Resultats de la cerca
Es mostren 3106 resultats
La torrota de l’Obac (Vacarisses)
Art romànic
Situació Vista de conjunt d’aquesta fortalesa defensiva de planta rectangular aixecada probablement al segle XI D Ferran La torre es troba situada dalt d’un cingle, a uns 760 m d’altura, just on s’ajunten la Serra Llarga i la Serra de les Pedritxes La seva posició estratègica li permet dominar tot el sector de l’Obac i també serveix per a observar gran part de les valls de Vacarisses i de Rellinars i, des de més lluny, la serra de Montserrat al sud-oest i el monestir de Sant Llorenç al nord-est Mapa 392M781 Situació 31TDG144089 El camí més fàcil per anar a la torrota és agafant la carretera…
El Casalot (Sant Pere de Ribes)
Art romànic
Situació Aspecte d’un pany de mur d’aquesta casa forta construïda amb pedra i tàpia ECSA - J Bolòs Antiga casa forta situada al cim d’un turó, als contraforts del Montgròs, sobre la plana de Sant Pere de Ribes Mapa 35-17447 Situació 31TCF957699 Des de Sant Pere de Ribes, cal agafar la carretera que va a Canyelles En sortir del poble, cal desviar-se a mà esquerra i seguir una pista que mena al veïnat de la Coma Al costat d’aquestes cases, hi ha un camí que porta fins als horts i la font de Can Sidro, des d’on ens hem d’enfilar fins al pujol, que es va cremar fa uns anys, que resta a la nostra…
Castell de Celrà
Art romànic
Situació El castell de Celrà, notable edifici, utilitzat molts anys com a masia, bastit a l’entorn d’una antiga torre circular TAVISA Castell situat en una carena, a poca distància cap al sud del poble de Celrà, entremig de camps Mapa L 39-12295 Situació 31TDG896525 Cal agafar una carretera de terra que surt a la dreta de les escoles de Celrà la podem seguir fa una lleugera pujada fins a tocar del castell, que és situat a l’esquerra JBM Història El lloc es coneix amb els topònims de Celeranus 922, Celranus 1017, Celrano 1064 i Cilrano 1088 En el Liber feudorum maior apareix el primer nom de…
Poblat de Canyelles (Vilajuïga)
Art romànic
Situació Poble medieval abandonat, situat 2 km al nord-est de la població de Vilajuïga, en un replà de la muntanya, entremig d’oliverars abandonats, sobre la meitat occidental d’un tram del túnel del tren, prop d’un vell camí, just on s’inicia la pujada vers el coll de Campelles Mapa 220M781 Situació 31TEG110880 Des de Vilajuïga cal seguir durant 1 km aproximadament la carretera de Sant Pere de Rodes Després de travessar la riera cal situar-se sobre l’entrada del túnel esmentat al serrat proper al Mas Rabecós hi ha les ruïnes JBH Història L’any 1080, surt esmentat en un document el nom…
Micció. Buidament de la bufeta
Fisiologia humana
L’orina transportada pels urèters s’acumula progressivament en la bufeta urinària A mesura que augmenta el volum d’orina acumulat en la bufeta, s’incrementa la pressió que exerceix sobre les parets de l’òrgan, la qual cosa és detectada pels receptors nerviosos que hi ha a les parets vesicals Quan s’ateny un determinat nivell de pressió, que sol correspondre a un contingut d’uns 200 cc d’orina en la bufeta, es desencadenen una sèrie d’impulsos nerviosos que originaran el reflex de micció El reflex de micció consisteix en la contracció involuntària de la musculatura de la bufeta urinària, com a…
refetor

Refetor del monestir de Poblet
Josep Puighermanal (CC BY-NC 2.0)
Arquitectura
Menjador comú dels membres d’una col·lectivitat estable, generalment de monestirs o convents.
En els monestirs orientals perdurà un esquema típic ambient rectangular molt allargat, usualment cobert amb volta de canó i en forma d’absis en un dels costats petits, que era el lloc per al superior Hi havia una única taula, que solia ésser de pedra, estreta i llarga, i tant les voltes com les parets eren decorades amb pintures El monaquisme occidental, més interessat en ambients arquitectònics collectius sala capitular, biblioteca, etc, portà ja des de l’alta edat mitjana a una tipologia de refetors més complexa i rica L’ambient, que solia donar al claustre pel costat oposat a l’església,…
Carles Gasset París

Carles Gasset París
Federació Espanyola de Patinatge
Patinatge
Patinador artístic.
Format al Club Hoquei Cerdanyola, destacà en categories inferiors guanyant el Campionat d’Espanya júnior i aconseguint la tercera plaça tant en el Campionat d’Europa com en el Campionat del món júnior L’any 2005 debutà en categoria sènior Guanyà el Campionat d’Espanya 2005, 2008, 2009, 2011 i fou subcampió 2006, 2007 Guanyà la medalla d’or en els Jocs Mundials 2009, la medalla de plata 2008, 2009 i la de bronze 2007 al Campionat del Món i es proclamà campió d’Europa 2007, 2009 i subcampió en tres ocasions 2005, 2006, 2011 El 2007 fitxà pel Club Patinatge Artístic Ripollet i el 2010, després d…
Jordi Valés Vila

Jordi Valés Vila
UEC MATARÓ (RAIL)
Escalada
Escalador.
Vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya de Mataró, fou president del Comitè d’Escalada Esportiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, director de l’àrea d’escalada de competició de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada FEDME i seleccionador espanyol d’escalada fins el 2005 Treballà en el disseny i la preparació de monitors d’un rocòdrom a Amman, Jordània 2010 Ha escalat parets per tot el món, com les del Wadi Rum Jordània, del Tsaranoro Madagascar, de la Mà de Fàtima Mali i del circ del Thagia Marroc El 2005 fou premiat per la FEEC…
exoesquelet

Exoesquelet d’un crustaci terrestre
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Esquelet exterior al cos d’un animal i que li serveix de protecció.
Els diversos grups d’animals tenen un exoesquelet adaptat a llurs condicions de vida mobilitat, creixement, etc En els coralls i molluscs, que fan vida sedentària, l’exoesquelet és rígid i serveix de sosteniment les sals de calci formen l’exoesquelet del corall, i la conquiolina, el calci i l’aragonita, el dels molluscs En els braquiòpodes és calcari En els briozous és de quitina, de vegades calcificada o de parets gelatinoses En els artròpodes, que tenen una vida activa amb molta mobilitat, l’exoesquelet és format per quitina còrnia en plaques independents que s’articulen de…
Sant Jaume de Garriga (Cabanelles)
Art romànic
Aquesta capella apareix esmentada en els nomenclàtors del final del segle XIV, relatius a la diòcesi de Girona, com a capella adscrita a la parròquia de Santa Coloma de Cabanelles L’emplaçament d’aquesta església desapareguda ha estat localitzat vora el mas de Can Garriga, a uns 3 km vers migjorn de Cabanelles, vora la riera de Sant Jaume Segons la informació recollida al mateix lloc, al punt on devia erigir-se l’església, tot treballant les terres aparegué una cavitat que hom deixà al descobert esperant que algú anés a investigar-la El forat fou tapat posteriorment, sense que ningú no n’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina