Resultats de la cerca
Es mostren 1021 resultats
curses tradicionals

La Transsegre és una de les curses tradicionals més conegudes de Catalunya
Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa
Esport general
Curses populars organitzades normalment durant festivitats locals.
Se’n diferencien quatre grups les curses pedestres, les curses nàutiques, les curses amb animals i les curses d’interès institucional Aquestes últimes es poden desenvolupar en qualsevol de les tres modalitats anteriors Les curses pedestres han estat incloses històricament en molts dels programes de les festes majors de Catalunya Els recorreguts comencen normalment a la localitat organitzadora i acaben en una ermita propera, o bé recorren les rodalies de la població S’organitzen curses de caire competitiu i de caire festiu Les festives es corren sovint en diferents categories informals, com…
Federació Catalana de Bitlles i Bowling

Selecció catalana juvenil de bowling de deu que participà en el Campionat del Món del 2008, any en què el tribunal Arbitral de l’Esport ratificà la Federació Catalana de Bitlles i Bowling com a membre de la federació internacional
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Organisme que regeix la pràctica de les bitlles i el bowling a Catalunya.
Fou fundada el 1949, en un primer moment al voltant de la pràctica de les bitlles càntabres i sota la presidència de Gonzalo de la Torre de Trasierra Posteriorment s’hi incorporaren altres modalitats esportives, el bowling de deu des del 1952 i el bowling de nou des del 2008, a l’empara de la Fédération Internationale des Quilleurs FIQ, les bitlles lleoneses des del 1982 i les bitlles catalanes –o bowling six – des del 1988 També en formaren part temporalment les bitlles celtes 2004-07, les botxes des del 1956 i la petanca des del 1958, però aquestes dues últimes passaren a una nova federació…
principats llatins d’Orient
Història
Estats llatins del Pròxim Orient, sorgits com a conseqüència de la primera croada i organitzats segons el sistema feudal francès.
A part l’imperi llatí de Constantinoble, el més important fou el regne llatí de Jerusalem, que dominava, amb diverses relacions de dependència, els principats d’Antioquia, Tiberíades, Galilea, els comtats d’Edessa, Trípoli, etc Balduí de Lorena fundà la primera sobirania llatina a Edessa comtat d’Edessa, a la qual succeí, després d’un llarg setge, la d’Antioquia principat d’Antioquia a càrrec de Boemond de Tàrent 1098 Amb aquest començaren les lluites contra els emperadors grecs, que reclamaven la sobirania sobre el principat i que els fou reconeguda per la pau del 1108 els emperadors…
música de Boston
Música
Música desenvolupada a Boston (Estats Units d’Amèrica).
Durant el segle XVII i part del XVIII l’activitat musical es limità als services religiosos sense acompanyament instrumental Tot i que sembla que s’intentà d’introduir la utilització de l’orgue, aquest instrument fou rebutjat perquè es considerà poc apropiat per a l’àmbit religiós La música profana, però, s’anà introduint en la vida dels colons El primer concert del qual es té notícia tingué lloc el 1731 Molts músics provinents d’Europa, sobretot d’Alemanya, s’installaren a Boston i marcaren el caràcter musical de la ciutat durant més d’un segle Gottlieb Graupner, director i editor vingut de…
Carèlia

Llacs de la regió de Carèlia
© Fototeca.cat
Regió de la Fennoscàndia, que s’estén des dels llacs Ladoga i Onega fins a la mar Blanca.
Geomorfològicament, forma part de l’escut bàltic, i és formada essencialment per granit i gneis, molt afectats per la glaciació, que hi ha dipositat barreres de dipòsits que separen conques ocupades per llacs i aiguamolls Els sòls són pobres d’humus, de poca potència i sovint podzòlics El país és ocupat, en gran part, per llacs i àrees pantanoses, els més importants dels quals són el P'aozero, el Topozero, el Leksozero, el Pielinen i el Höytiäinen, a més del Ladoga, l’Onega, l’Orivesi i el Puruvesi, que són fronterers Els rius són de curs torrencial, a causa dels nombrosos desnivells que han…
Helmut Kohl

Helmut Kohl
© Bundesarchiv / Engelbert Reineke
Política
Polític alemany.
De molt jove s’involucrà en política i fou cofundador de la Christlich-Demokratische Union CDU de Renània-Palatinat 1947, que més tard presidí 1966-1974 Inicià estudis de dret 1950, que canvià pels d’història i ciències polítiques a la Universitat de Heidelberg, on es doctorà l’any 1958 Fou diputat des del 1959 al Parlament del land 1969-76 de Renània-Palatinat, el govern del qual presidí del 1969 al 1976 President de la CDU 1973-98, el 1976 fou elegit per primer cop diputat al Bundestag Després de la moció de censura que feu caure el govern socialista d’ Helmut Schmidt , el 1982…
Benedetta Tagliabue
Arquitectura
Arquitecta.
Es titulà el 1989 a l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia Es traslladà a Barcelona i el 1991 s’associà amb l’arquitecte Enric Miralles i Moya , amb el qual es casà el 1992, i creà l’Estudi Miralles Tagliabue EMBT, que dirigeix des de la mort del seu marit 2000, i amb seu també a Xangai des del 2010 Des d’aleshores, ha encapçalat la direcció de nombrosos projectes, molts dels quals han estat guardonats Escola de Música d’Hamburg, a Alemanya 1997-2000, ajuntament d’Utrecht, a Holanda 1997-2000, premis Rietveld i d’arquitectura dels Països Baixos 2001, Parc de Diagonal Mar, a…
José Jiménez Lozano
Literatura
Escriptor castellà.
Es llicencià en dret per la Universitat de Valladolid, en filosofia i lletres per la de Salamanca, i en periodisme per la de Madrid Vinculat professionalment des del 1958 fins a la seva jubilació 1995 al diari El Norte de Castilla , del qual fou collaborador estable des del 1962 i director des del 1992, collaborà també en altres capçaleres espanyoles, com ara ABC o La Razón Assagista i narrador de prestigi, fou un coneixedor profund de Castella i un expert en temes jueus i místics Abordà també temes contemporanis, com ara la Guerra Civil Espanyola La seva obra comprèn tots els gèneres menys…
Juan Diego Ruiz Montero

Juan Diego Ruiz Montero (2019)
© P. J. Pacheco
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic i teatral andalús.
Debutà el 1957 amb un muntatge teatral de Tot esperant Godot , i durant molts anys alternà els escenaris amb la televisió De la seva llarga trajectòria teatral destaquen les obres El lector por horas , de Josep Sanchis Sinisterra, estrenada el 1999 el Teatre Nacional de Catalunya amb direcció de José Luis García Sánchez i per la qual fou guardonat amb el premi Max i el Fotogramas de Plata com a millor actor, i el monòleg La lengua madre , escrit per Juan José Millás, i que representà entre el 2012 i el 2014 A la televisió protagonitzà, entre d’altres, la sèrie Los hombres de Paco 2005-10…
Jaume Bach i Núñez

Jaume Bach i Núñez (esquerra) i el seu fill Eugeni
© Bach Arquitectos
Arquitectura
Arquitecte, germà del poeta Josep Ramon Bach .
Format a l' Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Escola d’Arquitectura de Barcelona 1969, de la qual és professor titular des del 1970 i on es doctorà el 1991, també ha estat professor visitant a Hannover, Dublín i Torí És autor de la casa Olèrdola, a Barcelona 1975-81, premi FAD Del 1976 al 1998 treballà associat amb Gabriel Móra i Gramunt , amb qui realitzà uns blocs d’apartaments a Cerler i l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona 1984 Pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat rebé el premi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina