Resultats de la cerca
Es mostren 2555 resultats
targeta gràfica de vídeo
Electrònica i informàtica
Targeta que es connecta en la placa base i permet convertir els senyals elèctrics que provenen de l’ordinador en informació visualitzable en el monitor.
Hi ha diferents estàndards de vídeo, com la VGA, que la targeta compleix i que en determinen aspectes com la resolució màxima o la profunditat del color També hi ha diferents estàndards de connexió amb la placa base, com l’AGP Les targetes solen disposar d’una memòria RAM per a emmagatzemar localment la informació gràfica que s’ha de representar en aquest cas, el rendiment de la targeta augmenta amb la quantitat de memòria que incorpora Algunes targetes disposen d’acceleració gràfica aquesta s’aconsegueix dotant-les de processadors especialitzats en l’execució d’instruccions…
fluid geofísic
Meteorologia
Física
Geografia
Fluid en un sistema de referència en rotació.
Un fluid en un sistema de referència en rotació experimenta forces degudes a aquesta rotació no observables en un sistema de referència que es mou en línia recta i a velocitat constant Aquestes forces són la força centrífuga i la força de Coriolis, aquesta darrera molt important en la circulació a gran escala però inapreciable a distàncies petites Els fluids geofísics solen presentar estratificació deguda a la gravetat, cosa que permet simplificar les equacions del moviment Aquestes diferències respecte dels altres fluids han donat lloc a una branca de la física de fluids…
prosobranquis
Malacologia
Subclasse de mol·luscs gastròpodes constituïda pels cargols marins més comuns.
Els prosobranquis, el nom dels quals deriva de la posició anterior, primitiva, de la brànquia en contraposició als opistobranquis, que la tenen en posició posterior, solen caracteritzar-se per la presència d’una conquilla, generalment enrotllada en espiral i amb un opercle Els connectius nerviosos entre els ganglis pleurals i parietals són encreuats estreptonèuria, a causa de la torsió del sac visceral La ràdula, estructura còrnia utilitzada per a brostejar o, degudament modificada, com a òrgan d’atac, és molt important a l’hora de definir els diferents grups Gairebé tots els…
ultrafiltració
Química
Tipus de filtració, complementari de la diàlisi, que hom efectua emprant paper de filtre impregnat amb col·lodió o amb gelatina endurida.
D’aquesta manera, hom arriba a unes mides de porus prou petites per a permetre la separació de substàncies en fase colloidal, la qual cosa és impossible mitjançant papers de filtre ordinari La ultrafiltració, per a progressar a velocitat apreciable, necessita pressió o succió La mida dels porus és condicionada per la concentració de la dissolució emprada per a la impregnació del filtre, la qual cosa permet, aproximadament, de seleccionar la mida de partícula que hom vol separar En biologia s’empren els anomenats filtres de membrana, que solen ésser pellícules molt fines de nitrat…
alimentador
Tecnologia
Dispositiu utilitzat per a introduir una substància, en règim continu o intermitent, en un aparell industrial on té lloc una operació o un procés.
Quan es tracta de líquids, el sistema pot ésser un senzill recipient proveït d’un sobreeixidor o un altre dispositiu de nivell constant, per tal que la càrrega hidroestàtica del fluid sigui sempre la mateixa Per a l’alimentació de sòlids o pastes, és molt freqüent l’ús d’un cargol d’Arquimedes, el qual permet una dosificació gradual i contínua quan hom actua sobre la velocitat de rotació del cargol Finalment, per a productes pulverulents són emprats tremuges i plans inclinats, moltes vegades proveïts de sistemes vibrants, per a facilitar la circulació del sòlid i evitar així la seva…
llamp

Llamp
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Electrònica i informàtica
Descàrrega elèctrica automantinguda del tipus d’allau i anàloga a la guspira, que es produeix entre dos núvols, entre diferents parts d’un mateix núvol o bé entre un núvol i el sòl.
Els núvols del tipus cumulonimbus, característics dels cels tempestuosos, solen presentar acumulacions de càrregues d’un signe o altre Quan en algun lloc les diferències de potencial que aquestes acumulacions originen són prou elevades, s’inicia la descàrrega, que sol presentar la forma d’un arc lluminós allargassat i amb ramificacions laterals La resplendor produïda, anomenada llampec , va acompanyada, sovint, d’un tro L’observació fotogràfica dels llamps demostra que, en realitat, són constituïts per una successió de descàrregues parcials produïdes a intervals d’una centèsima…
orbitals de Slater
Química
Orbitals aproximats introduïts per J.C. Slater, que permeten de disposar de funcions analítiques dels orbitals atòmics d’àtoms no hidrogenoides.
Són basats en el concepte de càrrega nuclear efectiva c , definida com la diferència entre la càrrega nuclear real Z i una constant d’apantallament S , la qual pot ésser calculada amb una gran facilitat si hom coneix la configuració electrònica de l’àtom estudiat Els orbitals de Slater consten d’una part angular idèntica a l’obtinguda resolent l’equació de Schrödinger per a l’àtom d’hidrogen, i d’una part radial que depèn únicament del nombre quàntic principal n , i és del tipus R n ρ = N ρ n-1 e -cp/n , on N és una constant de normalització i ρ = r/a 0 Els orbitals de Slater són emprats en…
pal
Transports
Cadascun dels arbres de fusta, de ferro o d’acer, fets d’una peça o de diverses peces unides pels extrems, l’una a continuació de l’altra, que, disposats perpendicularment, o amb poca obliqüitat, a la quilla d’una embarcació, serveixen per a sostenir les vergues, els pics, les botavares i d’altres elements propis per a la maniobra de les veles, per a moure la càrrega o per a suportar les antenes de ràdio, hissar banderes, sostenir senyals, establir llocs d’observació, etc.
En els velers en què els pals de fusta consten de més d’una peça, és anomenada pal mascle la més baixa, fixada a la sobrequilla, a la qual són fixats els mastelers anomenats també pals femelles , generalment en nombre d’un o dos Els pals construïts amb tub metàllic solen esser d’una o de dues peces En els velers antics, que són generalment de tres pals, ultra els bauprès , tot i que n'hi hagué fins de sis i de set pals, eren anomenats, de proa a popa, pal de trinquet , pal major i pal de mitjana , o simplement trinquet , major i mitjana En els velers de quatre pals, els dos del…
amplificador operacional
Electrònica i informàtica
Amplificador destinat a efectuar una operació matemàtica determinada amb els senyals d’entrada, com per exemple, suma, diferència, producte, diferenciació, integració, etc.
Els amplificadors operacionals constitueixen la base dels sistemes analògics de control, de càlcul, analitzadors diferencials, simuladors, etc Actualment solen ésser circuits integrats lineals, d’unes característiques molt notables impedància d’entrada molt elevada i de sortida molt baixa, guany molt elevat superior a 100 000, banda passant molt ampla des de 0 fins a uns quants MHz, etc Generalment són amplificadors diferencials de corrent continu i tenen dues entrades, una de directa + i una d’inversora —, i una sortida única funcionen amb un bucle de retroacció, el qual…
salut d’amor
Literatura
Epístola amorosa en vers.
Gènere liriconarratiu d’origen occità o francès, correntment escrit en versos apariats Els seus components temàtics solen ésser salutació a la dama, elogi de la seva bellesa física i moral, confessió amorosa i petició de correspondència l’argumentació pot ésser illustrada amb exemples de casuística cortesa i àdhuc amb petits contes allegòrics i sentimentals A Catalunya hom pot esmentar els dos saluts del trobador Amanieu de Sescars 1278, ~1290, els anònims titulats Lletra amorosa 1395, Precs d’amor, Requesta que féu un frare a una monja , en codolada, l’important Salut d’amor o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina