Situació
El castell de Celrà, notable edifici, utilitzat molts anys com a masia, bastit a l’entorn d’una antiga torre circular.
TAVISA
Castell situat en una carena, a poca distància cap al sud del poble de Celrà, entremig de camps.
Mapa: L 39-12(295). Situació: 31TDG896525.
Cal agafar una carretera de terra que surt a la dreta de les escoles de Celrà; la podem seguir (fa una lleugera pujada) fins a tocar del castell, que és situat a l’esquerra. (JBM)
Història
El lloc es coneix amb els topònims de Celeranus (922), Celranus (1017), Celrano (1064) i Cilrano (1088).
En el Liber feudorum maior apareix el primer nom de Berengario Seniofredi de Celrano l’any 1067. Del segle XII, es coneixen la compareixença d’un tal Berenguer Guillem de Celrà i la d’un altre Ponç de Celrà, qui el 1177 era casat amb una tal Ermengarda. Aquest últim va retre homenatge al rei Alfons el 1199.
La millor prova de l’existència d’aquest castell es troba en uns apunts, sense data, a Index chronologic del cartoral de Carlemany, d’una prestació d’homenatge feta per Guillem Sunyer al bisbe de Girona, Berenguer, per raó de la “forteda” de Celrà, que posseïa el seu nebot Balluí, amb la facultat d’entrar, sortir i estar-s’hi quan volgués. (ASA)
Castell
Planta del castell.
Cedida pel seu propietari, senyor Salvador Tudela
El castell de Celrà és compost d’una torre circular envoltada d’un recinte gairebé de planta quadrada. Cal assenyalar d’entrada que els elements constructius més vells, de cap a l’any 1000, els trobem als murs perimetrals, en part destruïts i refets diversos cops; uns dels més vells són, per exemple, els de l’angle del nord-est. La torre, lleugerament descentrada cap a l’angle sud-est, degué ésser edificada segurament el segle XI.
El recinte exterior té unes façanes amb una longitud a fora que oscil·la entre els 19 i els 20 m. El gruix dels murs originals és de 100 a 115 cm. La porta, gòtica, s’obre a la façana nord; gràcies a les obres que ara s’hi fan podem veure que ha estat, però, refeta diverses vegades. Més a l’est de la porta i també a la part nord de la façana de llevant, veiem que la zona més baixa del mur és feta amb un aparell irregular; al mur de llevant hi ha una filada de pedres inclinades que formen una espècie d’opus spicatum incomplet. Per sobre d’aquests primers metres més antics, hi ha una zona de carreus amb una espitllera, potser d’època romànica; encara més amunt hi ha un finestral gòtic.
La torre, al nivell inferior, té un diàmetre intern de 3,7 m; les parets fan un gruix d’l, 6 m. L’alçada primitiva devia ésser superior als 7,5 m. La porta d’aquesta torre, que s’obre a l’est, a 6,3 m del terra, té una amplada d’uns 85 cm a fora i de 110 cm a dins. És acabada amb un arc de mig punt format per 14 dovelles petites. Els murs de l’edifici són formats per pedres de mida mitjana (20 cm per 40 cm, 10 cm per 30 cm, etc.), unides amb morter.
Entre la torre i el mur perimetral hi ha una sèrie de parets que permetien que s’edifiqués tot l’espai interior menys un petit pati central situat al nord i a ponent de la torre. Algunes d’aquestes parets, les més gruixudes, pot ésser que siguin antigues; així, per exemple, les del sud de la torre o les que hi ha al nord d’aquesta construcció.
Actualment aquest castell, que durant molts anys ha estat utilitzat com a casa de pagès, és restaurat respectuosament pel seu propietari. El canvi més important que s’hi introdueix potser és fer la torre una mica més alta, segurament, però, tal com era inicialment. (JBM)
Bibliografia
- Català, P., vol III, 1971, pàgs. 188-190; Botet i Sisó, J., s.d., pàg. 103.