula d’Amunt, aproximadament a 1 km, havent deixat a mà esquerra uns masos, hi ha a la dreta un castanyer i un camí que baixa cap al…
Poesies d’en Josep Lluís Pons i Gallarza
Literatura catalana
Títol del recull de poemes catalans de Josep Lluís Pons i Gallarza, publicat a Palma el 1892 (Poesiescatalanes a la coberta editorial).
Pons destacà en el gènere paisatgístic, en què compaginà l’horacianisme recorrent sovint al beatus ille amb la sensibilitat romàntica i la mitificació renaixentista i tradicionalista En aquest aspecte, ressalten poemes com “L’olivera mallorquina”, i, escrit uns quants mesos després, “Los tarongers de Sóller” 1867, que contraposen la fugacitat humana a la perennitat de la natura A “Estiuada” el gaudi de la pau del camp porta a pensar en Déu “La muntanya catalana” pren la forma d’una excursió, en què la gradació paisatgística ascendent i descendent concreta una allegòrica elevació a una…
Callosa d’en Sarrià

Vista del terme de Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, als vessants del Sistema Prebètic oriental.
El terme presenta al nord les serres de Bèrnia 1129 m, del Ferrer 902 m i de Xortà 1124 m, i va perdent altura vers la confluència del riu d’Algar i del Guadalest, que segueixen depressions transverses a les serres arquejades L’interfluvi de llur curs mitjà i llur aiguabarreig ocupen un extens diapir de margues del Keuper, que, havent desbaratat la tectònica local, fa el paper de zona deprimida L’agricultura és predominant hi ha 1 437 ha de pastures, en part comunals, 139 de pinedes i 585 de garriga El 60% de les 1 181 ha conreades és de secà Al regadiu, que aprofita l’aigua d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina