Resultats de la cerca

El 1903 es pot donar per acabada la seva trajectòria, amb la creació de la nova Unión Republicana FR aspirà a superar les diferències programàtiques que havien fragmentat el republicanisme no federal L’impuls partí aquest cop de les bases locals i provincials del moviment republicà El 20 de febrer de 1897, prop de 300 entitats participaren a Reus en l’Assemblea Popular Republicana, acte que marcà el punt de partida de Fusión a Catalunya L’Assemblea, celebrada parallelament a la de Xàtiva, al País Valencià, era part d’un procés que culminà al maig amb l’Asamblea Nacional Republicana, a Madrid…

Fou conegut també com Front d’Alliberament Català i Front Armat de Catalunya Entre el 1969 i el 1971 realitzà prop de cent atemptats amb explosius i efectuà nombroses accions terroristes Quan el 1972 foren detinguts diversos militants, la seva direcció s’establí a Bèlgica A l’estiu de 1973 reuní a Brusselles la I Assemblea, en què es declarà marxista leninista i partidari de la creació del Partit Comunista de Catalunya Aquest mateix any es reorganitzà a Barcelona i començà a editar Catalunya Roja 1973 Mai no participà en les plataformes unitàries, com ara l’Assemblea de Catalunya El 1974 s’hi…

El seu origen es troba en el Frente Nacional de Trabajadores FNT, impulsat el 1963 per Narciso Perales i Ceferino Maestu Aquesta entitat creà una secció d’estudiants, el Frente de Estudios Sindicalistas FES, que –a causa de la ruptura entre Perales i el dirigent del FES, Sigfredo Hillers– s’escindí més tard Hillers constituí la Falange Española Independiente El 1965 l’FNT adoptà el nom d’FSR i aconseguí l’adhesió de Manuel Hedilla el 1966 Adoptà la bandera àcrata i una espiral negra símbol de la renovació que volia efectuar des de l’interior vers a l’exterior L’FSR preconitzà un sindicalisme…

Fou inscrit com a partit al febrer de 1978 El president fou Ramón Graells i el secretari general Ernesto Milá Tot i ambicionar una projecció estatal, la implantació es reduí essencialment a Catalunya En el seu si s’aplegaren dues tendències diferents L’una encapçalada per Milá es manifestà “nacional-revolucionària”, adoptà com a referents diversos grups neofeixistes europeus i seguí propostes del líder del partit italià Avanguardia Nazionale, Stefano Delle Chiae L’altra, liderada per Graells, era de caràcter falangista La convivència entre les dues tendències no fou inicialment conflictiva,…

Inicialment comptà amb figures com ara Blas Piñar i els generals Tomás García Rebull i Alfonso Pérez Viñeta, els quals l’abandonaren en morir Hedilla el 1970 L’FNAL confluí amb un sector de l’FSR en la Falange de las JONS-Auténtica

Des de 1992 s’anomenà Frente Marxista-Leninista de los Pueblos de España Frente M-L PE El líder era Lorenzo Ruiz Edita Nuestra Lucha Al novembre de 1995 fou inscrit aquest darrer partit amb seu a la Roca del Vallès, promogut per Gregorio Fernández, Jesús Prades, Antonio de Miguel Quiles, Francisco Expósito Prieto y Evangelino Fernández El 1993 s’hi integrà l’ Organización Leninista

Es definí tradicionalista i preconitzà la continuïtat dels principis del Movimiento Nacional Falange Española Tradicionalista y de las JONS FET y de las JONS Dirigents Ramon Forcadell i Prats, Vicente Segrelles Chillida, Enrique Castellá Bertrán i Josep M Palau A l’octubre de 1976 es transformà en Partido Social Regionalista Unión Institucional Ha editat Maestrazgo , Revista Monárquica Maestrazgo i Comarca del Montsià Noticiero Ulldeconense

Aplegà uns 400 militants i tingué una notable influència en la ultradreta pel seu activisme Fou registrada com a partit el mateix any Al setembre de 1979 el collectiu Patriotas Autónomos barceloní procedent del Frente Nacional de la Juventud FNJ s’uní a l’FJ i fou encarregat de confegir les seves publicacions i propaganda Els dirigents foren José de las Heras president, Juan Ignacio González secretari general i Ernesto Milá vicepresident L’FJ assajà unilateralment d’esdevenir una avantguarda neofeixista “de carrer” d’FN i dur a terme les activitats que aquest partit no podia –o no volia–…

Fins el 1979 actuà amb la Fracción Obrera Revolucionaria por la Reconstrucción de la IV Internacional amb el nom de Fracción Obrera Revolucionaria-Fracción Proletaria El 1979 una part del collectiu s’integrà a la Liga Comunista