El lloc de Pineda o Pineta, inicialment vinculat a Palafolls i a la seva parròquia de Sant Genís, és citat des del 948 en un precepte del rei Lluís que confirma les rendes del monestir de Sant Pere de Rodes. Des del segle X el lloc figura com a adscrit al terme del castell de Montpalau, i la seva església és documentada des del 1079, quan fou consagrada per Berenguer Guifré, bisbe de Girona. Des del 1246 consta com a sotmesa al monestir de Sant Salvador de Breda. Durant els segles baix-medievals hi fou unida com a sufragània l’església de Sant Pere de Riu, del municipi de Tordera, coneguda també com Sant Pere de Pineda. L’església actual es va construir al segle XVI, i fou ampliada amb dues naus laterals i un campanar al segle XVIII. Fou incendiada el 1809 i novament patí incendis i espoliacions el 1873 i el 1936. Una inscripció en català de la llinda de la portalada recorda una terrible ràtzia feta a la població per les galiotes turques de Dragut l’1 d’agost de 1545.
Acta de consagració de l’església de Santa Maria de Pineda (17 de gener de 1079)
Berenguer, bisbe de Girona, acudeix a consagrar l’església de Santa Maria, Sant Jaume, Sant Just, Sant Joan i Sant Martí de Pineda, situada al comtat de Girona, al Maresme, i per aquest motiu li dona els delmes, les primícies i les oblacions dels fidels i les trenta passes per al cementiri, aquestes cedides per Albert. També fixa el terme de la parròquia i el rèdit anual i la sotmet a la seu episcopal.
"Anno ab incarnatione Domini millessimo septuagessimo nono, era millessima, indictione duodecima, venit dominus Berengarius sanctae sedis Gerundensis episcopus ad consecrandam ecclesiam in honorem Sanctae Mariae virginis Sanctique Jachobi apostoli, necnon et Sancti Justí sive et jam alium altare in honorem Sancti Johannis et Sancti Martini in comitatu scilicet Gerundensi, in Maritima, in loco qui dicitur Pineta, in qua die consecrationis dedit jam dictus presul praefatae ecclesiae decimas et primicias et oblationes fidelium tam vivorum quam etiam defunctorum, et insuper ex omni parte ecclesiae cimiterium habens triginta legitimos passus. Et ego Arbertus dono ad diem dedicationis praefatae ecclesiae de meo propio alodio in circuitu quantium includit intra triginta legitimos passus per redemcionem peccatis meis vel parentorum meorum sub eo modo ut omni tempore habeat presbyter ipsum alodium et cimiterium sine ullius vinculo hominis viventis; quod sub tali defensione et quietudine constituit jam dictus presul ut aliquis homo cujuscumque ordinis, honoris vel aetatis ibi aliquam violentiam quocumque tempore non inferat sed ob honorem et reverentiam praefatae ecclesiae salvo munimine consistat. Terminus autem parochiae praefatae ecclesiae ita se habet ab orientali parte terminatur in torrente aquae Vallis Maris quae discurrit per tempus pluviarum et in finibus parochiae Sancti Gennesi, et transit a meridiei parte usque ad littus ad maris, ab occidentali quoque parte a finibus parochiae Sancti Cipriani concluditur et in aqua quae discurrit per torrentem qui dicitur Camp et hinc pervenit usque in ecclesiam Sancti Andreae, ab aquilonali parte pervenit ad portum qui dicitur Cedriga et descendit usque in Valíem Perdutz. Redditus vero hujus ecclesiae est per singulos annos denarios duodecim. Praeterea subdidit praedictus presul praefatam ecclesiam taliter dicioni sedis Gerundencium ac omni anno inde accipiat crismam et omnibus institutis et monitionibus pareat.
Acta haec dos decimo sexto chalendas februarii, anno decimo nono regni Philippi regis.
Sig+num Arbertus, qui ista donatione feci et firmavi firmarique rogavi. Berengarius Dei gratia Gerundensis episcopus +.
Bernardus sacerdos scriptor et exarator qui haec scripsit sub die [et anno quo supra]."
[O]: Perdut.
[A]: Còpia del segle XIV: Arxiu Diocesà de Girona (Escrivania Episcopal), Procés de 1355.
B: Còpia del 1769, feta pel notari Francesc Befaràs: ADG, Dotalies 1, (“Primus liber institutionum. Iste vocatur liber Albus”, CS. XVI9), t. CCLXIIIV.
C: Còpia del 1769, feta pel notari Francesc Befaràs: ACV, Varios de S. Ripoll, vol. 16 en foli, folis 42v i 45.
a: R. Ordeig: Inventari, 1984, doc. 227, pàgs. 156-157.
Traducció
"L’any de l’Encarnació del Senyor mil setanta-nou, a l’era mil·lèsima, indicció dotzena, va venir el senyor Berenguer, bisbe de la santa seu de Girona, a consagrar l’església erigida en honor de santa Maria verge i sant Jaume apòstol, i també de sant Just, i en un altre altar en honor de sant Joan i sant Martí, situada al comtat de Girona, al Maresme, en el lloc anomenat Pineda; i en el dia de la seva consagració el bisbe va donar a l’esmentada església els delmes i les primícies i les oblacions dels fidels, tant per als vius com per als difunts i, endemés, un cementiri que tenia les trenta passes que marca la llei a tot el seu voltant. I jo Albert dono a l’esmentada església, el dia de la seva consagració, el meu propi alou que tinc dins les trenta passes legítimes per a remei dels meus pecats i els dels meus pares, de tal manera que sempre més el prevere tingui aquest alou i el cementiri sense ésser mai subjecte a causa d’aquest a cap persona vivent; tot això, l’esmentat prelat ho va posar sota una total protecció i seguretat de tal manera que cap home de l’ordre, categoria o edat que sigui no hi pugui fer mai cap violència sinó que sempre estigui tot ben segur en honor i reverència de la dita església. El terme de la parròquia d’aquesta església és el següent: de la banda de llevant acaba en l’aigua del torrent de Vall de mar (devia ser Vallamanya?) que corre només en temps de pluges i en els límits de la parròquia de Sant Genís, de banda de migdia va fins al límit de la mar, de ponent va en part pels límits de la parròquia de Sant Cebrià i per l’aigua que discorre pel torrent anomenat Camp, d’aquí va fins a l’església de Sant Andreu, i de banda de tramuntana arriba fins al coll o el port de Cedriga i baixa fins a la Vall de Perduts. El rèdit d’aquesta església és cada any de dotze diners. Després el bisbe va sotmetre totalment l’esmentada església a la jurisdicció de la seu gironina de manera que cada any en rebés el crisma i en tot obeís els decrets i els advertiments de dita seu.
Es va fer aquesta notació el dia setze de les calendes de febrer de l’any dinou del regnat del rei Felip.
Signatura d’Ambert, que vaig fer aquesta donació, la vaig signar i la vaig fer signar. Berenguer per la gràcia de Déu bisbe de Girona +.
Bernat sacerdot escriptor i executor que la vaig escriure el dia i l’any més amunt dits."
(Traducció: Antoni Pladevall i Font)