Resultats de la cerca
Es mostren 1399 resultats
cantaridina
Química
Principi actiu que es troba en la cantàrida i en altres insectes.
És un sòlid cristallí que es fon a 218°C, insoluble en aigua però soluble en els dissolvents orgànics És emprada com a vesicant de la pell
oniqui
Entomologia
En els insectes, darrer artell del tars, on s’insereixen les ungles.
dansa nupcial
Entomologia
Tipus especial de parada nupcial realitzada per alguns insectes, aranyes i ocells.
audició
Representació esquemàtica de les característiques d’intensitat i de freqüència de l’oïda humana (nivell de referència: -73,8 dB rerefit a 1 din/cm2)
© Fototeca.cat
Biologia
Percepció d’ones sonores per un animal.
Implica sempre l’existència d’uns òrgans receptors, d’uns nervis auditius i d’uns ganglis o centres nerviosos que transformen l’estímul mecànic de les ones en sons acústica Només els animals més evolucionats insectes i vertebrats posseeixen òrgans diferenciats capaços de percebre ones sonores i transmetre'n l’excitació als centres nerviosos superiors els òrgans receptors del so van sempre associats als òrgans de l’equilibri En els insectes hom troba òrgans timpànics situats a diferents parts del cos, especialment a les tíbies i a les bases de les antenes la percepció sovint és…
agent repel·lent
Farmàcia
Química
Denominació genèrica de diversos agents d’olor o sabor desagradables per a diferents espècies animals.
Des d’un punt de vista químic, cobreixen una gran varietat de tipus de composts i hom ha desenvolupat agents repellents específics per a aquelles espècies que, en un terreny concret, provoquen efectes nocius per a l’home, tant des d’un punt de vista econòmic com sanitari Quant als mamífers, han estat emprats agents repellents contra els rosegadors, principalment les rates, entre els quals cal esmentar diverses amines alifàtiques saturades de 10 a 18 àtoms de carboni, derivats de la quanidina, així com algunes amides i nitrils Pel que fa als conills, hom ha emprat la impregnació de llavors amb…
mosaic
Fitopatologia
Nom comú de diferents malalties de les plantes (tabac, patatera, tomaquera, etc), els agents de les quals són virus.
El mosaic del tabac és la malaltia vírica de diverses solanàcies tabac, tomaquera, etc i altres plantes espinac, bleda-rave, nap, etc La malaltia és anomenada mosaic perquè hom detecta el símptoma més clar de la infecció del virus en taques cloròtiques en les fulles en forma d’empedrat, encara que té molts altres símptomes, com ara raquitisme, necrosi i pèrdua de la funció dels òrgans afectats Aquesta malaltia comporta greus perjudicis econòmics, a causa, principalment, de l’ampli espectre de conreus susceptibles de patir-la i a la dificultat del seu control, ja que hom no pot combatre el…
àcars
Paràsits d’eriçó, àcar
© Fototeca.cat
Aracnologia
Ordre d’aràcnids.
És integrat per animals generalment molt petits, de cos sovint aplanat, sense segmentació visible en els representants superiors, amb quatre o dos parells de potes en els adults i tres en les larves, i amb cefalotòrax o prosoma generalment fusionat a l’abdomen o opistosoma els quelícers i els pedipalps estan transformats en un estilet perforador en els hematòfags Hi ha formes lliures aquàtiques o terrestres i moltes de paràsites acariosi Àcars paràsits més importants Nom científic Acció Acarapis woodi penetra dins les tràquees de les abelles Argas persicus viu sobre determinats ocells…
varà
Herpetologia
Nom donat a qualsevol rèptil saure de la família dels varànids, integrats en el gènere Varanus, en especial a V.niloticus (varà del Nil), V.griseus (varà del desert), V.salvator (varà cabaragoia), V.dumerili (varà de Borneo i Java) i les diferents espècies de varans australians, com V.brevicauda, V.varius i V.giganteus, i polinèsics, com V.indicus, puix que l’espècie V.komodoensis és més coneguda amb el nom de dragó de Komodo
.
El varà del Nil pot assolir prop de 2 m de llargària, i té el dors de color grisós amb taques grogues, mentre que a les parts inferiors és groc amb bandes fosques Habita als illots sorrencs, baixos i sense vegetació i a les riberes desertes dels rius de l’Àfrica tropical, i descansa sobre les branques dels arbres que s’estenen sobre l’aigua Neda molt bé, i es nodreix d’ocells, rèptils, mamífers, peixos i insectes Quan hom l’acosa, mossega i dóna cops amb la cua El varà del desert , molt més petit, habita a les zones àrides i desèrtiques de l’Àfrica, Aràbia i l’Àsia oriental El varà cabaragoia…
tòrax
A l’esquerra, tall longitudinal (1, lòbul dret de la tiroide; 2, lòbul piramidal de la tiroide; 3, lòbul esquerre de la tiroide; 4, vena jugular; 5, plexe cèrvico-branquial; 6, tim; 7, clavícula; 8, lòbul inferior del pulmó esquerre; 9, pleura visceral; 10, pericardi; 11, diafragma; 12, pleura diafragmàtica; 13; lòbul inferior del pulmó dret; 14, lòbul mitjà del pulmó dret; 15; lòbul superior del pulmó dret; 16, vena axil·lar; 17, artèria subclàvia; 18; cúpula pleural); a la dreta, tall transversal (1, angle inferior de l’escàpula; 2, cavitat pleural dreta; 3, esòfag; 4, vèrtebra dorsal VIII; 5, aorta toràcica; 6, lòbul inferior del pulmó esquerre; 7, lòbul superior del pulmó esquerre; 8, epiccardi; 9; pericardi; 10, ventricle esquerre; 11; aurícula esquerra; 12, estern; 13, ventricle dret; 14, aurícula dreta; 15, lòbul superior del pulmó dret; 16, lòbul mitjà del pulmó dret; 17, costella IV; 18, lòbul inferior del pulmó dret)
© fototeca.cat
Anatomia animal
Porció del cos dels animals que presenten el cos diferenciat longitudinalment, situada entre el cap i l’abdomen.
En els poliquets, en els quals també és anomenat tronc o metasoma, és la primera porció postcefàlica, i s’hi desenvolupen generalment les brànquies En els artròpodes, dels quals constitueix la segona porció metamèrica, és situat darrere el cap i davant l’abdomen en els aràcnids i en molts crustacis constitueix, juntament amb el cap, el cefalotòrax en els crustacis, en alguns dels quals és anomenat perèion, porta els apèndixs locomotors, si bé els primers solen ésser transformats en maxillípedes en els insectes el tòrax és constituït sempre pel protòrax, el mesotòrax i el…
formiga
Formiga (Formica rufa)
Nic Relton (cc-by-nc 2.0)
Entomologia
Nom donat a qualsevol insecte de la família dels formícids.
De dimensions petites o mitjanes, habiten en societats integrades per dos tipus d’individus, uns d’estèrils les obreres i uns altres de fèrtils els mascles i les femelles o les reines A vegades hi ha un altre tipus d’individus estèrils, els soldats Els individus estèrils, sempre àpters, s’encarreguen de la construcció dels formiguers, de la cura de la reina i l’alimentació de les cries, de la recollecció de l’aliment i de la defensa de la colònia Aquesta darrera funció és acomplerta pels soldats , quan n'hi ha Els individus sexuats, que neixen al final de l’estiu, de bon principi són alats…