Resultats de la cerca
Es mostren 2881 resultats
mantega de cacauet
Alimentació
Producte obtingut per un procés de torrefacció, blanqueig (en general per calor seca) i molta fina dels cacauets.
àcid sebàcic
Química
Àcid dicarboxílic saturat que hom obté per destil·lació seca de l’oli de ricí, en presència d’àlcali.
És un sòlid cerós blanc, soluble en alcohol i èter, i poc en l’aigua, que es fon a 134°C És emprat en la fabricació de plastificants, resines alquídiques, polièsters, pintures, perfums, fluids hidràulics i en la indústria tèxtil
carquinyoli

Carquinyolis
Pastisseria
Pasta seca elaborada amb farina, ous, sucre i ametlles (sovint amb addició de pell de llimona i canyella).
Hom dóna a la pasta forma de barra aplanada una vegada cuita, hom la talla i la torna a posar al forn perquè cada porció es torri intensament Els carquinyolis són típics de diferents localitats catalanes Caldes de Montbui, Cardedeu, l’Espluga de Francolí, Sant Quintí de Mediona, es Mercadal i Santa Coloma de Farners, entre altres
llegum

Llegums : llavors de soia vermella, mongetes vermelles, mongetes blanques, fesolets, faves, llavors de soia germinades, llavors de soia verda, cigrons, pèsols secs i llenties
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit dehiscent i monocarpel·lar que s’obre per la sutura ventral i pel nervi mitjà del carpel, característic de les lleguminoses.
Hom distingeix els llegums secs, que són les llavors de les lleguminoses que, com ara els cigrons, les mongetes, les faves, els pèsols, les soies, els tramussos i les llentilles, es poden conservar d’una estació a l’altra Hom els consumeix en gran quantitat, a causa de llur gran poder nutritiu, el baix preu i la facilitat de conservació Els fruits madurs es deixen assecar a la planta, i, un cop secs, hom en separa les llavors i les fa assecar al sol Els llegums verds s’han de consumir frescs, i generalment hom se'ls menja amb beina i tot, com ara les mongetes tendres, les faves tendres i…
Santa Tecla de Socarrats (la Molsosa)
Art romànic
Situació Vista de llevant d’aquesta esglesiola, en un estat avançat de ruïna ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta capella, en estat ruïnós, s’alça enmig de conreus, prop del camí que mena a Can Vila-seca, a mà dreta, uns 700 m abans d’arribar-hi FJM-AMB Mapa 35-14362 Situació 31TCG792274 Història L’església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Molsosa al lloc anomenat Socarrats Inicialment, tingué funcions parroquials, però les perdé aviat i restà com a simple capella de Santa Maria de la Molsosa, i finalment el seu culte fou traslladat a una capella prop del mas…
Pubilla Cases
Barri
Barri de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), situat al nord del centre urbà, del qual queda separat per la línia del ferrocarril de Barcelona a Vilafranca del Penedès.
Es començà a formar de manera anàrquica el decenni dels cinquanta —amb l’onada immigràtoria vers l’aglomeració barcelonina— damunt els terrenys del sector de muntanya de l’Hospitalet dedicats al conreu de secà i on hi havia, també, algunes bòbiles Fins el 1973 no hi arribà el metropolità Forma un continuum urbà amb el barri de Can Vidalet d’Esplugues de Llobregat, i amb el barri de Can Serra forma el districte administratiu V de la ciutat
Lombok
Illa
Illa d’Indonèsia, a l’arxipèlag de la Sonda.
L’estret de Lombok, punt de diversificació de la vegetació i de la fauna australiana i asiàtica, la separa de l’illa de Bali a l’W, i el d’Alas, de la de Sumbawa a l’E Al N sobresurt el massís volcànic de Rinjani, de 3 726 m d’altura Situada al S de l’equador, hom hi conrea tabac, cacauets, mandioca, nyam i productes de secà La capital és Mataram, situada a la costa occidental
subsidència
Meteorologia
Geografia
Moviment descendent de l’aire d’una gran extensió, a l’atmosfera; sol presentar-se en situacions anticiclòniques.
El moviment és lent i provoca un escalfament de l’aire, suficient per a dissoldre els núvols, i dóna lloc a cels esboirats Generalment, la capa en subsidència s’escalfa i esdevé seca, mentre que per sota d’aquesta capa l’aire roman contaminat, fred i humit, propens, per tant, a la formació de boires Aquesta inversió per subsidència inversió tèrmica és distingible fàcilment dels altres tipus per la sequedat de l’aire per damunt de la seva base
Benicàssim
Benicàssim
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, entre el conjunt orogràfic que formen les agulles de Santa Àgueda, les muntanyes del Desert de les Palmes i la serra de Montornès i la costa, la qual és constituïda, en part, per la continuació de la llarga platja on la Plana s’obre a la mar, i en part, pel sector més meridional de la costa rocallosa formada pel contacte de la serra d’Orpesa i la mar; ambdós sectors formen, en unir-se, l’olla de Benicàssim, al llarg de la qual hi ha el barri turístic de les Vil·les de Benicàssim.
El terme comprèn una zona d’aiguamolls antiga albufera del Quadro, en part inculta i en part d’arrossar, una zona mitjana amb conreus de secà, i l’interior muntanyenc, que culmina al pic de Bartolo 736 m alt Hi ha unes 200 ha de zona forestal El regadiu, amb aigua de pous, ocupa 100 ha i produeix hortalisses i taronges al secà unes 300 ha de vinya moscatell, a més d’oliveres i garrofers Les terres de conreu, força repartides, són explotades en un 96% pels propietaris La ramaderia és poc important La indústria es redueix a una fàbrica de licor Licor Carmelitano , mobles, fusteries i auxiliars…
Algímia d’Almonesir
Algímia d’Almonesir
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme, situat a la vall d’Almonesir, a l’aiguavés occidental de la serra d’Espadà, és molt muntanyós, accidentat per la mateixa serra d’Espadà és drenat pel barranc del Baladrar, afluent del Palància, eix d’un ample fons pla ocupat també pels municipis veïns de Matet i la Vall d’Almonesir La part muntanyosa és coberta de pins i d’alzines sureres i, també, de pasturatge, de propietat particular, on pasturen els ramats transhumants d’Aragó L’àrea conreada, gairebé tota de secà, ocupa les zones menys accidentades i els costers en bancals esglaonats Els principals conreus de secà són oliveres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina