Resultats de la cerca
Es mostren 2504 resultats
Jordi Llimona i Barret
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Vida i obra Religiós caputxí, ordenat de sacerdot el 1950, es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma el 1969 La seva forta personalitat, dins la línia de Teilhard de Chardin, fou discutida a causa del seu pensament religiós, sempre en recerca, i amb hipòtesis agosarades, tenyides sovint d’un llenguatge poètic Estudiós de les minories lingüístiques i nacionals, cregué sempre en la sobirania catalana i en la seva independència cultural, i es mantingué sempre compromès amb els problemes que afecten el món i les persones Sobre l’Església, es manifestà sovint amb una opinió…
,
Pere Nicolau Factor i Estanya
Literatura catalana
Escriptor místic.
Franciscà observant 1537, exercí diversos càrrecs en convents del Regne de València 1538-82 i del Principat 1582-83 Pintor de tema religiós i illuminador de llibres, conreà també la poesia en llatí i en castellà, la música i l’aritmètica, i ha deixat diverses cartes d’orientació espiritual Fou beatificat el 1786 per Pius VI Festa 14 de desembre
carrau

Carrau
© fototeca.cat / idear
Música
Instrument idiòfon constituït per un mànec que, en fer-lo giravoltar, provoca l’impacte d’una o més llengüetes -subjectades a un marc adjacent- contra una roda dentada (alguns exemplars en tenen més d’una).
Els sons, doncs, són produïts en sèrie En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat Generalment és de fusta, però també n’hi ha d’altres materials com ara metall o plàstic És utilitzat principalment en el ritual religiós de Setmana Santa en substitució de les campanes, i també com a joguina infantil També és anomenat garreu, garrau, carraca, carranc i xerrac
,
es Pont d’Inca
Barri
Barri (pontdinquers) del municipi de Marratxí (Mallorca), format a partir de mitjan s XIX al llarg de la carretera de Palma a Inca, just després del pont d’Inca, damunt el torrent Gros, límit entre els municipis de Marratxí i Palma, a l’aglomeració de la qual pertany.
Fins el 1915 hi hagué una gran fàbrica de farines Farinera Balear Hi ha alguns centres d’ensenyament religiós germans de les escoles cristianes, collegi de la Presentació La seva església, iniciada el 1890, esdevingué parròquia el 1912 Entre aquest nucli i el des Pla de Na Tesa hi ha l’aeroport de Son Bonet Ha esdevingut un centre industrial
Lluís Gilabert i Ponce
Escultura
Escultor.
Format a l’escola de Sant Carles, deixeble d’Antoni Esteve i de Molinelli Fou premiat per la Societat d’Amics del País 1867, l’Exposició Regional de València 1867 i l’Aragonesa 1868 Féu sobretot obres de tema religiós, algunes perdudes el 1936 Fou acadèmic de Sant Carles, i des del 1924, escultor del Museu Anatòmic de la facultat de medicina
Rafael Gil
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic castellà.
Cofundador del Grupo de Escritores Independientes, dirigí alguns documentals per al govern republicà El 1941 inicià una filmografia prolífica i remarcable amb films com El clavo 1944, Don Quijote de la Mancha 1947, La fe 1947 etc posteriorment, es decantà cap al cinema religiós, literari, militarista i, darrerament, nostàlgic del franquisme Y al tercer dia resucitó 1980 i Hijos de papá 1980
Hippolyte Flandrin
Pintura
Pintor romàntic francès.
Es dedicà preferentment a temes religiosos, amb un estil que esdevingué l’estil oficial religiós del s XIX Pintà els frescs de les esglésies de Saint-Sévérin, Saint-Germain-des-Prés i Saint-Vicent-de Paul, a París Decorà també el castell de Dampierre Fou retratista oficial de Napoleó III, i retratà, també, la societat aristocràtica i burgesa del Segon Imperi
Marsilio Ficino
Literatura italiana
Filosofia
Humanista i filòsof italià.
Per encàrrec de Mèdici, Cosimo de fundà 1462 i dirigí a Florència l' Academia Platonica dedicada a la restauració del pensament platònic Fou ordenat sacerdot el 1473 Traduí al llatí els Diàlegs de Plató i les Ennèades de Plotí La seva obra principal, Theologia platonica 1488, plena d’elements neoplatònics, és típica del sincretisme renaixentista Desenvolupà un humanisme religiós universal d’arrel mística
Benet XI
Cristianisme
Nom que adoptà Nicolò Boccasini
en esdevenir papa (1303-04).
Religiós dominicà, general del seu orde 1296-98, fou nomenat cardenal i bisbe d’Òstia 1298 Elegit papa en morir Bonifaci VIII, del qual fou partidari, es mostrà pacificador entre les faccions del pontificat anterior absolgué els cardenals Colonna i perdonà Felip IV de França, però excomunicà Guillaume de Nogaret Protegí els ordes mendicants Fou beatificat per Climent XII el 1736
Cosroes I de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (531-579), de la dinastia sassànida, fill de KavadhI.
Portà a terme la reacció contra el moviment religiós i social dels mazdakites, redreçant i endurint el règim polític A més, expandí molt el seu imperi arribà a Antioquia de Síria, al riu Oxus i al Iemen Es defensà d’una aliança de pobles dirigida per Bizanci, i dominà Mesopotàmia El seu regnat és el moment culminant de l’època sassànida
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina