Resultats de la cerca

Participà en la guerra contra Àustria 1866 i en la guerra Francoprussiana 1870-71, i serví en l’alt estat major a les ordres de Von Moltke Ascendit a general, durant la Primera Guerra Mundial 1914-18 derrotà els russos a Tannenberg 1914 i als llacs Masurians 1915, victòries que li proporcionaren un gran prestigi El 1916 substituí el general VFalkenhayn com a comandant en cap de les forces alemanyes, quan els exèrcits imperials estaven aturats en tots els fronts Hindenburg no aconseguí d’invertir la situació, però evità una desbandada i el seu prestigi restà intacte després de l’armistici Es…

Militant de la Unió Catalanista i president de la secció de propaganda del CADCI, dirigí La Veu de Sant Martí 1925-36 i fou vuit anys vicepresident de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Vers el 1920 ingressà al Foment Martinenc, el qual maldà per catalanitzar, i el 1930 fou un dels fundadors del Casal Martinenc, adherit a la Unió d’Esquerres Catalanes, una de les organitzacions que donà origen a Esquerra Republicana de Catalunya Elegit diputat al Parlament de Catalunya per aquest partit 1932, en presidí la Federació de Barcelona Ciutat 1934-39, i durant la Guerra Civil de 1936-…

Mentre cursava estudis de lletres fou mobilitzat a la Segona Guerra Mundial passà després a la resistència i participà en l’alliberament de París En 1944-47 fou periodista a Combat , diari dirigit per  Albert Camus , el qual l’influí profundament i l’esperonà a escriure Posteriorment treballà a France-Soir i, des del 1963, fou membre del comitè literari de Gallimard La seva primera obra publicada fou l’assaig Le rôle d’accusé 1949, però la major part de la seva obra és formada per novelles  Les monstres 1953, Les embuscades 1958, La voie romaine 1960, Le palais d’hiver 1965, Ciné-roman 1972,…

Participà en la guerra russojaponesa 1904-05, i durant la Primera Guerra Mundial comandà un cos d’exèrcit Després de la Revolució de Febrer de 1917 fou nomenat cap de l’estat major de l’exèrcit Es declarà contrari a la revolució socialista d’octubre, fugí a la zona del Don i, amb Kornilov i Aleksejev, creà els exèrcits blancs, que comandà, a més dels exèrcits cosacs, després de la mort de Kornilov Lluità contra l’exèrcit roig per tot Ucraïna i Rússia central, i ocupà Khàrkiv, Kíev i Voronež El 1919 centralitzà tots els poders polítics i militars, la qual cosa provocà l’oposició d’alguns…

Llicenciat en dret i figura destacada del moviment cooperativista a Euskadi, s’incorporà a les joventuts nacionalistes ECI el 1961, i al Partit Nacionalista Basc el 1979 Alcalde d’Arrasate 1979-83 i diputat general de Guipúscoa des del 1983, la crisi interna del seu partit i la caiguda de Carlos Garaikoetxea el portaren, el gener del 1985, a la presidència del govern basc, càrrec en el qual fou reelegit el 1990 i el 1994, encapçalant governs de coalició amb el PSOE i, en la darrera legislatura, també amb Eusko Alkartasuna Durant el seu mandat fou signat el pacte d’Ajuria Enea contra ETA 1988…

Vida i obra Fill natural d’un ric terratinent que no el reconegué mai, la seva infància i adolescència transcorregué al costat de la seva mare a casa d’uns oncles benestants De formació autodidàctica, de molt jove s’integrà en el cercle literari reusenc de J Aladern Es traslladà a Barcelona el 1901, on inicià estudis de farmàcia, que abandonà, i exercí diversos oficis, alhora que s’introduïa en el modernisme triomfant d’aquells anys, en el sector “negre” i anarquitzant El 1903 viatjà per França, d’on extragué una densa experiència, repetidament utilitzada a la seva obra Aquesta s’inicià amb…

Format a la Universitat de Navarra, a l’Escola de Periodisme de l’Església, on es titulà el 1967, i a l’Escuela Oficial de Periodismo, on obtingué la llicenciatura el 1973, s’inicià professionalment el 1964 a El Noticiero Universal , on fins el 1976 fou successivament cap de secció, columnista i coordinador del suplement literari Cobrí la Caputxinada  1966 i guanyà, amb els reportatges Radiografía de los desheredados i Tres paisajes de Joan Salvat Papasseit , els premis El Ciervo 1968 i Manuel Brunet de la revista Destino  1970, respectivament, publicació a la qual s’incorporà Director d’…

Fill de Salvador Maluquer i Aytés Advocat i jurista, fou degà del Collegi d’Advocats i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Collaborà a La Renaixença  i fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Regidor de Barcelona i diputat a corts per Terrassa-Sabadell 1886 i Solsona 1896, hi defensà la vigència del dret català Fiscal del tribunal suprem espanyol 1903-05 i 1913-14, fou senador per Lleida 1903-05 Fundà el Partit Monàrquic Autonomista 1918 i fou nomenat president de la diputació durant el període posterior a la Dictadura En proclamar-se la Segona…

Cursà història moderna i contemporània a Madrid i, posteriorment, es dedicà al periodisme, sobretot amb articles de crítica literària i gastronòmica i cròniques de viatges Visqué també al Marroc i a París La seva novellística té un acusat vessant sociopolític i reflecteix vides sota l’ambient del franquisme, la transició i el postfranquisme, amb un fort accent en els desenganys i la degradació dels fonaments de la moral cívica És autor de les novelles Mimoun 1988, En la lucha final 1991, La buena letra 1992, Los disparos del cazador 1994, La larga marcha 1996, La caída de Madrid 2000, Los…

Deixeble de Bergson, es convertí al catolicisme 1906 sota la influència de Léon Bloy Professor de l’Institut Catholique de Paris des del 1914, durant la Segona Guerra Mundial fugí als EUA, on fou professor a Princeton en 1945-48 fou ambaixador de França al Vaticà Representant de la neoscolàstica, especialment del neotomisme, es proposà d’establir una metafísica cristiana, ontològicament fonamentada, en oposició a l’idealisme modern, que servís per a les qüestions teòriques i pràctiques De les seves nombroses obres, algunes de les quals tingueren repercussió en el catolicisme progressista dels…