Resultats de la cerca
Es mostren 4519 resultats
Inauguració de l’Auditori de Barcelona
Amb la presència de les principals autoritats polítiques de l’Estat, Catalunya i Barcelona, estrena a la ciutat comtal l’Auditori, la sala de concerts projectada per l’arquitecte Rafael Moneo Del concert inaugural destaca la Fanfàrria , una peça escrita per a l’ocasió per Joan Guinjoan i interpretada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, que dirigeix Lawrence Foster, i l’actuació de la pianista Alícia de Larrocha
peple
Indumentària
Vestit femení d’ús comú a tota la Grècia antiga.
Fou emprat fins i tot després d’haver estat introduït el nou abillament anomenat quitó Consistia en una peça de roba rectangular, de colors diversos i, a vegades, brodada, que després d’un primer plec superior contenia dues parts iguals cenyides per un cinyell i que restaven unides, pel damunt de les espatlles, per dues fíbules Vestidura habitual de l’estatuària femenina grega, era oferta solemnement a Atena en ocasió de les Panatenees
Venus de Gavà

Venus de Gavà
© Museu de Gavà
Figureta antropomorfa femenina, trobada el 1994 a les mines neolítiques de can Tintorer (Gavà, Baix Llobregat).
La peça, de ceràmica, té una alçada de 17 cm i és de color negre a causa de la tècnica reductora aplicada a la cocció Hom la relaciona amb els cultes a la deessa mare o a la fertilitat i es tracta de la primera figura clarament antropomorfa del Neolític a la península Ibèrica Té una antiguitat d’entre 5800 i 5500 anys i representa una figura femenina embarassada És exposada al Museu de Gavà
Ramon Ribera i Llobet

Ramon Ribera i Llobet
Literatura catalana
Escriptor.
Fou director del Diari de Sabadell i fundador de Teatralia Publicà poesia d’influència entre verdagueriana i maragalliana Rebroll 1906, Del meu camí 1914, Ègloga 1915 i Poemes i llegendes 1916 També escriví obres teatrals com Lluites rurals 1914, La festa major de Vilaflorida 1922, La mare 1926 —basada en la peça de Santiago Rusiñol— i Muntanyes imaginàries 1933, i la lletra de les sardanes Llevantina, La bona festa i La Maria de les trenes
,
Carles Grassi
Música
Oboista.
Fill d’un professor d’oboè italià establert a Barcelona A divuit anys guanyà la plaça d’oboè de l’orquestra del Teatre de la Santa Creu Fou músic major de regiments a Barcelona i a Madrid, ciutat on residí des del 1865, oboista de la capella reial i professor d’aquest instrument al conservatori de Madrid Compongué l’òpera Il proscritto di Altemburgo 1843 i una peça per a quatre orquestres 1852
Escultura arquitectònica de l’antiguitat tardana de Tarragona
Introducció Durant l’època romana tardana i visigòtica l’església de Tarragona va gaudir d’una gran importància institucional atès el seu caràcter de seu primada i metropolitana envers la resta d’esglésies hispàniques Aquest fet impulsà un programa de construccions religioses que influí de manera molt important en el procés de transformació de la topografia de la ciutat El llegat arquitectònic i urbanístic de l’època imperial va servir com a base d’aquestes adaptacions i, sobre dit llegat, s’introduïren les noves concepcions estètiques transportades del món bizantí i dels pobles germànics A…
Verge d’un davallament de Taüll (la Vall de Boí)
Art romànic
Imatge d’una Verge que hom creu conservada al Fogg Art Museum de Cambridge Massachusetts, segons una fotografia del 1907 Arxiu Mas D’un suposat conjunt d’un davallament, tal com ja va assenyalar R Bastardes 1980b, pàg 125, només ha pervingut la imatge de la Verge conservada al Fogg Art Museum de la Universitat de Harvard, Cambridge Massachusetts des de l’any 1925 ob cit, pàg 126 La imatge va ser trobada, segons consta en una fotografia de l’any 1907, juntament amb altres, a l’església de Santa Maria de Taüll clixé núm C-1 300 de l’Arxiu Mas En aquesta fotografia apareixen les quatre peces que…
Glossari del vitrall
Art gòtic
Esquema d’una vidriera Grisalla Colors vitrificables que tenen com a base òxids metàllics, ja sigui de ferro o de coure, i que són utilitzats per a fer dibuixos interns o pintar ombres en les peces de vidre que integren una vidriera Teòfil aconsella fer-los amb la mateixa proporció de pols de vidre verd, de vidre blau i de coure, tot barrejat amb vi o orina Groc d’argent Color obtingut mitjançant sals d’argent nitrat, clorur o sulfur d’argent, que s’aplica al vidre per tal de tenyir-lo i que penetra en l’estructura vítria Els tons van del…
pioc salvatge

pioc salvatge
Sergey Yeliseev (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels otídids, de 100 cm el mascle, el qual té el cap i el coll grisos, les parts superiors ocràcies amb ondes negres, les inferiors blanques, el pit castany i presenta sota el bec un ampli bigoti de cerres blanques.
La femella fa 75 cm i no té la taca al pit ni el bigoti És gregari, de vol potent i fa el niu a terra És molt apreciat com a peça de caça, la qual cosa ha minvat extraordinàriament llur nombre Encara n'hi ha al N i a E d’Europa, al centre i al S de la península Ibèrica, al N de l’Àsia oriental i al Marroc És excepcional a la Catalunya continental
sermó
Literatura
Gènere poètic medieval que, parodiant l’oratòria sagrada, servia al poeta per a la sàtira o l’humor.
A la literatura catalana cal assenyalar el de Bernat Metge, irreverent i càustic, i els dos del bisbetó, l’un del s XIV i l’altre del XV, relacionats amb el teatre El del s XIV, en noves rimades, és un text directament sorgit del costum indicat en canvi, el del XV, en codolada, és una peça que contrafà aquest gènere, tot permetent a l’anònim autor de fer-hi una bona sàtira misògina i de diversos estaments socials
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina