Resultats de la cerca
Es mostren 1302 resultats
Àngel Anglada i Nieto
Vela
Pilot del vol a vela a Catalunya.
Germà de l’alpinista Josep Manuel Anglada , començà a volar sense motor a França el 1963 i, dos anys després, amb avió a l’Aeròdrom de Sabadell, del qual era membre des del 1958 Pioner del vol a vela a Catalunya, el 1967 fou un dels fundadors de la secció de vol a vela de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, creada amb el nom de Club de Vol a Vela Igualada-Òdena, que presidí durant els anys setanta Fou campió d’Espanya en categoria open 1980, 1981, 1984, 1987, 1988, 1990, 1995, 1996 Baté diversos rècords d’Espanya de distància de vol d’anada i tornada prefixada 1968, 1980, triangular…
art cinètic
Art
Art que tendeix a introduir el moviment i la velocitat en l’espai artístic.
L’art cinètic arrenca dels futuristes italians, però només com una transcripció plàstica del moviment en un element tradicional N Gabo, A Pevsner, Marcel Duchamp, Ludwig Hirschfeldack, L Moholy Nagy, Bruno Munari i Alexander Calder han estat els creadors i capdavanters d’aquesta tendència artística, la qual prengué diverses orientacions i una difusió internacional amb les obres de Schöffer 1954, Tinguely 1954 i Vasarely 1955 l’exposició a la galeria Denise René de París 1955 fou una veritable desclosa d’aquest art A partir d’aquesta data han proliferat els grups d’investigació cinètica, les…
tractor
tractor agrícola en un camp de conreu
© Fototeca.cat
Transports
Vehicle automòbil potent i dotat de bona adherència que serveix per a remolcar vehicles de càrrega, màquines agrícoles, etc.
El tractor és constituït essencialment per un bastiment que suporta el motor dièsel i el seient del conductor pot ésser proveït d’erugues o de rodes, i en aquest cas les rodes motrius que són les dues posteriors, mentre que les dues davanteres són les directrius són especialment grosses i llurs pneumàtics són equipats amb cobertes de dibuix especialment concebut per a obtenir una bona adherència en terrenys blans i poc consistents Els tractors agrícoles van proveïts d’un enganxall per a poder-hi enganxar els remolcs o les màquines agrícoles que han d’arrossegar i d’una presa de…
ventilador

ventilador domèstic
Tecnologia
Instrument o aparell emprat per a renovar o refrescar l’aire d’un lloc tancat.
Mogut generalment per un motor elèctric de poca potència, sol ésser susceptible de girar en un moviment lent d’oscillació i sol ésser dotat de més d’una velocitat de rotació Els anomenats ventiladors de reacció són turbines de gas amb rodes d’àleps accionades per motors l’aire, aspirat per la perifèria o pel centre, segons la forma dels àleps, és impellit axialment La majoria dels ventiladors domèstics i molts dels emprats en la indústria són del tipus anomenat ventilador helicoidal Vista escorxada d’un ventilador axial © fototecacat , que consisteix en una hèlix de diverses…
autòdrom de Terramar
Antic circuit automobilístic de 2 km de longitud, situat al municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf).
Construït a iniciativa del fabricant sabadellenc Francesc Armengol, promotor de la propera urbanització Terramar, i d'un grup d'inversors, fou inaugurat el 28 d’octubre de 1923, amb motiu del primer Gran Premi d'Espanya de fórmula 1 La pista, que estava dividida en zones per velocitats entre 50 km i 180 km, aviat resultà insuficient a causa del gran progrés dels motors Els problemes econòmics derivats de la construcció provocà que la Federació Internacional de l'Automòbil prohibís la celebració de cap altra campionat internacional El 1932, l'autòdrom fou adquirit per Edgar de Morawitz, i des…
Comuna de París
Història
Administració revolucionària de París (1789-95).
A partir del 14 de juliol de 1789 substituí el cos municipal i fou presidida per Bailly fou constituïda legalment el 21 de maig de 1790 a base de membres elegits per les 48 seccions de la capital La Comuna insurreccional 9 d’agost de 1792, no sotmesa a cap llei i dominada successivament per jacobins i hebertistes, esdevingué el veritable motor de la revolució i imposà la voluntat del poble treballador parisenc tant a l’assemblea nacional com, mitjançant comissaris delegats, als departaments insurrecció del 10 d’agost, proscripció dels girondins, primeres mesures terroristes,…
accelerador
Astronàutica
Motor-coet auxiliar de gran potència que serveix per a donar a un coet pesant la suficient velocitat inicial per a poder continuar la marxa amb el motor principal.
En els coets còsmics pot considerar-se com una primera etapa d’un coet múltiple És conegut també amb el nom anglès de booster
tanc

Tanc MBT-3000
Militar
Vehicle de combat, completament cuirassat, armat amb un canó i una o dues metralladores i que es desplaça mitjançant erugues.
Destinat principalment a trencar el front enemic i penetrar-hi en profunditat, les seves característiques bàsiques se centren en la mobilitat, el blindatge i la potència de foc La mobilitat, que possibilita al tanc l’operació en terrenys molt accidentats, ve determinada per la potència del seu motor entre 800 i 1500 CV, la seva autonomia fins a 600 km, i pels sistemes de tracció i de suspensió hidropneumàtica que li permeten de superar rases de 3 m i obstacles d’1 m d’alçada, pujar pendents d’un desnivell que pot arribar a un 60% i travessar cabals d’aigua de 4 o 5 m de fondària si va equipat…
Funció i activitat de l’estómac
Fisiologia humana
Quan el bol alimentari entra a l’estómac, les susbtàncies nutritives es troben en un estat similar al que es trobaven als aliments, és a dir, gairebé íntegres Al contrari, quan, al cap d’un període que oscilla entre els 30 minuts i les 4 hores després dels àpats, l’estómac buida el contingut o quim cap a l’intestí prim, les substàncies nutritives s’han exposat a les fases inicials de la digestió i es troben formant partícules de menys d’1 mm de diàmetre Aquest paper de l’estómac és possible gràcies als moviments de barreja i de propulsió que experimenta la paret gàstrica i al poder corrosiu i…
nervi
Anatomia animal
Cadascun dels cordons que posen en relació els centres nerviosos o els ganglis perifèrics amb les diferents parts del cos.
Segons la constitució, els nervis poden ésser mielínics i amielínics En els mielínics, els axons de les cèllules nervioses són coberts per una beina de mielina La mielina es troba separada a certs intervals nòduls de Ranvier, i al damunt hi ha el neurilemma o beina de Schwann En els amielínics els axons són coberts directament pel neurilemma La diferència entre els uns i els altres està en el fet que els amielínics tenen una velocitat de conducció menor que els mielínics Clàssicament, els nervis han estat classificats en cranials, raquidis i organovegetatius simpàtic i parasimpàtic Els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina