Situació
Vista de conjunt d’aquesta fortalesa defensiva de planta rectangular aixecada probablement al segle XI.
D. Ferran
La torre es troba situada dalt d’un cingle, a uns 760 m d’altura, just on s’ajunten la Serra Llarga i la Serra de les Pedritxes. La seva posició estratègica li permet dominar tot el sector de l’Obac i també serveix per a observar gran part de les valls de Vacarisses i de Rellinars i, des de més lluny, la serra de Montserrat al sud-oest i el monestir de Sant Llorenç al nord-est.
Mapa: 392M781. Situació: 31TDG144089.
El camí més fàcil per anar a la torrota és agafant la carretera que va de Terrassa a Rellinars fins que al km 9,8 trobem el camí que a mà dreta de la carretera ens porta a la casa nova de l’Obac. Situats darrere la casa, cal seguir el camí a mà dreta que, en direcció nord-est, uns 2,5 km, ens deixarà sota la torre just quan aquest camí es bifurca per anar cap a les Pedritxes o baixar cap a la Serra Llarga. Un cop allà és més fàcil accedir a la torre des de diferents corriols enmig del bosc. (ABB)
Història
Hom no disposa en l’actualitat de notícies històriques sobre aquest edifici, del qual alguns autors suposen que es tractaria d’una torre de guaita del veí castell de Vacarisses. (MLIR)
Torre
La torrota de l’Obac és de planta rectangular i la base és lleugerament més ampla que la part superior. Els costats més llargs tenen 3,90 m i els costats curts 3 m. El gruix de les parets en la base és d’uns 80 cm. No podem concretar la seva alçària total, ja que la part superior original està esfondrada i la base segueix els desnivells del terreny i del cingle de conglomerat on s’assenta directament i sense fonaments. De tota manera, podem dir que la part de més alçària passa dels 6 m. A uns 3,5 m podem apreciar un segon nivell que segurament correspondria al pis d’accés.
Sortosament, la torre ha estat recentment restaurada. Ara, ni l’ampla esquerda que fins fa pocs anys travessava el mur sud de dalt a baix, ni el gran esvoranc de la paret oest en fan perillar la pervivència.
L’element constructiu més important de la torre és el que resta del que originàriament fou la porta d’accés al seu interior. Aquesta porta, avui restaurada, s’obre vers el sud a nivell del pis superior de la torre, a uns 3,20 m de la base. L’obertura té 115 cm d’alçada i 55 d’amplada i era capçada originàriament per un arc de mig punt adovellat del qual avui només resten quatre dovelles en el seu lloc original (cosa que sabem per antigues fotografies de la torre). Les dovelles originals són les quatre que hi ha en l’arrencada de l’arc, a l’esquerra de l’observador. La restauració en va afegir dues més a la banda dreta i la meitat d’una altra, que suporta l’arc, a la banda esquerra.
Tret de les dovelles de l’arc de la porta d’entrada, que són treballades en pedra tosca, la resta de l’aparell de la torre és fet amb blocs de pedra sorrenca només escapçats i no molt grossos, i units per un morter compost de calç i sorra. En les parets originals, sobretot en la paret nord, són visibles, a diferents nivells, els forats que permetien als constructors anar consolidant l’aparell i anar aixecant les parets. La part restaurada de la pared sud es distingeix per una coloració diferent de l’argamassa.
Tot i que sovint es tendeix a dir que aquestes torres rectangulars són prèvies a les circulars i, per tant, es daten del segle X, creiem que hem de datar la torrota de l’Obac a mitjan segle XI, ja que l’arc de mig punt de la porta té unes característiques romàniques. (ABB)
Bibliografia
- Ferrando, 1983, pàgs. 203-205
- Gorina, 1924, pàgs. 57-62
- Riu, 1985, pàgs. 27-47