Resultats de la cerca

Estava integrat dins el Patronat Josep Maria Quadrado CSIC i era membre 1979 de la Confederación Española de Centros de Estudios Locales CECEL, organisme que contribuí a crear Segons els estatuts, la seva funció era la d’«orientar, coordinar i impulsar les recerques i estudis de naturalesa científica, literària i artística en la província d’Alacant, preferentment en totes aquelles matèries de caràcter i interès local» Estava organitzat en diverses seccions especialitzades dedicades respectivament a la literatura, les arts plàstiques, la música, els llibres i les biblioteques, la fotografia i…

Situació i presentació Es troba situat a la part SE de la comarca, dins el sector que morfològicament pertany ja a les Garrigues, comarca amb la qual limita Afronta, d’una banda, amb els termes garriguencs de la Granadella SE i Granyena de les Garrigues E, i de l’altra, amb els segrianencs d’Alcanó N, Sarroca de Lleida NW i Llardecans SW-S El terme és drenat a la vall mitjana per la Vall Major o riera de Juncosa, que procedeix de la serra de la Llena i desguassa al pantà d’Utxesa, vora el Segre, i per les diverses rieres que en aquest municipi ajunten les seves aigües amb les de la Vall Major…

Comprèn dues valls a ponent, la que domina el poble de Vilalta a llevant, la que centra el poble de Targasona, sector més baix de la coma de Mollet, drenada pel rec de Rivals al SE, encara en un petit sector de la vall d’Èguet, hi ha el mas i antic lloc de Palmanill La ramaderia és la principal activitat econòmica i fins i tot condiciona l’agricultura 242 ha conreades, 188 de les quals de prats i farratge, 37 de cereals i 4 d’hortalisses Hi ha 714 caps de bestiar boví, 433 d’oví i algunes cabres Dins el terme, hom ha construït la central elèctrica solar de Thémis 1983, explotada per…

Mapes de les esglésies del Pallars Sobirà anteriors al 1300 C Puigferrat El Pallars Sobirà Alins de Vallferrera Sant Vicenç d’Alins de Vallferrera Sant Martí d’Alins Sant Quiri d’Alins Sant Esteve d’Araós Sant Francesc d’Araós Sant Lliser o Lleïr de Virós Santa Maria de Buiro o de la Santa Creu Santa Maria de Besan Sant Miquel de Besan Sant Julià d’Ainet de Besan Sant Feliu de la força d’Àreu Sant Joan d’Àreu Santa Maria de la Torre Sant Serni de Norís Sant Pere o Piri del Roc de Tor Sant Pere de Tor Sant Ambròs de Tor Alt Àneu Sant Andreu de València d’Àneu Sant Joan d’Isil o de Gil Sant…

Situació Queden notables restes de murs de la fortificació i la torre de planta quadrada, molt espoliats per la construcció de bordes veïnes ECSA - R Larrègula Les restes del castell d’Enrens es troben enlairades a la riba esquerra de la Noguera, arrecerades a la solana d’un dels primers esglaons de la Faiada de Malpàs, prop del Pont de Suert El seu territori, poc extens, és drenat per barrancs i rierols, amb bancals pronunciats i estrets Per la collada de Sant Roc es comunica amb l’antiga Vilba i la zona de la Llevata, i per la de Cabossi, amb Celles i la vall principal Des d’…

Situació Arc triomfal, ben aparellat, avui obturat, de l’interior de l’església F Junyent-A Mazcuñan L’església parroquial de Sant Andreu presideix el poble de Gargallà, que s’estén al centre del sector meridional, a la capçalera de la riera de Gargallà i vora la carretera de Cardona Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 92,3 — y 47,6 31 TCG 923476 L’accés al poble de Gargallà es fa a través de la carretera de Cardona a Berga, on, just al quilòmetre 7, hi ha el trencall que mena al poble L’església és…

Estudià filosofia i medicina a la Universitat de València i, des del 1872, exercí com a metge a Sagunt Fou cronista de la seva ciutat natal, membre de la Comissió Provincial de Monuments i corresponent de la Real Academia de la Historia Mantingué relacions intellectuals amb historiadors com Roc Chabàs i Julià Ribera, i amb els bibliòfils Josep E Serrano i Morales i Josep Vives Ciscar Fora del País Valencià, es relacionà amb Manuel de Bofarull, director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i amb Emil Hübner, amb qui collaborà en l’elaboració del seu famós corpus d’inscripcions llatines Com molts…

Comprèn l’alta vall de la Castellana, des de la línia de crestes que separa la conca de la Tet de la de l’Aglí massís de Madres, 2 469 m alt coll de Jau, 1 513 m tuc Dormidor, 1 845 m serra de les Escales, 1 725 m roc del Rosselló, 1 314 m fins als serrats que la separen de la vall de Conat Una bona part del terme és constituïda per terrenys improductius, boscs i pasturatges L’economia és essencialment agrícola 338 ha, la major part de pastures i farratge 272 ha Els conreus es localitzen al fons de la vall 68 ha d’arbres fruiters presseguers, pomeres i pereres, 2 ha de vinya i 6 ha d’…

A Cal Cotet encara es talla la llosa amb tècniques artesanals En aquest nucli hom celebra la festa major el 15 d’agost, la diada de la Constitució Andorrana, el 14 de març, i la festivitat de Meritxell, el 8 de setembre El topònim, motivat per la presència d’una farga esmentada per Zamora a la segona meitat del segle XVIII que funcionà fins a mitjan segle XIX, no sembla anterior al segle XVII El lloc s’anomenava antigament Ponts Aquest indret, especialment estratègic per tal com controlava els camins de…