Resultats de la cerca
Es mostren 915 resultats
Expedicions al Pacífic. 1789-1794
Els illustrats nascuts, o installats, als Països Catalans van participar d’una manera notable en les expedicions d’exploració de l’oceà Pacífic, que, sovint, tingueren un llarg període de preparació científica i un caràcter internacional És el cas de les expedicions Joan-Ulloa, Amich-Boenechea i Malaspina-Bauzà, que es plantejaren, principalment, objectius geogràfics, naturalistes i cartogràfics Expedició de Malaspina-Bauzà En el període 1735-45, Jordi Joan i Santacília i Antonio Ulloa, militars i cosmògrafs, van dirigir una expedició científica a Sud-amèrica planificada per l’Acadèmia de…
La guerra europea de la Successió Espanyola. 1704-1715
La guerra de Successió a la corona de les Espanyes 1704-1715 fou una guerra europea que, en alguns aspectes, continuava la primera que s’havia esdevingut la guerra dels Trenta Anys 1618-1658 Com que alguns punts de l’Amèrica del Nord foren, també, escenari bèllic, alguns autors han escrit que la guerra de Successió fou la primera guerra mundial de la història Els escenaris bèllics de la guerra de Successió La decisió sobre la tria del successor d’una corona, quan mancava el descendent “natural”, fou el detonant El fons de la qüestió era la competència entre monarquies absolutes…
La revolució cotonera. 1844-1935
La revolució industrial anglesa fou una revolució cotonera La producció de tota mena de peces de roba de cotó, generada per una forta demanda, va esdevenir la principal indústria britànica La matèria primera, el cotó en floca, procedia de les colònies de l’imperi britànic l’energia, el carbó, era a tocar de les noves fàbriques La revolució cotonera catalana, un dels fets que va canviar l’Europa mediterrània --i l’Amèrica Llatina--, es féu amb cotó que no procedia de colònies pròpies, i amb carbó de mines situades fora de la conca mediterrània Els capitals procedien del comerç amb les…
Santa Maria de Pineda de Mar
Art romànic
El lloc de Pineda o Pineta , inicialment vinculat a Palafolls i a la seva parròquia de Sant Genís, és citat des del 948 en un precepte del rei Lluís que confirma les rendes del monestir de Sant Pere de Rodes Des del segle X el lloc figura com a adscrit al terme del castell de Montpalau, i la seva església és documentada des del 1079, quan fou consagrada per Berenguer Guifré, bisbe de Girona Des del 1246 consta com a sotmesa al monestir de Sant Salvador de Breda Durant els segles baix-medievals hi fou unida com a sufragània l’església de Sant Pere de Riu, del municipi de Tordera, coneguda…
La pagesia a la tardor de l’edat mitjana
Senyor i pagesos, retaule de Sant Sebastià , P Vergós, segle XV MNAC / JCal-JS © MNAC, Barcelona La situació jurídica dels camperols als darrers segles medievals presentava força diversitat, segons el major o menor èxit de la pressió senyorial i també de l’evolució particular dels esdeveniments polítics A la Catalunya Vella, les característiques més generalitzades eren la servitud, la vinculació a la terra i la subjecció als mals usos Tanmateix, existia un nombre reduït de pagesos francs i aloers, els quals, malgrat haver de pagar un cens, no estaven obligats a satisfer la remença ni…
Miquel Llor i Forcada
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor i traductor.
Vida i obra Nascut en una família burgesa modesta, els seus inicis com a escriptor foren a causa d’uns cursos de llengua i literatura catalanes als quals assistí el 1921 Després de treballar en una impremta com a delineant i a la secció tècnica de la Maquinista Terrestre i Marítima, ajudà el seu germà en l’elaboració de patents industrials El 1928 s’incorporà a l’Ajuntament de Barcelona, on acabà encarregant-se de les correccions d’estil Collaborà a la revista Mirador i traduí Els mala-ànima de Giovanni Verga 1930, Les caves del Vaticà d’André Gide 1930, Els indiferents d’Alberto Moravia…
,
Cotlliure
Vista aèria del port de Cotlliure
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló.
Situat a la façana marítima de la Marenda, des de la desembocadura del torrent Ravener, el curs del qual forma el límit amb el terme d’Argelers, fins a la cala de la Valleta al centre s’obre el port natural, a la desembocadura de la riera del Dui, que davalla del coll de Molló i del pic de Tallaferro El sector meridional del terme és al vessant septentrional de la serra de l’Albera la torre de Madaloc, a 665 m alt, és termenal amb el terme de Banyuls La zona muntanyosa és, en part, coberta de suredes el suro havia estat objecte d’una activitat tapera local i de boscs d’alzines i castanyers i…
generalitat
Convocatòria als tres estaments de la generalitat de Catalunya (20-VI-1713)
© Fototeca.cat
Història
Delegació permanent de les corts al Principat de Catalunya i als regnes de València i d’Aragó des de la segona meitat del segle XIV, coneguda també, a l’edat mitjana, per diputació del general o bé per diputació del regne a València i a Aragó.
La generalitat de Catalunya tingué l’origen en les comissions que les corts nomenaren des de la cort del 1289 perquè, dissolta l’assemblea, reunissin el subsidi concedit al rei mitjançant personal i administració independent dels del fisc reial Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, les corts es reuniren amb tanta freqüència, a causa de les contínues guerres, que sovint la comissió nomenada per una cort no havia acabat encara la seva tasca quan ja era convocada la cort següent S’arribà, així, a la creació d’una comissió permanent Hom dona com a primera la de dotze membres, quatre per braç …
Sóller
Panoràmica del port de Sóller
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca.
Ocupa la vall transversal més típica al vessant de mestral de la serra de Tramuntana i que s’obre a mar per un port natural es Port de Sóller, que ha estimulat la singularitat de Sóller dins l’illa Al límit amb els termes d’Escorca i Bunyola la serra de Tramuntana forma un murallam impressionant que voreja els 1000 m alt serra d’Alfàbia, 1068 m alt, que davalla uns 900 m en 1,5 km A mig aire, una alineació parallela, interrompuda per la vall de Sóller , culmina a 907 m al puig de sa Galera, ja en terme de Deià Domina el litoral una tercera alineació, que té per fites la muntanya de Bàlitx 542…
Marià Vilallonga i Gipuló: de l'Empordà al País Basc
La vida de Marià Vilallonga Figueres 1813-Barcelona 1897 és una contínua recerca del mineral necessari per a les seves fargues a la catalana Primer el buscà a la seva comarca, l’Empordà Després ho farà al Ripollès La seva vida serà en aquest sentit un fracàs, perquè no en trobarà suficient A la fi ha d’anar a buscar el mineral al País Basc i allí el triomf serà per al seu germà petit, Josep Cronològicament, la primera referència que hem trobat de Marià Vilallonga és del 1832 Com que el nostre Marià tenia aleshores tan sols dinou anys ens queda el dubte de si era ell o el seu pare, que portava…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina