Resultats de la cerca

Fou fundat vers el 782 seguint el nou esperit dictat per Benet d’Aniana El 907 hi fou celebrat un concili de la Narbonesa on es tractaren alguns afers catalans, en especial la subjecció de la seu de Vic a Narbona i un decret i llista sobre els béns i els drets de Sant Joan de les Abadesses Al segle XII era un lloc important de pelegrinatge en la ruta de Sant Gèli a Sant Jaume de Galícia a través de Catalunya Sobre un edifici del segle XI es començà el 1457 una nova església de tres naus, amb absis poligonal, envoltada el 1535 d’un mur que li serveix de façana, que no s’acabà mai…

En part hi havien passat dels camps organitzats al començament d’aquell any a Argelers i a Sant Cebrià de Rosselló D’una capacitat de 50 000 persones, n'arribà a contenir, pel juny d’aquell any, de 70 000 a 80 000 No fou mai considerat de caràcter repressiu, però no era permès als internats d’abandonar-lo sense una autorització especial Pel setembre del 1939, al començament de la Segona Guerra Mundial, esdevingué camp d’instrucció dels tres regiments de voluntaris, formats amb refugiats d’aquest camp, i fou posat sota l’autoritat militar Després de l’armistici del…

És situada a ambdues ribes del Pregol’a, a la seva desembocadura, al golf de Kaliningrad Important nucli industrial construcció de vagons, reparacions navals, equips per a la indústria pesquera, indústria de la cellulosa i del paper i de transports El seu port mai no es glaça La ciutat, pràcticament nova durant la Segona Guerra Mundial fou destruïda quasi totalment, té universitat, escola naval i institut per a la pesca i l’oceanografia, a més d’altres centres culturals Fundada el 1255 per l’Orde Teutònic, el 1457 esdevingué residència del seu cap i el 1525 capital del nou ducat…

El prevere tarragoní Pere Mir en patrocinà la construcció en honor d’una imatge que adquirí a Itàlia en el curs d’una visita a l’arquebisbe de Tarragona Girolamo Doria 1533-58, que no residí mai a la diòcesi El santuari donà nom a una partida del terme anomenada fins aleshores les Morisques El 1740 els propietaris la cediren a la mitra sota la prelatura de Pere de Copons, i el 1780 l’arquebisbe Joaquín Santiyán féu ampliar la capella i hi féu bastir una casa d’esbarjo a prop Casa i santuari foren derruïts el 1823 per l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís La imatge, perduda…

L’edifici actual, d’obra rústega amb cantoneres de carreus, matacà damunt la porta, espitlleres i finestrals gòtics geminats, sembla datar del segle XV El 1924 sofrí greus desperfectes a causa d’un incendi i actualment hom pot reconèixer la part reconstruïda per la diferència de color dels materials L’ocupació humana en època prehistòrica en aquesta contrada es fa palesa en les nombroses restes lítiques trobades per Francesc Riuró el 1948 en un turó prop de l’hostal de Cal Coix, estació de superfície que hom ha suposat de l’Eneolític i on s’han trobat també fragments de ceràmica…

Característic avantguardista empordanès, la seva obra es mou dintre el més inspirat surrealisme, al qual aporta un estil personal ple d’una plàstica lluminositat mediterrània, transparents celatges i una viva imaginació Prengué part en l’Exposició d’Artistes Independents de la Galeria Dalmau de Barcelona 1936 Formà part del Grup Logicofobista Fundador del grup gironí Indika 1952, exposà a la III Bienal Hispanoamericana a Barcelona Als voltants del 1960, influït per l’informalisme, incorporà a les seves obres sorra i diversos materials marins, sense perdre mai el caire…

Fill de Pere de Montcada i d’Abarca, senyor d’Aitona El 1282 anà amb Pere II de Catalunya-Aragó a Sicília, on s’establí al servei de l’infant Jaume, i després, de l’infant Frederic i on adquirí una gran influència pel seu casament amb Luquina d’Alagó, senyora de Malta i Gozzo Fidel a l’infant Frederic en esdevenir rei 1296, s’enfrontà a Jaume II de Catalunya-Aragó al cap d’Orlando 1299 i als angevins El 1301 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis, càrrec que exercí fins més enllà del 1320, sense, però, aconseguir-ne mai el reconeixement per part de Jaume II el 1311, pel fet d…

Es llicencià en filologia hispànica a la Universitat de les Illes Balears el 1989 És autora del recull de narracions Els vidres nets i altres contes 2002, del dietari Neu d’agost 1998 premi Bearn 1997 i de les novelles Cap d’Hornos 2003, premi Ciutat de Palma,  L’alè del búfal a l’hivern 2006, premi El Lector de l’Odissea, en què s’encreuen les vides de tres dones que pertanyen a tres generacions diferents que viuen en tres llocs també diferents,  La novella de Dickens 2010,  Les millors vacances de la meva vida 2919 i  Autobiografia autoritzada 2021 L'any 2013 guanyà el premi Mercè Rodoreda…

Delegat de l’OAP a Bagdad, el 1974 s’enfrontà a Yasser Arafat quan aquest acceptà negociar amb Israel Se li atribuïren les morts de diversos dirigents de l’OAP, atemptats contra ciutadans israelians i un de fallit contra el mateix Arafat Vinculat inicialment a Al-Fatah, l’abandonà per fundar el Consell Revolucionari d’Al-Fatah, grup minoritari protegit per Líbia, Síria i l’Iraq, al qual, entre el 1975 i el 1990, se li atribuïren 900 assassinats aproximadament, entre els quals hi havia el de l’ambaixador israelià a la Gran Bretanya 1982, que provocà la invasió israeliana del Líban, a més dels…

Es doctorà en dret, a Salamanca, i, el 1468, ingressà a la cartoixa de Valldecrist, d’on fou mestre de novicis i procurador Exercí els càrrecs de prior a Portaceli 1488 i a Valldecrist 1489 i de visitador de la província de Catalunya i de les cartoixes alemanyes Ferran II el trameté com a ambaixador a Hongria, a Alemanya i prop d’Alexandre VI i, el 1504, el nomenà conseller i confessor seu Nomenat prior d’Escaladei, no residí, però, mai al monestir, malgrat la severa censura del capítol general de l’orde, ocupat sempre per missions reials Ferran II aconseguí el seu nomenament com…