Situació
Vista de llevant d’aquesta esglesiola, en un estat avançat de ruïna.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
Aquesta capella, en estat ruïnós, s’alça enmig de conreus, prop del camí que mena a Can Vila-seca, a mà dreta, uns 700 m abans d’arribar-hi. (FJM-AMB)
Mapa: 35-14(362). Situació: 31TCG792274.
Història
L’església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Molsosa al lloc anomenat Socarrats. Inicialment, tingué funcions parroquials, però les perdé aviat i restà com a simple capella de Santa Maria de la Molsosa, i finalment el seu culte fou traslladat a una capella prop del mas Vila-seca.
El lloc de la Molsosa és documentat a partir de l’any 996, en què el comte Ramon Borrell i la comtessa Ermessenda donaren a Santa Cecília de Montserrat un alou situat a Castelltallat, repartit entre diversos llocs, entre els quals hi havia el de la Molsosa.
Les notícies sobre l’església són sempre molt dubtoses. Primerament, cal esmentar un testament sacramental de l’any 1038 d’un personatge anomenat Robdall, el qual deixà un mancús per a l’obra de Santa Tecla. És possible que es tracti d’aquesta església pel fet que el difunt tenia béns al terme de Cunill i sobretot a Sant Pere de l’Arç. També és difícil que una parròquia que figura en una llista parroquial del bisbat de Vic datable entre els anys 1025 i 1050 que s’anomena Socarrads i que s’esmenta entre les parròquies d’Aleny i la Molsosa, no correspongui a aquesta antiga església, que és l’única d’aquest sector de la qual no se sap el nom (ja que Vila-seca correspon a un mas relativament llunyà, on traslladà el culte en una nova capella). Les funcions parroquials es confirmen en les altres llistes parroquials anteriors a la meitat del segle XII, però ja no figura com a tal en cap més relació ni fou visitada l’any 1331 quan el bisbe de Vic Galceran Sacosta visità les parròquies dels voltants. En aquell moment o abans degué esdevenir sufragània o capella de la parròquia de Santa Maria de la Molsosa.
Actualment, l’església antiga es troba abandonada del tot, i el culte es traslladà a una capella construïda de nou al costat del mas Vila-seca. (ABC)
Església
Es tracta d’un edifici en avançat estat de ruïna, compost d’una única nau, llarga i estreta, que és capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un ampli espai presbiteral, a manera de cor, en degradació respecte de la nau.
Tal com evidencien els fragments que se’n conserven, la nau era coberta amb una volta de mig punt i l’absis amb una volta de quart d’esfera. La volta de la nau, per la seva banda, fou reforçada posteriorment per unes arcades ogivals (on abans potser hi havia arcs torals); una d’aquestes arcades ara és tapiada i divideix la nau en dues parts, la darrera de les quals no té sostre.
El mur intern de la banda nord, tal com encara ara es pot veure al darrer tram, havia estat descarregat per un seguit d’arcs dobles de mig punt entre columnes.
L’església rebia llum a través d’una finestra de doble esqueixada i rematada amb un arc de mig punt, oberta al centre de l’absis. N’hi ha una altra de característiques semblants al mur sud, i encara una tercera, cruciforme, situada al mur de ponent.
La porta, oberta al mur sud, és formada per un arc de mig punt adovellat, emmarcat per una arquivolta a manera de barbacana. L’únic element que trenca l’horitzontalitat de l’edifici és un campanaret d’espadanya que corona el mur de ponent, on s’adossa un cos d’edifici posterior.
L’aparell ha estat obrat amb blocs de pedra, força voluminosos, ben escantonats però sense polir, disposats en filades horitzontals. L’edifici, bé que modificat amb remodelacions posteriors, sembla que correspon a una obra romànica edificada al principi del segle XII; tot i amb això, no es poden descartar altres dates que poden oscil·lar lleugerament a l’entorn de la datació proposada, amb tendència vers una època més reculada. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Pladevall, 1971-72, pàgs. 283-304
- Buron, 1980, pàg. 88