Resultats de la cerca
Es mostren 20222 resultats
barret frigi

La Llibertat amb barret frigi (detall de La LLibertat guiant el poble, obra de Delacroix, 1830)
Indumentària
Barret semblant a una barretina emprat pels frigis.
Apareix, entre altres, en les representacions del pastor frigi Paris Un barret semblant —el pili— era portat pels esclaus afranquits romans com a senyal de llibertat El 1789 fou adoptat pels revolucionaris francesos, i el seu ús esdevingué oficial el 1792 per als membres de la Comuna de París i com a ensenya en els documents oficials
Germain Pilon

Tomba de Valentine Balbiani (1574), obra de Germain Pilon (Musée du Louvre)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Escultura
Escultor i modelista francès.
Deixeble de PBontemps, amb qui collaborà en la tomba de Francesc I Caterina de Mèdici li encarregà les escultures de la Rotonde des Valois, segons projecte de FPrimaticcio Féu el Monument al cor d’Enric II , on les Tres Gràcies o les Tres Virtuts Teologals sostenen un recipient d’orfebreria que conté el cor, seguint un projecte de Primaticcio 1561, Musée du Louvre Realitzà 1565-70 per al sepulcre reial les estàtues jacents nues dels reis, en marbre, les estàtues orants en bronze, quatre virtuts i posteriorment les estàtues jacents en vestit de cort, conservades a l’abadia de Saint-Denis Per a…
Josep Mas i Vila
Façana de l’Ajuntament de Barcelona, obra de Josep Mas i Vila (1832-44)
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Fill de Josep Mas i Dordal, l’ajudà en el seu càrrec a l’ajuntament en fou adjunt el 1803 i n'esdevingué titular el 1808 Féu la nova casa de la ciutat 1831 —havent-ne enderrocat el pòrtic, l’església i una part del claustre de Sant Jaume— i n'acabà la façana el 1850 Autor de la porta del Cementiri Vell 1840, del pla topogràfic dels voltants de Barcelona 1854 i del mercat de Sant Josep 1840 Des del 1832 tingué el títol d’arquitecte acadèmic, després d’una aferrissada lluita amb Antoni Cellers, que pretenia el seu càrrec municipal, mantingut per Mas sota Carles IV, Napoleó, Ferran VII, els…
Francesc de Paula Morera i Gatell
El pavelló dels Camps Elisis de Lleida, obra de Francesc de Paula Morera i Gatell
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte, topògraf i urbanista.
Es formà a Barcelona Arquitecte municipal de Lleida 1906, exercí el càrrec trenta-cinc anys Adscrit al Modernisme, adoptà aquest estil en els millors edificis que construí a la ciutat, la major part dels quals han perdurat Hotel Pallas, Escorxador Municipal, Dispensari, La Gota de Llet —desaparegut—, el pavelló dels Camps Elisis —aquari—, casa Xammar, etc Darrerament es decantà cap a un neoclassicisme, bé que en els detalls encara s’endevina el gust pel Modernisme És autor dels plans de la ciutat, traçats durant la primera meitat del segle XX
Matyáš Rejsek

Interior de la catedral de Kutná Hora, on destaca la volta, obra de M.Rejsek
© Corel / Fototeca.cat
Arquitectura
Arts decoratives
Escultura
Escultor, arquitecte i decorador txec.
Tingué una intervenció decisiva en l’etapa final del gòtic a Bohèmia Acabà la catedral de Santa Bàrbara de Kutná Hora, de la qual féu el trifori i la volta 1499, continuant la tradició de la família Parler Decorà també la Torre de la Pólvora a Praga 1477
Rosa Maria Sardà i Tàmaro

Rosa Maria Sardà caracteritzada per a l’obra La casa de Bernarda Alba
© David Ruano/TNC
Teatre
Actriu.
S’incorporà al teatre professional amb El Knack o qui no té grapa no endrapa 1969, d’Ann Jellicoe La seva trajectòria teatral posterior la situà com una de les actrius més destacades de l’escena catalana i espanyola i fou remarcable la seva capacitat d’interpretar una gran diversitat de registres, des del còmic i humorístic fins al tràgic Reconeguda sobretot des de les seves collaboracions amb el Teatre Lliure i, especialment, amb Lluís Pasqual, actuà, entre molts altres muntatges, a Roses roges per a mi 1976, de S O’Casey Esperando a Godot 1978, de S Beckett Quan la ràdio parlava de…
Catalunya carolíngia
Obra històrica de Ramon d’Abadal i de Vinyals que reuneix i estudia els documents anteriors a l’any mil referents a Catalunya (segles VIII-X).
L’obra abasta un període cabdal de la història de Catalunya , en què els comtats catalans pertanyien a un espai europeu que abastava gran part de l’actual Unió Europea Supervisada per l’ Institut d’Estudis Catalans IEC i publicada en la collecció “Memòries de la Secció Historicoarqueològica”, és la més ambiciosa del seu autor L’any 1911 l’IEC encarregà a Abadal la recopilació dels documents anteriors a l’any mil referents als comtats catalans conservats als arxius i biblioteques de França aprofitant un curs d’estada a París L’autor publicà els volums II i III, i deixà en curs de…
Història dels Països Catalans
Historiografia catalana
Obra coordinada per Albert Balcells i editada per Edhasa a Barcelona l’any 1980, amb l’objectiu de fer una història social i política que englobés tots els Països Catalans.
Així, els seus referents foren els treballs d’altres disciplines elaborats amb aquesta voluntat En els objectius preliminars se citen diverses obres que es prenen com a exemple els diccionaris lingüístics de Pompeu Fabra, Alcover-Moll i Joan Coromines en història de la literatura, l’obra de Riquer-Comas i Molas-Romeu en història de la llengua, el treball de Sanchis i Guarner en geografia, el de Pierre Deffontaines en geofísica, l’obra de JM Pancreda i J Nuet, i en l’àmbit de la natura, el treball de Ramon Folch i Guillèn La primera part, Dels orígens a 1714 , consta…
Teatre dels Festivals de Bayreuth
Música
Gran teatre destinat a la representació de l’obra de Richard Wagner, situat a Bayreuth, al sector de Francònia integrat a Baviera.
La ciutat tenia una bona tradició musical i artística, especialment a partir dels marcgravis Frederic Hohenzollern i Guillermina de Prússia germana de Frederic el Gran, els quals a mitjan segle XVIII construïren una bella òpera barroca de fusta -que es conserva-, obra dels germans Bibiena, i altres luxosos edificis R Wagner havia intentat bastir un teatre dedicat a la seva música a Munic, sota el patrocini de Lluís II de Baviera, però el recel dels súbdits davant la prodigalitat reial portà a l’abandó del projecte El 1871 el compositor alemany convencé les autoritats de Bayreuth…
Catalunya i l’Imperi Napoleònic
Historiografia catalana
Obra de l’historiador igualadí Joan Mercader i Riba publicada a Barcelona el 1978, que analitza els efectes de sis anys i tres mesos d’ocupació napoleònica del Principat.
Desenvolupament enciclopèdic El volum és dividit en cinc grans capítols estructurats a partir de la inclusió del Principat en la política francesa i vertebrats al voltant dels generals responsables de les campanyes militars al Principat El primer capítol comprèn la direcció de Duhesme i se centra en els esdeveniments de Barcelona febrer del 1808 – gener del 1810 El segon planteja les temptatives d’Augereau per a atreure els catalans a la causa napoleònica gener – maig del 1810 El tercer narra l’intermedi de MacDonald maig del 1810 – octubre del 1811 El quart explica l’annexió del Principat a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina