Resultats de la cerca
Es mostren 8219 resultats
Jaume Fàbrega i Colom

Jaume Fàbrega i Colom
Monnar_Comunicació_(CC BY-SA 2.0)
Gastronomia
Gastrònom.
Llicenciat i doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, on fou deixeble d’Alexandre Cirici Ha estat professor d’història de l’art contemporani i de teoria i tècniques de l’art de la Universitat de Girona Professor de gastronomia i direcció hotelera, i director del curs d’enologia de l’Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 2018 dimití aquest càrrec per un comentari a la xarxa contra un partit polític Imparteix o ha impartit cursos en aquesta i altres universitats dels Països Catalans i de l’Estat espanyol, a l’Escola de…
Josep Maria Benet i Jornet

Josep Maria Benet i Jornet
© TNC
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg i guionista.
Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i el 1962 s’incorporà com a alumne lliure a l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual , on entrà en contacte, entre d’altres, amb Maria Aurèlia Capmany, Ricard Salvat, Carme Serrallonga i Fabià Puigserver, que l’influirien decisivament en la seva obra Es donà a conèixer amb Una vella, coneguda olor 1964, premi Josep M de Sagarra 1963 El seu teatre, d’inspiració realista, es basa, sovint, en tècniques d’origen literari fulletó, ciència-ficció, còmic, etc i té com a temàtica principal les dificultats de la vida quotidiana En 1974-81 fou…
,
Emili Teixidor i Viladecàs

Emili Teixidor i Viladecàs
© Universitat de Vic
Educació
Literatura catalana
Escriptor i pedagog.
Condeixeble del poeta Miquel Martí i Pol , amb el qual l’uní una amistat que perdurà durant tota la vida, de jove formà amb ell i altres companys un grup literari Estudià dret, magisteri, filosofia i lletres i periodisme, i després de llicenciar-se en magisteri, exercí de mestre uns quants anys a la comarca d’Osona A la darreria de la dècada dels anys cinquanta es traslladà a Barcelona, on cofundà i dirigí 1958-75 l’escola Patmos, notable pels seus mètodes renovadors en contrast amb la tònica general de l’ensenyament franquista Alhora, collaborà en publicacions periòdiques i a la premsa…
,
Núria Feliu i Mestres

Núria Feliu i Mestres
© VIP MUSIC
Música
Cantant.
Biografia S’inicià d’infant en la música als orfeons Canigó i de Sants, barri al qual sempre estigué molt arrelada, i hi feu també les primeres interpretacions com a actriu dramàtica posteriorment formà part de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona El 1964 debutà com a cantant acompanyada del conjunt Els Quatre Gats, i des d’aleshores actuà amb continuïtat i realitzà nombrosos enregistraments discogràfics El 1965 publicà els seus dos primers àlbums, els singles, Anirem tots cap al cel i Gent , versions catalanes de cançons nord-americanes menys una, cosa que la convertí en un dels pocs…
,
Vicent Andrés i Estellés
Vicent Andrés i Estellés
© AVUI
Literatura catalana
Periodisme
Poeta.
De família humil, fou aprenent de forner i d’orfebre, i mecanògraf Becat, estudià a l’Escola Oficial de Periodisme Des del 1949 treballà al diari Las Provincias de València, i en fou redactor en cap des del 1958 fins al 1978 Poeta extraordinàriament prolífic i d’edició marcadament dispersa, corregia els primers llibres a partir d’un corpus que ell mateix anomenava “els manuscrits de Burjassot”, de difícil datació a causa d’un continuat procés de reelaboració Altres sèries en què aplegà alguns dels seus llibres són Cançoner i un vastíssim Mural del País Valencià , del qual publicà fragments a…
,
Olga Xirinacs i Díaz
Olga Xirinacs i Díaz (1987)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora.
Professora de música i de català, es donà a conèixer com a poeta en el recull collectiu La dotzena de frares 1976 Guanyà la flor natural als jocs florals de Lausana del 1977 amb Botons de tiges grises 1977, i fou proclamada mestre en gai saber als Jocs Florals del Retrobament del 1978 La seva obra poètica continuà, entre d’altres, amb Clau de blau 1978, Llençol de noces 1979, Bergmanianes dintre del recull Tramada , 1980, del grup de poetes L’espiadimonis, Preparo el te sota palmeres roges 1981, Llavis que dansen 1987, premi Carles Riba, La pluja sobre els palaus 1990, La…
,
Antònia Vicens i Picornell
Literatura catalana
Escriptora.
Compaginà estudis d’idiomes i d’administrativa amb la feina de secretària en un establiment hoteler En la seva primera obra, el recull de narracions Banc de fusta 1968, premi Vida Nova, Cantonigròs 1966, ja apareix el tema de la incidència del turisme en la vida mallorquina, que permet considerar-la com a representant de l’anomenada Generació dels setanta, influïda pel realisme social Aquest vessant és present també en les novelles 39° a l’ombra 1968, premi Sant Jordi 1967 i La festa de tots els morts 1974, que combina amb els sentiments i les frustracions de…
,
Guillem Frontera i Pascual
Literatura catalana
Escriptor.
Fou seminarista al convent de franciscans de la Porciúncola, a Palma, del qual sortí Després de dedicar-se a ocupacions diverses finalment es decantà pel periodisme i la literatura El 1965 fundà i dirigí a Palma, juntament amb Jaume Pomar, la collecció de poesia “La Sínia”, dins la qual publicà A ritme de mitja mort 1965 i El temps feixuc , premi Ciutat de Palma-Joan Alcover del 1966 Publicà les novelles Els carnissers premi Ciutat de Palma del 1967, Cada dia que calles premi Ciutat de Manacor del 1969 i Rera els turons del record 1970, obres marcades…
,
Maite Salord i Ripoll
Literatura catalana
Política
Escriptora, professora i política.
Professora de llengua i literatura catalanes a l’institut de secundària M Àngels Cardona de Ciutadella Menorca, ha publicat, entre d’altres, I del somni, tot 1998, premi de narració novellada de la XVI Biennal Literària i Artística de les Festes de Sant Joan 1997, Flor de gessamí 1999, premi l’Illa de Menorca de narració curta, Com una nina russa 2002, Omplir la nit 2003, premi Contarella de literatura juvenil 2003, Mar de boira 2004, premi Ciutat d’Olot de novella juvenil 2004, Freqüències 2006, La mort de l’ànima 2007, finalista del premi Sant Jordi de novella 2006, en què mostra les…
,
Carles Capdevila i Plandiura

Carles Capdevila
Periodisme
Periodista, productor de televisió i escriptor.
Llicenciat en filosofia i periodista, fou cap de la secció de societat del diari Avui 1989-90, corresponsal a Nova York del diari Sport 1992-94, cap de premsa del Grup Enciclopèdia Catalana 1996-98 i entre el 1995 i el 2010 articulista d’opinió dels diaris Avui , El Periódico i El 9 Nou S’incorporà a la ràdio com a collaborador del programa El matí de Catalunya Ràdio , dins del qual fou també director i presentador de la secció Alguna pregunta més entre els anys 2000 i 2007 i Eduqueu les criatures 2006-10, programa en el qual posà de manifest el seu interès per l’educació, tema freqüent de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina