Resultats de la cerca

Entrà al Conservatori de Mont-real el 1951, on estudià amb Jean Papineau-Couture i Clermont Pépin El 1960 fou becat pels governs del Canadà i el Quebec per a estudiar a França amb O Messiaen anàlisi i H Dutilleux composició El 1962 tornà al Canadà i l’any següent guanyà el Prix d’Europe L’Orquestra Simfònica de Mont-real li encarregà una obra orquestral El resultat fou la peça titulada Fantasmes Dos anys més tard anà novament a París, on estudià música electroacústica amb Michel Philippot, i al Berkshire Music Center de Tanglewood, on treballà amb A Copland, Z Kodály, G Schuller…

Estudià al Conservatori de Praga amb A Bennewitz, JB Förster i A Dvorák fins el 1892 Fou violinista del Quartet Txec 1891-1906 i dirigí la Filharmònica Txeca Efectuà nombroses gires com a concertista El 1906 s’establí a Viena, on dirigí la Tonkünstler-Orchester fins el 1919 Passada la Primera Guerra Mundial es convertí en director i empresari del Teatre Nacional de Bratislava, i en fundà l’Orquestra Simfònica També dirigí, des del 1926, l’emissora de ràdio local Conreà sobretot el gènere de l’opereta, amb títols com Polenblut 'Sang polonesa', 1913, Die schöne Saskia 'La bella…

El 1911 es graduà en música a Oxford, i entrà a la Universitat de Toronto, on estudià història Posteriorment es traslladà a París per estudiar piano La Primera Guerra Mundial el sorprengué a Bayreuth, i fou internat al camp de Ruhleben, prop de Berlín Allà compongué l’oda per a cor i orquestra England , per la qual obtingué, el 1918, el títol de doctor en música d’Oxford Desenvolupà gran part de la seva activitat a Toronto, ciutat on fou organista abans i després de la guerra a més, treballà al conservatori 1926-42, fou director de l’escola de música a la universitat 1927-52 i…

Estudià lleis, i la seva feina de funcionari li permeté dedicar-se a la música amb desimboltura Ensenyà al Conservatori de Siboni El 1836 inicià un viatge per Europa, en companyia de HA Marschner, davant el qual entrà en contacte amb F Chopin, G Rossini, L Cherubini i L Spohr, entre d’altres En diversos viatges conegué Clara Wieck, F Mendelssohn, R Schumann i F Liszt Des del 1843 esdevingué organista a la catedral de Copenhaguen En crear-se el conservatori de la capital danesa en fou designat codirector, juntament amb N Gade Hartmann gaudí d’un gran respecte en la societat danesa, i fou molt…

Estudià al Conservatori de París amb A Gédalge, J Massenet i G Fauré L’any 1936 substituí P Dukas a l’Acadèmia de Belles Arts Manifestà públicament el seu antisemitisme i la seva xenofòbia davant d’obres com les de K Weil El lirisme de la música romàntica tardana de R Strauss, el caràcter pintoresc propi del poema simfònic, així com l’exotisme que recorria la seva època, marcaren profundament la prolífica obra de Schmitt Tot i ser contemporani de les grans transformacions tecnicocompositives del començament del segle XX, compongué una música que restà impermeable a qualsevol tipus d’evolució…

Home de formació polifacètica, conegué R Chapí el 1886, i en rebé les primeres nocions d’harmonia, instrumentació i composició A partir d’aquell moment compongué un seguit d’obres líriques, com Agamenón , Las Euménidas o el drama líric El Cid La seva obra simfònica, Sinfonía en Mi menor 1892, tingué una bona acollida Conegué compositors europeus importants, com H Levi i R Strauss Manrique de Lara s’interessà especialment pel cant popular, i realitzà nombrosos viatges a l’estranger per recollir i estudiar cants populars Les seves crítiques musicals eren veritables confessions de…

Ingressà al Conservatori de Madrid, on estudià piano i violí Posteriorment amplià la seva formació a Bèlgica i Alemanya De nou a Madrid, fou segon director del teatre de l’òpera Després de la guerra oferí un seguit de recitals com a pianista i exercí la docència al Conservatori de Kassel Alemanya El 1944 fundà l’Orquestra de Cambra de Madrid i tres anys més tard fou nomenat director permanent de l’Orquestra Nacional d’Espanya, amb la qual actuà arreu de l’Estat espanyol i Europa Fou convidat reiteradament a dirigir la Societat de Concerts de París i l’Orquestra de la Suïssa Francesa de…

Es formà al Conservatori de París, on fou alumne de Michel Debost, Jean-Pierre Rampal i Christian Lard i on es diplomà amb primers premis en flauta i música de cambra Des del 1991 és flauta solista de l’Orquestra de París, lloc que havia ocupat anteriorment a l’Orquestra du Capitole de Tolosa Ha estat convidat a tocar com a solista amb formacions com la Guildhall Strings Ensemble, l’Orquestra de Cambra Ferenc Liszt de Budapest i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà Ha collaborat amb la Jove Orquestra Nacional d’Espanya i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i…

Fou deixeble d’Albert Döscher a la Hochschule für Musik de la seva ciutat natal El 1947 ingressà a la Filharmònica d’Hamburg, on romangué fins el 1949, any en què passà a formar part de la Simfònica de Düsseldorf 1949-64 El 1956 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Munic, i des del 1961 fou habitual de l’orquestra de Bayreuth, a la qual hagué de renunciar quan fou cridat com a solista de la Filharmònica de Berlín el 1964 Fou professor de la Hochschule de Düsseldorf fins el 1964, i posteriorment, de la Hochschule de Berlín Enregistrà els quatre concerts per a trompa…

Començà els estudis musicals a Bordeus Posteriorment estudià al Conservatori de París, on es diplomà amb primers premis en clarinet i música de cambra Des del seu debut al Carnegie Hall de Nova York l’any 1980, ha fet una important carrera de solista amb gires de concerts a Europa, Amèrica i Àsia, al costat de grans intèrprets com Vladimir Spivakov, Josef Suk o Philippe Entremont Ha estat solista convidat amb el Quartet Talich i el Quartet Lindsay, i d’orquestres simfòniques, com la de Ràdio França o la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Defensor entusiasta de la…