Resultats de la cerca
Es mostren 1582 resultats
Enric Gussinyer Coma
Triatló
Triatleta.
Membre del Club Natació Olot, l’any 1991 començà a destacar com a juvenil segon en el Campionat de Catalunya i quart al d’Espanya i el 1992 com a júnior primer de Catalunya i segon d’Espanya El 1993 ingressà a la Residència Blume de Madrid Encara en edat júnior 1994, es proclamà campió de Catalunya absolut en distància olímpica i també del circuit català de triatló, també en categoria absoluta A partir del 1995 començà a destacar en distàncies llargues, proclamant-se campió de Catalunya en distància B i amb bones classificacions i marques en ironmans, com a la…
Josep Monedero González

Josep Monedero González
FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS
Escacs
Jugador d’escacs.
Començà a jugar al Club d’Escacs Espanyol, i la temporada 1954-55 es proclamà campió de Catalunya de tercera categoria Amb el CE Espanyol guanyà el Campionat d’Espanya per equips També jugà pel Club Patí Sitges, el Club d’Escacs Olot, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1977, el club d’escacs de la SEAT, el Català, l’Ateneu Barcelonès, el Calella Illescas i el Centre Aragonès de Barcelona La temporada 1962-63 fou seleccionat per a l’encontre Espanya-Portugal Mestre català, guanyà el Trofeu Puig i Puig 1962, 1965, 1966, i el Campionat de Catalunya individual 1973 i el…
serra del Mont

Vista de la serra del Mont i del santuari de la Mare de Déu
Fernando Sanchez-Magrane (CC BY-NC-ND 2.0)
Serra
Muntanya prepirinenca de l’alta Garrotxa, formada per un bloc de calcàries eocèniques que formen part de la divisòria hidrogràfica entre el Fluvià i la Muga, juntament amb la Tossa, la serra de Llorona i el puig de Bassegoda, en direcció NW-SE.
Pel coll de Joncanat 910 m alt, on neix un afluent de la riera de Manol i partió entre els municipis de Bassegoda i Beuda, el relleu assoleix el cim, el turó del Mont 1124 m, coronat pel santuari de la Mare de Déu del Mont Una pista planeja vers l’E coll de Sous, monestir de Sant Llorenç, turó del castell de Falgars, 978 m alt, i enllaça amb la carretera Figueres-Olot El relleu trencat, amb fenòmens càrstics abundosos, perd alçada ràpidament vers el NE bac de Falgars i el S cingle de Roca Pastora El bosc és d’alzines amb boixedes
L’Ajuntament de Barcelona enderroca la casa de Josep Clarà
L’Ajuntament de Barcelona inicia les obres d’enderroc de la casa de l’escultor Josep Clarà, al barri de Sant Gervasi, malgrat l’oposició de la família Al mes de maig l’Audiència de Barcelona havia declarat l’Ajuntament de Barcelona hereu universal del llegat de l’escultor i havia criticat el municipi per no haver complert la voluntat de Clarà que la seva casa es convertís en museu permanent de la seva obra L’Ajuntament aprofitarà el solar de la casa per a ampliar la biblioteca del districte de Sarrià-Sant Gervasi, mentre l’obra de Clarà es repartirà entre Olot i el Museu d’Art…
puig Estela
Cim
Cim culminant (1 359 m alt.) de la serra de Puig Estela
.
Alineació muntanyosa dels termes de Vallfogona Ripollès i de Ridaura Garrotxa, de direcció oest-est, que s’estén entre Ripoll i el coll de Caubet, de la qual es destaquen els turons de les Balmes 1006 m i de Fosses 1087 m i els puigs de Sant Miquel i Estela Aquesta serra separa les depressions formades per la vall de Sant Joan, la collada de Sentigosa i la vall de Bianya, al nord, i la vall de Vallfogona, el coll de Canes i la vall de Ridaura, al sud, i té la seva continuació, cap a l’est, fins a Olot, en la serra de Sant Miquel del Mont
Bartomeu Xiberta i Roqueta
Història
Cristianisme
Teòleg i medievalista.
Carmelità, fou deixeble a Roma de Maurice de la Taille, que dirigí la seva tesi Clavis Ecclesiae 1922 Es dedicà a la docència, fins que el 1937 fou expulsat d’Itàlia per Mussolini Visqué aleshores a Holanda, i del 1939 al 1947 a Olot Publicà Introductio in sacram theologiam 1949, De scriptoribus scholasticis saeculi XIV ex ordine carm 1931 i El Yo de Jesucristo 1954 El 1932 l’Institut d’Estudis Catalans li publicà Guiu de Terrena , important contribució a la història de la filosofia catalana medieval Com a teòleg, havia estat influït per Scheeben i, després, pels sants pares…
Jaume Martrus i Riera
Escultura
Escultor.
Format a l’escola d’arts i oficis de Manresa i a Llotja Barcelona, freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc Artista polifacètic i inquiet, a setze anys es traslladà a París, i sojornà successivament a Suïssa, Itàlia, la Costa d’Or, Olot i Barcelona Exposà a la Galeria d’Art Modern i al saló d’humoristes de París i al Saló del Nu de Barcelona 1933, i hi obtingué premis Excellí també com a caricaturista i dibuixant festiu —signava Sutram —, com a illustrador i en treballs de joieria Té obres en museus i colleccions de Manresa, Barcelona, París, Londres, els EUA i el Japó
Antoni Coll
Història
Guerriller, dit Mossèn Anton.
Essent estudiant participà en la guerra del Francès, i ja havia estat ordenat diaca quan el 1821 prengué les armes contra el règim constitucional organitzant una partida guerrillera al Montseny El 1822 arribà a ocupar Olot, juntament amb els homes d’en Misses, però des de la tardor d’aquell mateix any la seva partida, molt afeblida pels atacs de la columna del liberal Milans del Bosch, deixà pràcticament d’actuar Fou nomenat brigadier de l’Exèrcit de la Fe, que entrà a Espanya acompanyant els Cent Mil Fills de Sant Lluís, i morí de resultes d’una ferida rebuda al setge d’Hostalric
Societat Anònima de Productes Alimentaris Nestlé
Empresa industrial, fundada a Barcelona l’any 1920, filial al 100% de l’empresa suïssa Nestlé.
El seu domicili social és a Esplugues de Llobregat Baix Llobregat, i és la més important de les multinacionals estrangeres que actuen a Catalunya Té 4 fàbriques a Catalunya de les 15 que hi ha a l’Estat espanyol Sant Celoni Vallès Oriental, Girona Gironès, Molins de Rei Baix Llobregat i Olot Garrotxa El 1996 traslladà la fàbrica de gelats Camy de Viladecans Baix Llobregat a Guadalajara Directament o a través d’un nombrós grup de filials, fabrica i comercialitza una àmplia gamma de productes lactis, cafè i derivats del cafè i el cacau, gelats, aliments preparats i congelats, sopes…
Josep Gòrriz i Verdú
Literatura catalana
Narrador.
El 1990 guanyà el premi Ciutat d’Olot amb Incendi a l’Arxiu Històric 1990 i el Ferran Canyameres amb Diana caçadora 1991 Ha escrit diverses novelles adreçades al públic juvenil, com ara A la recerca dels assassins 1986, L’escalador estimbat 1986, Cop de destral 1988 i Avinguda Gibraltar 1989 Ha publicat també nombrosos llibres de narrativa infantil i juvenil El virus de la revolta 1990, El camí de l’aigua 1994, El pescador pescat 1996, La colla del mar 2000, Pinyons de maduixa 2003, Les set cases del Buti 2006 i el recull de narracions Calidoscopi 1986 Fou fundador i director de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina