Resultats de la cerca
Es mostren 30610 resultats
afilament
Agronomia
Procediment utilitzat per a obtenir fibres vegetals (cànem, lli, etc) molt llargues, o plantes (escarola, api, etc) molt tendres.
Consisteix a fer créixer les tiges i les fulles en presència de poca llum les tiges i les fulles s’allarguen i la clorofilla no és sintetitzada
ascidi

Ascidis
© Fototeca.cat-Corel
Helmintologia
Malacologia
Gènere d’ascidiacis de la subclasse dels flebobranquis, que comprèn moltes espècies similars, totes marines, de forma oval i de colors ataronjats; molt sovint apareixen recobertes de sorra, de conquilles de mol·luscs, etc.
L’espècie A mentula , molt freqüent a la Mediterrània, fa d’uns 5 a 10 cm i viu en els anomenats fons d’ascidis, entre 30 i 100 m de profunditat
urànids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, del grup dels heteròcers, de cos petit o mitjà i de coloració críptica, sovint de coloracions metàl·liques i brillants, amb les ales molt desenvolupades respecte al cos.
Pertanyen a aquesta família papallones molt vistoses de distribució preferentment tropical, com Urania magadiscerensis
SQUID
Electrònica i informàtica
Aparell que permet detectar camps magnètics molt febles, fins a milers de milions de vegades menys intens que el de la Terra, com els produïts per un conjunt de pocs milers de neurones.
El SQUID pot ésser utilitzat per a estudiar el magnetisme del cervell neuromagnetisme La utilització dels actuals superconductors obliga a tenir l’aparell en heli líquid, a molt baixa temperatura, amb el cost addicional que això representa
divertiment
Música
Terme de significat molt poc precís que a la segona meitat del segle XVIII designà una peça ’de circumstàncies’ o d’entreteniment, formada per un seguit de fragments, sovint danses.
Conreat especialment a Àustria, és gairebé el mateix que la serenata, el nocturn o la cassació Algunes obres serioses quartets de corda, sonates per a teclat de J Haydn i d’altres compositors contemporanis seus duen també el títol de divertimento d’aquí prové l’ambigüitat del terme Posteriorment, ja al segle XIX i, sobretot, al XX, designà una obra d’estructura molt lliure, sovint concebuda per a un conjunt cambrístic Divertiment per a cordes de B Bartók
quilòpodes

Insecte quilòpode
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Subclasse de miriàpodes que comprèn individus amb el cos allargat, estret i de mida molt variable, aplanats dorsiventralment, segmentats i amb un parell d’apèndixs acabats en ungla a cada segment.
El cap conté un parell d’antenes llargues, amb 12 artells o més, un parell de mandíbules i dos parells de maxilles presenta també un nombre variable d’ocels, que poden ésser fusionats o bé absents en certes espècies, i dos òrgans sensitius l’òrgan de Tömösvary i l’òrgan frontal El tronc conté gonopodis a l’extrem posterior, espiracles dorsals en l’escutígera o laterals en el centcames, que condueixen a tubs traqueals ramificats, un parell d’urpes prènsils, acabades en una ungla verinosa, i 15 o més potes marxadores Tenen sexes separats i fecundació interna el desenvolupament és anamòrfic en…
magraner nan

Magraner nan
Leonora (Ellie) Enking (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Jardineria
Petit arbre espinós, de la família de les punicàcies, amb moltes branques, amb fulles, flors i fruits més petits que l’espècie tipus, varietat de conreu nana del magraner molt emprada en jardineria.
Té un creixement lent i és molt ornamental durant tot l’any, tant per les fulles de color verd brillant, que a la tardor es posen grogues, com per les flors vermelles i els fruits de color vermell ataronjat
ailant
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les simarubàcies, originari de la Xina, de fulles compostes molt grans i un xic pudents; flors petites i verdoses, i fruits d’una sola llavor, amb ales.
Sovint és plantat als jardins i vores de carrers i carreteres perquè tolera bé les atmosferes impurificades i es desenvolupa fàcilment S'estén amb rapidesa i de manera espontània, sobretot per fondalades i llocs poc assolellats, perquè les arrels rebroten molt
esparver vulgar

Esparver vulgar
© Leif Bolding
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 27 a 38 cm de llargada, ales curtes i arrodonides, cua llarga, cap petit, bec curt, potes esveltes de color groc i urpes molt fortes.
Els mascles presenten el plomatge de les parts superiors gris pissarrenc, el de les inferiors blanc roig amb moltes franges de color gris vermellós i una taca blanca al clatell Les femelles són molt més grosses que els mascles de vegades el doble, presenten sobre l’ull una ratlla blanca que els arriba fins a l’occípit i tenen les franges de les parts inferiors blanques i burelles Ambdós sexes presenten franges grises a la cua És molt voraç i caça tant al descobert com a l’aguait Nia preferentment als arbres, sobretot als pins Habita a gairebé tot Euràsia, és migrador parcial a l’…
Sahel
Paisatge del Sahel al massís d’Aïr, al Níger
© Fototeca.cat
Regió
Regió molt àrida de l’Àfrica intertropical que s’estén al S del desert del Sàhara, des de les costes de l’Atlàntic fins a la mar Roja.
Comprèn territori del Senegal, Mauritània, Mali, el Txad, Nigèria, el Níger, el Sudan i Etiòpia De fet, constitueix una zona bioclimàtica que fa transició entre la del Sàhara, al N, i la del Sudan, al S La zona saheliana es distingeix del Sàhara per la regularitat de les pluges d’estiu aquestes, però, són molt febles menys de 250 mm anuals a la franja nord i entre 300 i 500 mm a la franja meridional Això permet, però, una certa vegetació estèpica amb gramínies, acàcies espinoses i els típics baobabs La població és en general nòmada ramaderia, excepte en alguns sectors meridionals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina