Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Sofia amb els mestres V Stojanov i P Vladigerov Des que es graduà el 1940, exercí de professor en aquesta institució La seva producció musical és predominantment simfònica, amb una gran càrrega romàntica i amb un estil nacionalista molt marcat L’evident domini dels recursos temàtics i la importància del folklore en les seves obres es fan palesos en Sofia 1954, l’estil de la qual s’estén a les Tres Danses Simfòniques Búlgares 1956 Altres peces orquestrals remarcables són la Suite de la joventut 1952, els dos concerts per a violí 1963 i 1964, un concert…

Després d’estudiar a la seva ciutat natal i a Poitiers, el 1885 inicià la seva carrera compositiva amb l' Andante et variations El 1888 es traslladà a París, on estudià amb C Franck i, mort aquest, amb V d’Indy Aquest l’animà a presentar-se al Premi de Roma, cosa que Lekeu feu el 1891 tot obtenint el segon premi amb la cantata Andromède A partir de llavors portà una gran activitat compositiva, molt especialment en els camps de la música de cambra i de la música simfònica En la Sonata per a violí i piano 1892, probablement la seva obra més coneguda, és palesa la influència de…

Estudià al Conservatori de Praga amb A Bennewitz, JB Förster i A Dvorák fins el 1892 Fou violinista del Quartet Txec 1891-1906 i dirigí la Filharmònica Txeca Efectuà nombroses gires com a concertista El 1906 s’establí a Viena, on dirigí la Tonkünstler-Orchester fins el 1919 Passada la Primera Guerra Mundial es convertí en director i empresari del Teatre Nacional de Bratislava, i en fundà l’Orquestra Simfònica També dirigí, des del 1926, l’emissora de ràdio local Conreà sobretot el gènere de l’opereta, amb títols com Polenblut 'Sang polonesa', 1913, Die schöne Saskia 'La bella…

El 1911 es graduà en música a Oxford, i entrà a la Universitat de Toronto, on estudià història Posteriorment es traslladà a París per estudiar piano La Primera Guerra Mundial el sorprengué a Bayreuth, i fou internat al camp de Ruhleben, prop de Berlín Allà compongué l’oda per a cor i orquestra England , per la qual obtingué, el 1918, el títol de doctor en música d’Oxford Desenvolupà gran part de la seva activitat a Toronto, ciutat on fou organista abans i després de la guerra a més, treballà al conservatori 1926-42, fou director de l’escola de música a la universitat 1927-52 i dirigí l’…

Format al Liceo Musicale de Torí amb G Bolzoni, es traslladà a Viena 1893, on estudià amb E Mandyczewski Fou amic personal d’importants figures musicals, com J Brahms, G Mahler i, sobretot, A Dvorák, de qui fou deixeble Fou precisament Dvorák qui despertà el seu interès pel cant popular Recollí més de 500 cançons de la zona del Piemont El seu catàleg és ampli i el seu llenguatge musical s’insereix plenament en l’estètica del Romanticisme tardà, amb grans influències de la música de Brahms i Dvorák Especialment l’ús que feu del cant popular en la música simfònica el situà en un…

Entrà al Conservatori de Mont-real el 1951, on estudià amb Jean Papineau-Couture i Clermont Pépin El 1960 fou becat pels governs del Canadà i el Quebec per a estudiar a França amb O Messiaen anàlisi i H Dutilleux composició El 1962 tornà al Canadà i l’any següent guanyà el Prix d’Europe L’Orquestra Simfònica de Mont-real li encarregà una obra orquestral El resultat fou la peça titulada Fantasmes Dos anys més tard anà novament a París, on estudià música electroacústica amb Michel Philippot, i al Berkshire Music Center de Tanglewood, on treballà amb A Copland, Z Kodály, G Schuller…

Començà a compondre de molt jove Estudià piano al Conservatori de Foggia, on es graduà el 1952 Més tard estudià orgue i composició amb Fernando Germani, i ingressà al Conservatori de Santa Cecília, a Roma, on feu estudis de música per a pellícules, i, després, a l’Accademia Chigiana de Siena per estudiar-hi composició Guardonada amb diversos premis, ensenyà orgue i composició al Conservatori de Foggia, del qual fou directora en 1972-73 El 1979 esdevingué professora de composició del Conservatori de Santa Cecília La seva producció inclou diferents gèneres treballs per a orquestra …

Ingressà al Conservatori de Madrid, on estudià piano i violí Posteriorment amplià la seva formació a Bèlgica i Alemanya De nou a Madrid, fou segon director del teatre de l’òpera Després de la guerra oferí un seguit de recitals com a pianista i exercí la docència al Conservatori de Kassel Alemanya El 1944 fundà l’Orquestra de Cambra de Madrid i tres anys més tard fou nomenat director permanent de l’Orquestra Nacional d’Espanya, amb la qual actuà arreu de l’Estat espanyol i Europa Fou convidat reiteradament a dirigir la Societat de Concerts de París i l’Orquestra de la Suïssa Francesa de…

Home de formació polifacètica, conegué R Chapí el 1886, i en rebé les primeres nocions d’harmonia, instrumentació i composició A partir d’aquell moment compongué un seguit d’obres líriques, com Agamenón , Las Euménidas o el drama líric El Cid La seva obra simfònica, Sinfonía en Mi menor 1892, tingué una bona acollida Conegué compositors europeus importants, com H Levi i R Strauss Manrique de Lara s’interessà especialment pel cant popular, i realitzà nombrosos viatges a l’estranger per recollir i estudiar cants populars Les seves crítiques musicals eren veritables confessions de…

Estudià lleis, i la seva feina de funcionari li permeté dedicar-se a la música amb desimboltura Ensenyà al Conservatori de Siboni El 1836 inicià un viatge per Europa, en companyia de HA Marschner, davant el qual entrà en contacte amb F Chopin, G Rossini, L Cherubini i L Spohr, entre d’altres En diversos viatges conegué Clara Wieck, F Mendelssohn, R Schumann i F Liszt Des del 1843 esdevingué organista a la catedral de Copenhaguen En crear-se el conservatori de la capital danesa en fou designat codirector, juntament amb N Gade Hartmann gaudí d’un gran respecte en la societat danesa, i fou molt…